Tres

Sense prendre's seriosament, el director d'El perfum s'enfonsa en l'abisme de la crisi de la mitjana edat entre esgotat i victoriós. Esgotat perquè potser el manierisme visual de Tres –que comprèn des de l'ús i abús de les pantalles partides fins als muntatges accelerats que manifesten els vincles entre ciència i atzar–, tan deutor del de Corre Lola corre, hagi caducat ja fa temps. Victoriós perquè la seva tendència a la frivolització estètica no emmascara el que sembla un retrat sincer de les maneres que l'home i la dona tenen d'enfrontar-se amb el seu propi buit quan només els queda mitja vida per esmenar errors. Tywker tracta l'element imparell d'aquest triangle –l'home del qual s'enamoren els dos membres d'una parella heterosexual– gairebé com si fos un full en blanc, un ens sense psicologia. És un personatge al qual li falta una mica de carn i os per convertir-se en alguna cosa més que el llenç on es projecten els desitjos de dues persones insatisfetes. –Sergi Sánchez.