Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right 15 travestis mítics de la història del cine

15 travestis mítics de la història del cine

Perruques, mitges, cotilles o pintes espanyoles: tot s'hi val! Els actors que han triomfat en faldilla

La mala educación
Per María José Gómez i Josep Lambies |
Advertising

Jared Leto ens va deixar amb la boca oberta quan es va estrenar el 'Dallas Buyers Club' de Jean-Marc Vallée. Ja aleshores se'ns va acudir la idea de començar una llista amb els millors travestis que ha donat la història del cinema. Divendres passat va arribar a les nostres cartelleres una pel·lícula definitivament menor, 'Guillaume y los chicos, ¡a la mesa!', tot i que ens va donar l'empenta que necessitàvem. I aquí ho teniu: els quinze homes que han tingut més estil a l'hora de portar faldilles!

Un any amb 13 llunes

'Un any amb 13 llunes', de R. W. Fassbinder (1978)

Pedro Almodóvar és el primer a reconèixer que si no fos per Fassbinder l'Antonia San Juan de 'Todo sobre mi madre' i el travesti de la piga al membre de 'Tacones lejanos' no haurien existit. I tampoc el Gael García Bernal de 'La mala educación'. Atenció a aquesta pel·lícula, en la línia dolorosa de 'Les amargues llàgrimes de Petra von Kant', que explica les misèries d'un personatge a l'Alemanya dels anys 70 que es posa perruca i es passeja per les vies del tren de matinada fent-se dir Elvira.

Desayuno en Plutón

'Desayuno en Plutón', del Neil Jordan (2005)

Cillian Murphy va ser el famós travesti de Neil Jordan, el director d''Entrevista amb el vampir'. Li deien Gateta, Kitten en anglès. De petit s'apuntava a les classes de tall i confecció. Una cosa portava a l'altra, i un bon dia començava a pintar-se les ungles. Tots el recordem vestit amb un negligé vaporós dins de la cabina d'un 'peep-show', curiós homenatge a la Natasha Kinski de 'París-Texas', sobre un gronxador guarnit amb fulles i flors.

Advertising
La novia era él

'La novia era él', de Howard Hawks (1942)

Pocs afers han aixecat tants rumors a Hollywood com l'homosexualitat de Cary Grant. Encara ara ens mirem amb certa picardia aquelles fotos amb Randolph Scott al trampolí. És possible que l'afició de Grant a transvestir-se a la gran pantalla fos el pal definitiu per atiar la flama de la tafaneria rosa. A 'La fiera de mi niña', per exemple, el veiem passejant-se amb la bata de seda de Katharine Hepburn. Més bèstia va ser encara que el gran galant es presentés amb perruca de senyora a 'La novia era él'.

Víctor o Victòria

'Victor o Victòria', de Blake Edwards (1982)

Julie Andrews, la protagonista d'aquesta comèdia boja, interpretava una actriu en hores baixes que sortia de pobre fent-se passar per un comte polonès amb certa afició al transformisme. Però no penso en ella, sinó en Robert Preston, que va donar la cara en un dels moments àlgids del film, fent de folklòrica espanyola, vestit com Estrellita Castro, amb rínxols, ventall i clavell vermell, en un número musical de pixar-se a sobre. Cantava 'The shady dame from Seville' amb un falset que semblava que li faria rebentar la gola.

Advertising
Charlot sufragista

'Charlot, sufragista', de Mack Sennett (1914)

Abans que el codi ètic implantat per l'antipàtic senyor William H. Hays sotmetés Hollywood a la seva primera tongada de censura moral, fer pel·lícules era com viure al país de Xauxa. Tot estava permès. Charles Chaplin, conegut per tots com l'home més famós del món, va adquirir part de la seva reputació de còmic de bandera interpretant una esposa gelosa que feia escarmentar el seu marit fotent-li cops amb una bosseta de mà.

Psicosi

'Psicosi', d'Alfred Hitchcock (1960)

Al motel Bates, en algun punt perdut per una carretera secundària d'Arizona, hi havia en Norman, aquell nano tímid i espigat que vivia envoltat d'ocells embalsamats. Tenia dues aficions. La primera era vestir-se amb la bata d'estar per casa de la seva mare, i posar-se una perruca gris lletgíssima que insinuava una llarga cabellera recollida al clatell en un monyo que semblava un tubercle. L'altra era assassinar, amb tal disfressa, totes les noies boniques que li semblaven desitjables.

