13 tatuatges mítics del cinema

De Robert Mitchum a Viggo Mortensen, de Harpo Marx a Ewan McGregor, les pells més guixades de la història de la gran pantalla
Alabama Monroe
Per Josep Lambies |
Advertising

El que més ens va frapar d''Alabama Monroe' és la imatge de Veerle Baetens vestida de 'pin-up' flamenca estirada sobre la xapa de la camioneta, amb les seves dues dotzenes de tatuatges a la vista. Diu que té el mal vici de fer-se gravar el nom dels homes que estima sobre la pell, i que cada vegada que algun li trenca el cor fa tapar la seva firma amb un nou tatu. El seu cos és un cementiri d'amants sepultats. Hem fet una llista dels millors tatuatges de la història del cinema. N'hi van tretze!

 

NO T'HO PERDIS: 10 gelats de pel·lícula

'The pillow book'

'The pillow book', de Peter Greenaway

El primer heroi de pell tintada és Ewan McGregor. Tenia 24 anys, l'última edat en què et pots permetre anar pel món amb la mitja cabellera del Príncep de Beukelaer, quan es va prestar de coll a turmells perquè li tatuessin l'argument d'un llibre oriental, amb totes les lletres. Després es va convertir en un exemplar únic i anava ben buscat. És el que et passa quan et transformes en edició limitada.

Memento

'Memento', Christopher Nolan

Aquí un pobre pringat que no sabia que existeix un invent superútil que es diu 'post-it', que es pot comprar per dos rals a qualsevol papereria de barri. En comptes de prendre apunts en un bloc de notes, com qualsevol detectiu oficiós, es feia tatuatges recordatoris. Ben mirat, l'estratègia era prou intel·ligent: impossible perdre la informació. Passa que, pobre, va quedar fet un cromo.

Advertising
La noche del cazador

'La nit del caçador', de Charles Laughton

Robert Mitchum és l'home del sac, un diable vestit de predicador protestant que porta les paraules 'Love' i 'Hate' gravades als dits, en lletres majúscules i tinta negra, igual que si hagués ficat els punys en una impremta. Un tatuatge simple, però molt efectiu. Dècades més tard li va sortir un imitador de pacotilla, el Charlie de 'Lost'. Però tenia tan poca classe...

Elektra

'Elektra', de Rob Bowman

Chris Ackerman és com un pokémon. ¿La seva arma? Un zoològic d'animals salvatges que porta estampats a l'abdomen, i que cobren vida cada vegada que ha de lliurar una batalla. Aquí veieu un llop sortint-li d'entre les costelles. Abans era una calcomania, i ara ha pres la forma d'una bèstia d'ullals tan afilats que et podria obrir en canal amb només una carícia.

Advertising
Sopa de ganso

'Sopa d'ànec', de Leo McCarey

La versió divertida de Chris Ackerman i el seu exèrcit de les tenebres és el bo d'en Harpo Marx. Als alts despatxos de Freedonia es va obrir la camisa i va ensenyar que just a sobre del melic duia una caseta de gos tatuada. El seu germà Groucho, puro en mà, va apropar-hi el nas i, amb veu felina, va proferir un llarg "meeeeeuu!". De l'altra banda del llindar, un gos amb males puces va respondre la seva gosadia amb un lladruc queixós.

Moby Dick

'Moby Dick', John Huston

Herman Melville ja va deixar escrit que Queequeg, aquell indígena que viatjava entre la tripulació del capità Ahab a la recerca de la balena blanca, tenia la cara que semblava una màscara tribal. En la seva versió cinematogràfica del clàssic, John Huston va anar una mica més enllà. A la pel·li, els tatuatges de Queequeg tenien un relleu trenat. Era com si algú li hagués trepanat el front amb un punxó.

Advertising
Promesas del Este

'Promeses de l'Est', de David Cronenberg

Tots recordem la lluita a la sauna turca perquè vam confirmar una molt estesa sospita: Viggo Mortensen és un mascle ben dotat. Si haguéssiu desviat la mirada d'aquell portent d'entrecuix també hauríeu vist que el seu cos semblava el mapa del tresor de Long John Silver. El més vistós era la creu grega d'un pam de gruix que duia estampada a sobre de l'estèrnum. 

El dragón rozo

'El drac vermell', de Brett Ratner

El de Ralph Fiennes a l'última aventura d'Hannibal Lecter és una filigrana recargolada que li tapa tots els musculets de l'esquena. Recordeu que interpreta Francis Dolarhyde, un assassí en sèrie que acabava cada crim rosegant els bracets de les seves víctimes com si fossin potes de pollastre. Ja es veia que no hi era tot.

Advertising
Tatuaje

'Tatuaje', de Bigas Luna

Un cadàver és recollit a les aigües de la Barceloneta. No en sabem gran cosa. Només que du una inscripció al braç: "He nascut per revolucionar l'infern". Que potser estem davant d'un Llucifer derrotat? Les investigacions del Pepe Carvalho de Montalbán arriben al cinema gràcies a l'enyorat Bigas Luna. Ho sabeu, que aquesta va ser la seva primera pel·lícula? Abans de 'Bilbao' i tot!

Náufragos

'Náufragos', d'Alfred Hitchcock

Hi havia una vegada un mariner que s'havia beneficiat una damissel·la a cada port on havia fet nit. Per no oblidar cap de les conquestes, s'havia tatuat els seus noms sobre el pit. Com la d''Alabama Monroe'. El problema és que el dia en què va lligar perdut a alta mar, en una barca salvavides que anava a la deriva, no hi havia cap agulla a mà per deixar-ne constància. Per sort, ella duia un pintallavis vermell. No era gran cosa, però va fer el fet.

Advertising
Mud

'Mud', de Jeff Nichols

Matthew McConaughey és un fugitiu de la llei, un Tom Sawyer perseguit per la justícia. Què fa, doncs, palplantat en una platja, arriscant el coll? Es veu que espera una rossa escultòrica que porta una bandada de rossinyols blaus tatuats al canell. S'han fet moltes rucades en nom de l'amor. Qualsevol criminal, fins i tot el més dur del patíbul, s'hauria deixat trincar per una dona així.

American heart

'Corazón roto', de Martin Bell

El protocol dels herois americans requereix un tatuatge sobre el bíceps. És com la marca en ferro forjat que porten les vaques de granja, el senyal de control de qualitat. Pot ser la cara de Lincoln o un 'Amor de mare'. En qualsevol cas, un paio com Jeff Bridges no se'n podia estar. Ara ja pot portar un bigoti frondós, la caçadora texana amb pellissa a les espatlles i el que calgui.

Advertising
El cabo del miedo

'El cabo del miedo', de Martin Scorsese

Acabem la llista amb Robert De Niro, que aquí interpretava un exconvicte que havia complert catorze anys de condemna per haver violat i apallissat una xavala de setze anys. La prova dels seus temps de presidiari eren una sèrie de dibuixos inesborrables que s'havia fet per tot el cos. Més que una persona semblava una enciclopèdia juvenil il·lustrada. I tenia molta set de venjança.

Advertising