[title]
Fa només deu anys, a 'Buscant l'Eric', Ken Loach ens parlava d’un missatger que repartia cartes i paquets, i que es prenia la feina com un refugi, un espai de solidaritat i camaraderia en una vida plena de problemes. La seva última pel·lícula funciona just al revés. En el cas d’en Ricky, un conductor que treballa per a una empresa de missatgeria, i la seva dona, l’Abby, que fa de cuidadora, és la vida laboral el que els erosiona i els porta al límit del col·lapse. Cap dels dos no se sent realitzat ni empoderat. Les seves feines els resulten degradants i senten que van destruint la seva relació i la que tenen amb els seus fills. Loach torna al mateix Newcastle que va filmar a 'Jo, Daniel Blake', i a estones fa l’efecte que ens retrobarem amb aquells personatges mirant a través de la finestra de la furgoneta blanca amb què en Ricky fa els seus trajectes diaris. És, de fet, el mateix món, amb l’slang de la classe obrera, els grafitis que omplen les parets i la humiliació pública d’un personatge que s’enfronta a l’entorn.