The Square

No només es tracta, com a l’excel·lent 'Força major', de la crisi de la masculinitat: es tracta de la decadència de la societat privilegiada, de la hipocresia autosatisfeta dels que donen caritat a canvi d’apartar la mirada, dels que llencen la pedra i amaguen la mà, de la cultura contemporània com a gran contenidor de deixalles morals.

N’hi ha que neixen estrellats i n’hi ha que mereixen estavellar-se. Christian (extraordinari Claes Bang), el comissari artístic que protagonitza aquesta sàtira incòmoda, descobrirà, a través d’un collar de seqüències que el posen contra les cordes, que la caiguda serà més dura com més convençut està que el seu encant de revista dominical el salvarà del linxament de les hordes de la correcció política. Ell mateix forma part d’aquest sistema educat en la falsedat, i cada escena, que funciona de manera (de vegades massa) autònoma, el tensa per fer-lo semblar víctima i botxí de la seva narcisista estultícia.

Com si estiguessin improvisats amb un metrònom al costat, els episodis d’aquest monument al posthumor se succeeixen per acorralar-nos en la nostra misèria benestant, despertant-nos un somriure que sovint es congela en una ganyota d’espant. Ruben Östlund ha fet una pel·lícula que està encantada de conèixer-se, cruel i indulgent, ridícula i coherent, desequilibrada i precisa. És a dir, 'The square' és una cosa i la contrària, un sinònim i un antònim, una mica com els temps que ens ha tocat viure.