Advertising
Mi querida señorita

'Mi querida señorita', de Jaime de Armiñán (1972)

Han passat 40 anys des de l'estrena d'aquesta pel·lícula sobre una solterona que en una visita al metge descobreix, amb 30 anys ben tocats, que en realitat és un home que va ser criat com a dona. Alguna cosa sospitava el pobre, perquè s'havia d'afaitar cada dia, però, vaja, a l'Espanya dels 70 si no t'ho deia el doctor... José Luis López Vázquez és el protagonista d'aquest film sobre canvi d'identitat que va ser candidat a l'Òscar com a millor pel·lícula estrangera. I no, la 'señorita' del títol no té res a veure amb Gracita Morales.

La mala educación

'La mala educación', de Pedro Almodóvar (2004)

El transformisme i la transexualitat són segell Almodóvar. Apareixen en moltes de les seves pel·lícules i en totes les combinacions possibles. Qui no recorda Carmen Maura a 'La ley del deseo', en què interpreta la germana transsexual d'Eusebio Poncela (impagable l'escena del ruixat amb la manguera), Miguel Bosé com el jutge de dia/ transformista de nit que canta 'Un año de amor' a 'Tacones Lejanos' o l'Agrado (Antonia San Juan) de 'Todo sobre mi madre?' Però de tots ells, ens quedem amb Gael García Bernal a 'La mala eduación', entre d'altres coses per la sorprenent semblança amb Juliette Lewis quan es posa una perruca (morena).

Advertising
Priscilla

'Priscilla, reina del desierto', de Stephan Elliott (1993)

A Priscilla... Terence Stamp, Guy Pearce i Hugo Weaving es converteixen en Bernardette, Felicia i Mitzi, el somni humit de qualsevol transformista: canten els himnes més 'chochis' de la història, fan coreografies sobre plataformes i el seu vestuari sembla haver estat dissenyat sota els efectes del tripi més àcid de la història. Aquesta road movie delirant té com a punt àlgid l'escena de Guy Pearce fent 'playback' de 'Follie! Delirio vano è questo! Sempre libera', de 'La traviata', al sostre de l'autocar mentre travessen el desert. Qui no la recorda?

Bugs Bunny

Bugs Bunny, quasi sempre

La llebre de la Warner tenia certa afició a posar-se talons alts i a pintar-se els morros d'un vermell que enlluernava. Ho podem apreciar en molts dels seus curts. Era una de les grans maniobres de distracció quan el perseguia aquell caçador capgròs i més pelat que una bola de billar. Es va vestir d'espanyoleta, de rossa explosiva, i fins i tot es va posar vel i diadema de flors per fer de núvia. I aquí la veieu fent de vedette de circ, amb un sostens d'or que ni 'Xena, la princesa guerrera'. ¿Un conill transvestit? ¿Què en diria Freud d'això?

Mostra'n més

També t'agradarà

Cine

13 tatuatges mítics

De Robert Mitchum a Viggo Mortensen, de Harpo Marx a Ewan McGregor, les pells més guixades de la història de la gran pantalla El que més ens ha frapat d''Alabama Monroe' és la imatge de Veerle Baetens vestida de 'pin-up' flamenca estirada sobre la xapa de la camioneta, amb les seves dues dotzenes de tatuatges a la vista. Diu que té el mal vici de fer-se gravar el nom dels homes que estima sobre la pell, i que cada vegada que algun li trenca el cor fa tapar la seva firma amb un nou tatu. El seu cos és un cementiri d'amants sepultats. Sí, potser li hauria sortit més econòmic tirar de calcomania, o comprar-se un bon retolador. Però aleshores no se'ns hauria acudit la genial idea de fer una llista dels millors tatuatges de la història del cinema. N'hi van tretze! I no, no hi surt 'Prison break', perquè hem recordar que és una sèrie de televisió. Últimes crítiques Ida La protagonista d’aquest film de Pawel Pawlikowski triga uns quants anys a descobrir que es diu Ida Lebenstein. Va créixer com a Anna en un convent catòlic de Polònia on, durant la Segona Guerra Mundial, uns desconeguts la van abandonar quan era un nadó. Ara és novícia i la mare superiora l’obliga a visitar l’única parenta viva que li queda abans de fer els vots. Si l’Anna és a punt de casar-se amb l’Església, la seva tia Wanda es va comprometre fa anys amb l’estat. Treballa com a fiscal, tot i que ja no té el poder de quan aconseguia sentenciar a mort els “enemics del poble”. La Wanda fa saber a l’Anna que

