Un amigo para Frank

Un robot, un vell i l’amistat que s’estableix entre ells. 'Un amigo para Frank' seria alguna cosa així com ciència-ficció domèstica amb cor. Els avenços en la relació entre les màquines i els humans donen pas en aquesta pel·lícula a una història molt tendra (que no vol dir afectada) sobre la solitud, la vellesa i la necessitat de comunicar-nos i d’establir vincles emocionals amb aquells que ens envolten. També sobre el veritable significat d’aquests llaços quan es tracta de relacions familiars (traçades aquí de la manera més delicada, especialment la de pare-fill), així com del passat, la memòria i la impossibilitat d’aferrar-se als records. D’aquesta forma, les petites i divertides aventures delictives en les quals s’embullen Frank i el seu fidel company, van deixant pel camí un pòsit de tristesa tèbia, d’emoció serena. Un equilibri que aconsegueix aquesta modesta opera prima que va aconseguir el Premi del Públic en el passat Festival de Sitges.