Tots els camins de Déu

La història de fons d’aquest film queda definida des del principi, quan llegim un versicle de la traïció de Judes. Aquesta, però, no és una gran producció sobre cristians, sinó un viatge minimal d’uns joves que travessen un bosc. Podem pensar en Gerry, l’obra experimental i metafísica de Gus Van Sant, en què el mite de Caín i Abel servia de tímida referència. Tot i la similitud dels punts de partida, l’exercici acaba sent diferent: si Van Sant optava per fascinar mitjançant contundents moviments de càmera, la debutant Gemma Ferraté troba els seus millors moments en el costat matèric de les imatges. Els cossos dels personatges i l’entorn natural es troben i converteixen el relat tràgic en una experiència física