[title]
Amb la Segona Guerra Mundial acabada, els Estats Units es disposaven a lliurar una disputa ideològica contra el comunisme que s’estendria al llarg de diverses dècades. Hollywood va ser un dels cavalls de batalla en la lluita contra l’esquerra més radical. El 1947, diferents personalitats del cinema van ser citades a declarar. Entre elles es trobava Dalton Trumbo, el guionista millor pagat del moment.
'Trumbo' narra la història d’aquest escriptor, que va ser empresonat i proscrit i que va acabar guanyant un parell d’Oscars per dues pel·lícules firmades amb pseudònim. La pel·lícula barreja la història en majúscules amb el retrat de la vida privada del guionista, perseguit pel Comitè d’Activitats Antiamericanes, i pare de família. Per la pantalla veurem desfilar personatges coneguts, encarnats aquí per actors amb menys renom. Així,hi trobem John Wayne, retratat com un tòtil conservador, i el director d’origen centreeuropeu Otto Preminger, amb qui Trumbo va treballar en la pel·lícula Èxode. L’aparició de Preminger sembla un acudit, una caricatura, un moment més propi d’una comèdia d’imitacions que d’un biopic històric. En aquest sentit, resulta inevitable no pensar en la recent '¡Ave, César!' dels germans Coen, una altra pel·lícula situada a Hollywood que fa referència al vincle entre la indústria del cinema i el comunisme, i que se sap moure amb desimboltura en el terreny que s’estén entre la paròdia i el discurs seriós.
Jay Roach pretén reparar el mal que es va fer durant la caça de bruixes. Per tal d’aconseguir- ho, potser li hauria anat bé un guionista intel·ligent com el mateix Trumbo, i un actor menys estrident que Bryan Cranston, a qui recordem pel seu paper de Walter White a Breaking Bad, aquí superat pel personatge i pels seus companys de càsting, com l’excel·lent, natural i irònic Louis C.K., el geni darrere de la comèdia televisiva Louie. Ell sí que fa el do de pit.