Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right 15 prostitutes mítiques del cinema

15 prostitutes mítiques del cinema

D'Anna Magnani a Sasha Grey, passant per Liz Taylor i Catherine Deneuve

Joven y bonita
Per Josep Lambies |
Advertising

Un repàs de les quinze prostitutes més famoses de la història del cine

Belle de jour

Belle de jour

És aquella salvatjada, obra del mestre Buñuel, en què Catherine Deneuve decidia combatre l'avorriment que produïa la monòtona vida de mestressa de casa anant a fer hores a un bordell. Deneuve, molt mosqueta morta, es prestava a tota classe de parafílies: fer-se la morta dins d'un taüt, deixar-se ruixar amb excrements animals i sotmetre's a la llengua afilada d'un home amb dentadura de metall. En fi, cadascú és lliure de triar com ocupa el temps lliure.

Irma

Irma la dolça

Shirley McLaine, vestida de verd ampolla i amb una perruca negra que devia acumular pols per tot arreu, feia cantonades a Les Haylles, atenent els mossos de càrrega del mercat, els policies que feien la ronda de matinada i algun mariner trempat que aprofitava el seu dia a port per ensenyar a les cortesanes que portava la cara de Brigitte Bardot tatuada al pit. El gosset blanc amb el llacet dalt del cap la feia inconfusible.

Advertising
Taxi Driver

Taxi driver

L'any 76, Jodie Foster rodava a les ordres d'Alan Parker aquella bogeria que es deia 'Bugsy Malone, el nieto de Al Capone', sobre uns nens que jugaven a ser mafiosos i es vestien de Chicago, any 20, com si estiguessin en plena rua de Carnaval. El mateix any, el 76, va interpretar la prostituta adolescent de 'Taxi driver', amb els inconfusibles 'shorts' roses, la samarreta de flors i la pamela.

Mamma Roma

Mamma Roma

Aquesta es diu Anna Magnani. Va amb talons alts, els cabells com un escombrall i aquella fúria neorealista que tenia al cos des que la van cosir a trets en ple carrer a la 'Roma, ciutat oberta' de Rossellini. Pier Paolo Pasolini la va convertir en una prostituta de la perifèria italiana que exercia en un descampat on no hi havia més que runes, brossa i fanals. Recordeu-la, muntada en una moto amb la faldilla tibant.

Advertising
Vivre sa vie

Vivre sa vie

¿Una meuca que plora mentre veu 'La passió de Joana d'Arc' del mestre Dreyer en un cine de reposicions? Aquesta estranya ocurrència només podia ser idea de Jean-Luc Godard. Després del tret inaugural de la Nouvella Vague, 'Al final de l'escapada', va començar a festejar amb Anna Karina –la que després seria la seva dona, i la Marianne de 'Pierrot le fou'– i junts van fer aquesta pel·lícula.

L'Apollonide

L'Apollonide

Aquí hi ha la casa de barrets sencera. I quin prostíbul! Vellut, setí, perfumeria fina, banyeres de xampany i fins i tot un lleopard manso que de tant en tant s'atura sobre la catifa persa, arqueja el llom i fa un badall. La pau d'aquest temple del plaer s'acaba el dia en què apareix un home misteriós amb un ganivet afilat. Penseu que el director és Bertrand Bonello, el de 'Tiresias'. No podia ser que no hi hagués gat amagat.

Advertising
Vestida para matar

Vestida para matar

La de Brian Palma tenia el cos de Nancy Allen, i duia llenceria negra, mitges transparents i lligacama, i els llavis molt repassats de vermell. No s'ho passava pas gaire bé. Estava amenaçada per una mena de Jack l'Esbudellador, un Carl Boehm a 'Peeping Tom', un Barry Foster a 'Frenesí', que anava amunt i avall amb una navalla sempre afilada, disposat a obrir el coll a alguna pobra noia que estigués fent el carrer.

