[title]
Són molts els directors que han ofert la seva particular visió de la religió a través de pel·lícules que giraven a l'entorn de la fe i les creences espirituals. Des de Dreyer fins a Malick, el sentit transcendental de l'existència ha estat present des de sempre al cinema, i continua estant-ho en pel·lícules magnífiques com 'De dioses y hombres' o 'Lourdes'. No obstant això, el que ens trobem a 'Un Dios prohibido' és bastant diferent. No hi ha un sentit cinematogràfic de la posada en escena. No importa el com, sinó el què: explicar les tortures a les quals van ser sotmesos 51 membres de l'ordre claretiana durant la Guerra Civil per part dels milicians revolucionaris. No és que sigui poc, però el director ho fa de la forma més plana possible, amb un missatge basat en el proselitisme, amb un discurs morós que no aconsegueix anar més enllà de l'anècdota. Un telefilm històric que solament interessarà a aquells lliurats a la causa d'una manera incondicional i devota.