[title]
La ciutat de Petròpolis es fon sota la humitat. Som a l'any 1942. Stefan Zweig i la seva dona s'han enverinat i els seus cossos reposen l'un a sobre de l'altre en un llit amb capçal de llauna, reflectits en la lluna de la porta d'un armari que s'obre i es tanca, com un rastre fugisser de la mort. Amb aquesta imatge, Maria Schrader reprodueix el suïcidi d'aquella vella Europa que s'extingeix mentre a les oficines de la Gestapo van clavant banderes sobre un mapa. Entre la calor de la jungla brasilera i un apartament de Nova York amb les finestres glaçades, cobertes de gebre, Josef Hader es transforma en el gran escriptor del 'finis austriae', en una pel·lícula que defuig el biopic i busca la llum esquiva d’un personatge que s’apaga com la flama d’una espelma. És la crònica superba d'un exili erràtic, amb un tràgic destí.