Una mujer marcada

Una mujer marcada

Liz Taylor podia amb tots, amb aquells ulls de color violeta, capaços d'hipnotitzar tot mascle al primer parpelleig, i la piga que es va fer repintar a la galta esquerra des que a 'El padre de la novia' Spencer Tracy la va acompanyar, casta i pura, a l'altar. Però, per alguna raó, sempre semblava tenir problemes al llit –mireu, si no, 'La gata sobre la teulada de zinc calenta'–. Excepte en aquesta. Per la foto ja podreu deduir que en aquesta pel·lícula va fer pujar força les temperatures.

Advertising
La diligència

La diligència

Els contes de Guy de Maupassant han inspirat moltes pel·lícules, des de 'Le plaisir' de Max Ophuls fins al ja vell conegut amic Bonello. Però potser la més curiosa és aquesta variant del 'Bola de greix' que va dirigir John Ford l'any 39: és el relat d'una prostituta que viatja amb diligència convertit en un 'western' amb indis, cavalcades i John Wayne fent de 'cowboy' indolent.

Atención a esa prostituta tan querida

Atención a esta prostituta tan querida

Rainer Werner Fassbinder no era un cineasta amb gaire pèls a la llengua. Des d'aquell mariner ben plantat que es deixava sodomitzar una vegada i una altra a 'Querelle' fins al travesti d''Un any amb tretze llunes', va fer saltar els monocles a tot el puritanisme alemany dels seus temps. Com no hi havia d'haver, en aquest repertori, una prostituta? Hanna Shygulla, la seva actriu preferida, es va ocupar d'ensenyar cuixa.

Advertising
The girlfriend experience

The girlfriend experience

Sasha Grey no és la prostituta més afectuosa del món. Els seus no són els braços en què et deixaries caure buscant dosis d'amor a tant l'hora. Els seus no són els llavis que et portarien a la perdició. Steven Soderbergh la converteix en una mena de nina inflable que és com si no tingué sang a les venes. Disposada, això sí, a col·locar-se en totes les posicions necessàries, obeint com un robot les peticions dels seus clients.

Desayuno con diamantes

Desayuno con diamantes

Cobrava 50 dòlars cada cop que anava al tocador. No cal dir que era un eufemisme per dir que es perfumava, pintava i engalanava per rebre qualsevol pecaminós amb les butxaques farcides que volgués gaudir per una estona del seu atractiu d'animalet salvatge. Holly Golightly és aquell  personatge que Truman Capote portava cada matí a menjar-se un brioix davant dels aparadors de Tiffany's, el mateix que Audrey Hepburn va immortalitzar en el film de Blake Edwards.

Advertising
El expreso de Shangai

El expreso de Shangai

És una d'aquestes delícies que Josef von Sternberg va fer amb la seva musa, la de la mandíbula quadrada i les celles primes. Marlene Dietrich, vaja. Aquí era una cortesana que viatjava embolicada amb el seu abric de pells i els seus barrets de plomes a bord d'un tren xinès. Es feia dir Lily Shanghai, i semblava una dona fatal, tot i que en la intimitat patia com una condemnada. ¿No recordeu com tremolava? És d'aquelles criatures que t'encongeixen el cor.

Nits de Cabiria

Las noches de Cabiria

Giulietta Masina era una de les favorites de Fellini, perquè tenia cara de 'clown' i si s'hi posava sabia fer autèntiques acrobàcies. A 'La strada' la va convertir en comparsa d'un circ ambulant en hores baixes. La seva feina era presentar el mestre de cerimònies, cridant: "È arrivato Zampanò!". Si ho feia malament s'enduia una bona pallissa. A 'Las noches de Cabiria' era una dona de mala vida, entregada als desitjos carnals dels més necessitats. ¿Una caiguda sòrdida? Potser, però mai no va perdre el seu encant.

Advertising
Leaving Las Vegas

Leaving Las Vegas

Els pitjors antres de la ciutat del joc, motels emmoquetats i enterrats en una nebulosa de fum, barres de bar amb uns quants etílics demanant la penúltima copa i, esclar, carrers de mala mort on les senyores s'aixequen la faldilla si veuen pesquins. Nicolas Cage és el Dant que recorre aquest infern, després que Hollywood li hagi pagat l'últim finiquito. I Elisabeth Shue l'ànima càndida que l'acull, i el cuida, compartint amb ell el pa que guanya fent el carrer.

Advertising