[title]
Sobre el paper, Jason Reitman ha madurat. Si amb Juno, la pel·lícula que el va donar a conèixer, s'endinsava en l'univers d'una adolescent que ha de fer front a la maternitat, ara retrata la vida a la deriva d'una dona que, als trenta-set anys, torna al seu poble d'origen sense haver assumit l'edat adulta. En certa manera les dues pel·lícules són el revers l'una de l'altra: la primera se centra en una nena que ha d'assumir una qüestió pròpia del món dels adults, la segona tracta d'una dona que s'agafa amb força a la joventut.
Tot i el seu to –més pròxim al drama amb tocs d'humor–, en el punt de mira de Young adult hi ha el tema estrella de la nova comèdia americana: les dificultats de la maduresa. Com el seu propi títol, que es refereix a les novel·les juvenils a l'estil de Crepuscle que escriu la protagonista, el film està ple de contradiccions. La protagonista no és ni jove ni adulta. La pel·lícula no és ni una comèdia pura ni un drama. Young adult s'agafa amb força a la seva heroïna, capaç de crear un cert rebuig de tan prepotent que és. Se centra en la incapacitat d'ella a l'hora de fer front a una situació –l'intent de seducció del seu amor d'institut, casat i amb fill en aquest moment– que, sense cap mena de dubte, resulta errònia. Els altres personatges són purament accessoris. De nou, la gran contradicció: Reitman sap posar la seva mirada, absolutament crítica, sobre la seva protagonista; en canvi, potser per manca d'atenció, es mostra condescendent amb la resta. Young adult aprofundeix en el retrat d'una dona que viu a la gran ciutat (Minneapolis) i que torna per buscar en el seu passat la felicitat que no troba en el seu present. Conte moral, que apunta cap a la protagonista mentre el retrat d'una societat conservadora es dilueix.
A Another year, el britànic Mike Leigh exposava les relacions entre una parella ben avinguda i una amiga, soltera i desesperada. El director subratllava les bondats de la parella i el ridícul de l'amiga. En certa manera, emetia un judici, potser massa dur, sobre el personatge més dèbil. La mirada del director havia dictat sentència. A Young adult, Reitman construeix un film que aprofita la comicitat, la melancolia i les imperfeccions de la seva heroïna; el problema, però, és que no sap donar-li les gràcies. –Violeta Kovacsics.