[title]
Hi ha moltes raons per les quals direm que aquesta és una pel·lícula important. La principal és que recorre a l’imaginari de la DC Comics per reivindicar la figura de la dona dins de l’univers dels superherois, on la quantitat de testosterona sempre ha resultat aclaparadora. Els codis del blockbuster es posen al servei d’un missatge clarament feminista, seguint l’estela de productes com Jessica Jones, i portant-la fins a les últimes conseqüències.
Dos aspectes del procés creatiu avalen el missatge. El primer, que triessin una dona directora perquè es posés al capdavant d’una superproducció d’aquestes característiques (gairebé una fita en l’actualitat). El segon, que apostessin per una actriu desconeguda per donar vida al personatge principal.
Esclar que, bones intencions a banda, tots aquests esforços haurien estat inútils si haguessin acabat resultant en una cinta fallida. Però Wonder Woman és tan potent i vigorosa com la seva aguerrida protagonista. Té personalitat i és agosarada, elements gens freqüents en aquests films que sempre es dissenyen amb tiralínies. Barreja els gèneres com li dona la gana, es diverteix passant de la trama d’espies clàssica al deliri kitsch, de la fantasia psicodèlica a les aventures mitològiques.
Té un punt anàrquic de necessària rebel·lia, que li escau de meravella a l’hora de barrejar els ingredients d’un còctel tan enèrgic com efervescent. La cineasta Patty Jenkins ha aconseguit, al costat de l’actriu Gal Gadot, construir una pel·lícula en la qual bateguen l’aventura, l’èpica i la força, però també el cor i els sentiments.