Cine

Els millors films de vampirs

Els films més reeixits de la història del cinema sobre el mite del comte Dràcula i els xuclasangs. Compte amb el coll! Últimes crítiques de cine Ida La protagonista d’aquest film de Pawel Pawlikowski triga uns quants anys a descobrir que es diu Ida Lebenstein. Va créixer com a Anna en un convent catòlic de Polònia on, durant la Segona Guerra Mundial, uns desconeguts la van abandonar quan era un nadó. Ara és novícia i la mare superiora l’obliga a visitar l’única parenta viva que li queda abans de fer els vots. Si l’Anna és a punt de casar-se amb l’Església, la seva tia Wanda es va comprometre fa anys amb l’estat. Treballa com a fiscal, tot i que ja no té el poder de quan aconseguia sentenciar a mort els “enemics del poble”. La Wanda fa saber a l’Anna que és jueva. Aquestes dues dones a priori tan diferents, la jove religiosa i la madura comunista, emprenen un viatge a la Polònia profunda dels anys 60 per desenterrar el seu passat. Pawlikowski és un cineasta d’origen polonès que va iniciar la seva carrera a la Gran Bretanya, on viu i treballa des de fa temps. Fins a Ida no havia rodat cap pel·lícula centrada en el seu país natal. El director torna a Polònia per confrontar un tema encara tabú, la col·laboració dels seus compatriotes en l’extermini de la població jueva. I de passada aborda com el catolicisme es consolida sobre les cendres d’una altra religió i el paper en fals del socialisme a l’hora de rescabalar les víctimes de la guerra. Ida està rodada

Advertising
Cine

10 gelats de pel·lícula

O 10 pel·lícules per veure davant del ventilador mentre us refresqueu la gorja És un consol saber que les neveres de tots els supermercats de la costa mediterrània mantenen el mateix inventari que a principis dels 90. Aquelles llefiscoses delícies de kiwi, plàtan i vainilla, amb forma de nau espacial, de llavis o –ecs!– de peu, publicitades a la porta de tots els bars de platja amb uns cartells plens d'estrelles i palmeres, 'kitsch' a matar, van marcar la meva infància. Sense el Calipo, el Mini Milk i el Frigo Pie, jo no seria qui sóc. Ni cap de vosaltres, no mentiu. Aquí teniu una llista de les millors pel·lícules per veure mentre degusteu cadascuna d'aquestes monstruositats gastronòmiques que, estiu rere estiu, us fan tornar a ser nens. Frigo Pie Hi ha coses que canvien, d'altres no. Els nens d'avui dia segueixen formant-se en la doctrina del fetitxisme, llepant cada agost aquests peus congelats amb gust de sugus de maduixa i colorants de tota classe com si els hi anés la vida. Em pregunto quants Frigo Pies va arribar a menjar aquell sacerdot que Buñuel filmava a 'Él' besant les pulcres potetes d'aquells innocents escolanets que anaven a l'església a que els donessin la comunió. Una gran pel·lícula, sí senyor. Drácula N'hi ha prou que la seva pasterada vermella em comenci a regalimar per la barbeta per sentir-me com Vincent Price baixant els escales d'un castell de cartró-pedra. Quan clavo els ullals al bastonet, em comencen a créixer les ungles estil Béla Lugosi, i a l'hor

Cine

15 prostitutes del cine

D'Anna Magnani a Sasha Grey, passant per Liz Taylor i Catherine Deneuve L'estrena de l'última pel·lícula de François Ozon, una preciositat que es diu 'Joven y bonita', ens ha calat fort. És la història d'una adolescent de casa bona que, tot i venir d'una família amb possibles, decideix dedicar-se a la prostitució. Per què ho fa? És una incògnita. Veieu-la, i mireu de treure les vostres conclusions. Nosaltres, consternats, en comptes de començar una llarga cadena especulativa sobre les seves raons hem preferit fer un repàs de les quinze prostitutes més famoses de la història del cine. Últimes crítiques Ida La protagonista d’aquest film de Pawel Pawlikowski triga uns quants anys a descobrir que es diu Ida Lebenstein. Va créixer com a Anna en un convent catòlic de Polònia on, durant la Segona Guerra Mundial, uns desconeguts la van abandonar quan era un nadó. Ara és novícia i la mare superiora l’obliga a visitar l’única parenta viva que li queda abans de fer els vots. Si l’Anna és a punt de casar-se amb l’Església, la seva tia Wanda es va comprometre fa anys amb l’estat. Treballa com a fiscal, tot i que ja no té el poder de quan aconseguia sentenciar a mort els “enemics del poble”. La Wanda fa saber a l’Anna que és jueva. Aquestes dues dones a priori tan diferents, la jove religiosa i la madura comunista, emprenen un viatge a la Polònia profunda dels anys 60 per desenterrar el seu passat. Pawlikowski és un cineasta d’origen polonès que va iniciar la seva carrera a l

Advertising