10 pel·lícules per veure a la Festa del Cine

Aprofiteu les entrades amb descompte per veure les millors pel·lícules de la cartellera! Aquestes són les nostres preferides

La Festa del Cine és una bona oportunitat per veure tots els films que moltes vegades se'ns escapen per falta de pressupost. Si no us voleu perdre en la immensitat de la cartellera, aquí teniu les nostres apostes. No us decebran!

1

Los odiosos ocho

  • Valoració: 5/5

Quentin Tarantino va propulsar la seva eclosió com a referent de la postmodernitat emetent transmissions memorables des d’un cervell que funcionava com a Planeta Cinema, i destiŀlava les influències d’un gran brou d’imatges delimitat per les figures totèmiques de Jean-Luc Godard i Sir Run Run Shaw. A partir de 'Maleïts malparits', però, alguna cosa va canviar: l’escena en què Hitler era crivellat a trets a l’interior d’un cinema en flames esdevenia una idea apòcrifa i radical, que ‘corregia’ la versió oficial del segle XX a cops de sèrie B descarnada. Aquesta seqüència es convertia també en un punt d’inflexió pel cineasta, indicant que la història del cine ja no era suficient per explicar la seva obra.Descobrir que la iconografia dels gèneres fílmics podia servir-li per violentar la Història (amb majúscules) el va portar a submergir-se en la memòria del seu propi país: si 'Django desencadenat' transformava un personatge clau de l’'spaghetti western' en ariet contra l’esclavisme sudista, 'Los odiosos ocho' concentra les fractures deixades per la Guerra de Secessió en una colla de bergants tancats en una cabana durant una tempesta de neu. Aquest escenari ens retorna a la reclusió seminal (i, finalment, sagnant) de 'Reservoir dogs', convertint el film en una peça de cambra que fa de la paraula espectacle. Una majestuositat oral transmesa per uns actors conscients de viure una representació (un d’ells proposa dividir l’espai en “nord” i “sud”, per evitar tensions) i que, tot just

2

El hijo de Saúl

  • Valoració: 5/5

László Nemes resol d’una manera prou intel·ligent l’ètica de la representació de l’esdeveniment més abjecte de la història del segle XX. A tots aquells, amb el Claude Lanzmann de Shoah com a líder d’opinió, que reivindicaven la paraula com l’única manera de fer visible els horrors de l’Holocaust, 'El hijo de Saúl' els ofereix un altre camí: un rostre, un clatell, els límits desenfocats de l’enquadrament i el fora de camp sonor. N’hi ha prou? I tant, perquè hi ha el respecte pel qui mira i pateix enmig de les càmeres de gas, els cadàvers, la revolta, la possible fugida i un acte que és el darrer que comet algú que es considera un mort vivent per ser humà, encara que sigui una mica, i a costa de tot i de tothom. Escrivint sobre 'El hijo de Saúl' se’m posa la pell de gallina.

3

En el sótano

  • Valoració: 4/5

Aquest film seria una mena de resum per a principiants del cinema d’Ulrich Seidl, tot i que això no impedeix que 'En el sótano' sigui també una de les seves pel·lícules més inquietants i suggeridores. En principi es tracta d’un documental sobre uns quants friquis austríacs, des del neonazi que assaja marxes militars amb la seva banda fins a la pobra dona que coŀlecciona nines com si fossin nadons a qui destina les seves cures maternals. Però el fet que tots ells desenvolupin aquestes dubtoses activitats als soterranis dels seus habitatges aporta una extraordinària riquesa de matisos, compon el retrat d’un país que, sota una aparença civilitzada, amaga algunes neurosis que poden retornar-lo al feixisme. I el rigor de Seidl en la posada en escena, en fi, aniquila qualsevol visió unívoca de les situacions i rubrica un film únic, alhora divertit i terrorífic, d’una extraordinària lucidesa política i moral.

4

Mia madre

  • Valoració: 4/5
  • Recomanat

No ens hauria de sorprendre la capacitat d’un director com Nanni Moretti d’abordar el dolor des de la més profunda intimitat. Ja ho va fer a L’habitació del fill, en què relatava l’estrip emocional d’una família que acabava de perdre el seu fill petit. A Mia madre, Moretti retrata el comiat d’una dona que veu com la seva mare, malalta i gran, està a punt de deixar-la. La protagonista funciona com una mena d’àlter ego del cineasta: ella també és directora de cinema, una dona forta, que ha de batallar amb el seu calvari vital a la vegada que amb una consentida estrella de Hollywood, paper reservat a un estrident John Turturro, que encapçala el càsting d’una producció sobre la lluita obrera. Moretti filma una pel·lícula intimista, a estones divertida, per moments feminista i cerebralment reflexiva entorn de l’art cinematogràfic. Mia madre resumeix tant l’estima entre mare i filla com l’amor per la cultura i pel coneixement.

5

Steve Jobs

  • Valoració: 4/5
  • Recomanat

Combinant la idea de l'emprenedor narcisista de 'Slumdog millionaire' amb la bogeria de l'entre bambolines que va explorar Iñárritu a 'Birdman', aquesta pel·lícula elabora un retrat de Steve Jobs, el fundador d'Apple, a partir de tres històries vinculades a la presentació de tres nous productes. Cadascun d'aquests actes es viu amb l'eufòria d'una nit d'estrena a Broadway. Aaron Sorkin firma un guió brillant, encara més afilat i salvatge que el de 'La xarxa social', i amb el poder de trencar-nos el cor. I la interpretació de Michael Fassbender retrata a la perfecció l'evolució del personatge cap a la icona pública en què finalment es va convertir. Des de la direcció, Danny Boyle fa el que pot per passar desapercebut. I quasi ho aconsegueix.



Segueix-nos

Spotify

Subscriu-te al Spotify de Time Out Barcelona i gaudeix de les cançons favorites i llistes temàtiques

City links

Global links