The Grandmaster

Les múltiples versions de 'The grandmaster' (una per a Àsia, una per a Europa i una per als Estats Units, a instàncies dels productors) l’han convertit en un estrany artefacte. Les diferències entre les tres versions van més enllà de la durada, com si el director hagués plantejat així un joc de variacions. Ara bé, la insistència dels productors americans per aconseguir una versió més explicativa i clara de 'The grandmaster' revela un cert desconeixement de l’obra del seu autor, sempre procliu a treballar sobre les possibilitats plàstiques del cinema més que sobre la claredat expositiva.

Les pel·lícules de Wong són sovint opaques en el seu relat, que es desprèn més aviat de les sensacions i de la plasticitat, d’allò que emanen les seves imatges. 'The grandmaster' va més enllà del simple relat dels fets: treballa sobre la nostàlgia, sobre el pes del temps i de la història, sobre les possibilitats artístiques de les arts marcials. El seu protagonista, Ip Man, mestre de Bruce Lee, és un heroi tràgic. Els personatges de 'The grandmaster' han vist les seves vides destruïdes per la guerra. De fet, la pel·lícula se centra sovint en l’evocació i en allò que podria haver sigut (un estat d’ànim molt propi del cinema de Wong Kar-wai).

“El kungfu és precisió”, diu un dels personatges de 'The grandmaster'. El gust pel detall i per la precisió de l’última pel·lícula de Wong Kar-wai recorda per moments el dolorós treball sobre la mirada i la gestualitat de 'Desitjant estimar'. Una baralla sota la pluja, una altra a la vora d’un tren i en una estació plena de neu: el paisatge, els cossos i els gestos, tot participa de l’exercici estètic. En el fons, les arts marcials tenen molt d’això, d’art, de plasticitat. En aquest sentit, Wong Kar-wai ha arribat a un gènere que, en certa manera, no és aliè al seu univers visual. Ha trobat en l’acció el mateix que Johnnie To i John Woo: el treball sobre la plasticitat dels cossos en moviment.

'The grandmaster' combina el melodrama amb les arts marcials amb gran facilitat. Propens a cuidar fins a l’extrem la textura i la fotografia de les seves pel·lícules, amant del treball en cel·luloide, sembla que Wong Kar-wai hagi filmat algunes de les escenes de lluita de 'The grandmaster' amb una càmera digital que captura precisament tots els detalls. Així, 'The grandmaster' és també la història de com un mestre del cel·luloide ha fet del digital una eina plàstica.