Time Out a la teva bústia d'entrada

Viva la libertà

  • Cine
  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out
Viva la liberta
Publicitat

Time Out diu

4 de 5 estrelles

Fa tres anys, Nanni Moretti ens va presentar un Papa que es confessava cansat i que decidia desertar del seu càrrec. Ara, Roberto Andò trasllada al cinema la seva novel·la Il trono vuoto per explicar-nos el cas d’un líder socialista que, sentint-se deprimit, s’esvaeix de la nit al dia. Si el film de Moretti va trobar una inesperada correspondència amb la realitat, Viva la libertà! no es conforma a ser només un toc d’atenció sobre l’esfondrament d’un referent identitari d’una Itàlia profundament afectada per la crisi, i la seva ona expansiva s’escampa fins a contemplar el penós estat de les esquerres europees; entitats fatigades i inútils, inhàbils a l’hora de transmetre un missatge fort al poble.

Però el valor de la pel·lícula d’Andò no es troba tant en el diagnòstic com en el satíric remei que proposa: suplantar el polític pel seu germà bessó, que resulta ser un filòsof mentalment inestable, que ha passat una temporada intern en una clínica psiquiàtrica. A través de la poderosa doble interpretació de Toni Servillo, veurem com l’estadista es refugia a França en el record d’una antiga amant (Valeria Bruni Tedeschi, que fa doblet a la cartellera amb 'Un castell a Itàlia'), i troba una inesperada realització en el món del cinema, ajudant a construir un decorat, una posada en escena que mai no va aconseguir aixecar convincentment com a figura pública. Mentrestant, el seu bessó sacseja els fonaments del partit, iniciant una enèrgica revitalització impulsada per una retòrica audaç, que el porta a recitar un poema de Bertold Brecht per encendre la metxa d’un míting polític i inflamar els ànims dels votants.

D’un idealisme tan ferotge com el dels millors moments d’Aaron Sorkin a 'El ala oeste de la Casa Blanca', el discurs de 'Viva la libertà!' s’oposa a una realitat de tons grisos, i deixa que el relat llimi progressivament el perfil dels protagonistes, en un joc de miralls i confusió que culmina en una escena final tan neta i desconcertant com un truc de màgia executat amb mà mestra.

Escrit per Gerard Casau
Publicitat
També t'agradarà