[title]
El melodrama històric és, en general, una mala idea. I més encara per a un cineasta novell, que per aquella cosa de la joventut oblida que està remenant arxius i es deixa portar per l’exaltació de la llàgrima fàcil i la pell de gallina. En la seva 'opera prima', Lavedra explica la tragèdia personal d’una de les dones que l’any 77 es van reunir a la plaça de Mayo de Buenos Aires per denunciar la desaparició dels seus néts a mans de la dictadura militar. El seu gran pecat és que no és conscient de la perspectiva del temps. Quan els Klotz van parlar del genocidi jueu a 'La qüestió humana' no es van atrevir pas a situar l’acció en el període del govern de Vichy. Tampoc el veterà Resnais, que a 'Nit i boira' es limitava a llegir-nos un text de Cayrol mentre la càmera recorria el que quedava dels 'lager' l’any 1956. El problema de recrear el passat és que es perd el misteri de la memòria, s’esborra el dubte, i quan hem superat les emocions tenim davant una pel·lícula sense gruix, irreflexiva. –Josep Lambies.