Un dia perfecte per volar

Cine, Drama
4 de 5 estrelles
Un dia perfecte per volar

Time Out diu

4 de 5 estrelles

Des de 'Pau i el seu germà', el cinema de Marc Recha no ha fet més que créixer, tant en ambicions com en resultats. El seu penúltim llargmetratge, 'Petit indi', va descoŀlocar molta gent, i el retorn havia de deixar les coses clares. Doncs bé, no hi ha dubte que 'Un dia perfecte per volar' resoldrà molts enigmes, encara que sigui plantejant-ne de nous, atès que es tracta simultàniament d’un manifest poètic, un document commovedor i una ficció conduïda amb destresa. Com es menja tot això? Per sort, no hi ha fórmules ni receptes per apropar-se a un film com aquest, però resulta evident que es tracta d’un destiŀlat, una depuració del que el cineasta havia experimentat fins ara, una home movie emotiva i humil que esdevé un conte meravellós sobre els clarobscurs de la infància, vista no com un paradís perdut, sinó com un territori ple de contradiccions. A la primera part, en Roc (Roc Recha, el fill d’en Marc) camina per la muntanya amb el seu amic Sergi (Sergi López), que li explica contes i misteris de la vida a la naturalesa. A la segona, apareix el cineasta en persona per acompanyar el nen i obrir-ho tot amb un to més ombrívol i inquietant. Què passa? Per què es produeix aquest canvi? No ho explicaré, però sí que us diré que uns quants plans i contraplans entre en Roc i unes siluetes equívoques, fantasmals, provoquen la ruptura de manera bellíssima i fascinant. Està filmada amb una naturalitat aparent que en el fons amaga un apassionant exercici sobre com posar en escena el dolor i la pèrdua des del punt de vista d’un infant. I la segona meitat és un dels fragments més enlluernadors i aterridors del cinema europeu recent.

Per Carlos Losilla

Publicat

Detalls

Detalls de l'estrena

Durada
70 mins

Repartiment i equip

Els usuaris diuen