Time Out a la teva bústia d'entrada

Yo la busco

  • Cine
  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out
Yo la busco
Nanouk FilmsYo la busco
Publicitat

Time Out diu

4 de 5 estrelles

Un noi camina per Barcelona, de nit, com Ulisses per Dublín, errant pels carrers, saltant de bar en taxi, parlant amb desconeguts

La cançó de Ray Heredia que regala el seu títol al primer llarg de Sara Gutiérrez Galve diu: “Yo la busco y no la encuentro, la alegría de vivir”. Doncs bé, no és cap casualitat que la cineasta barcelonina recorri a aquest clàssic del nou flamenc dels 90 per encapçalar la seva òpera prima. Som davant d’una pel·lícula híbrida i mestissa, alhora que un intel·ligent còctel de gèneres i una faula naturalista sobre els miratges de la vida urbana. Tot gira al voltant d’un personatge, el Max, que comparteix pis amb l’Emma i que viu en un núvol de despreocupada felicitat que es dilueix quan ella li comunica una notícia inesperada. A partir d’aquí, el Max es veurà enfrontat a una nit estranya i al·lucinada, a mig camí entre la realitat i el somni –de vegades virant cap al malson–, que el porta a la recerca d’ell mateix per una Barcelona iniciàtica i espectral. 

La directora mai no força les situacions, ni tampoc ensenya les costures d’aquest viatge estructurat en diversos registres, de la comèdia a la crònica social. El que comença com un retrat generacional, impressionista i eixerit, es transforma de mica en mica en la narració d’una deriva existencial, i acaba pintant el paisatge d’una ciutat que canvia segons els estats d’ànim del protagonista. I el resultat és un elogi del fragment que potser a estones pugui semblar una mica massa previsible, però que també sap evitar amb elegància els tòpics i clixés en els quals hauria pogut caure.

Escrit per
Carlos Losilla

Detalls de l'estrena

  • Durada:82 mins
Publicitat
També t'agradarà