Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right 15 travestis mítics de la història del cine
La mala educación

15 travestis mítics de la història del cine

Perruques, mitges, cotilles o pintes espanyoles: tot s'hi val! Els actors que han triomfat en faldilla

Per María José Gómez i Josep Lambies
Advertising

Jared Leto ens va deixar amb la boca oberta quan es va estrenar el 'Dallas Buyers Club' de Jean-Marc Vallée. Ja aleshores se'ns va acudir la idea de començar una llista amb els millors travestis que ha donat la història del cinema. Divendres passat va arribar a les nostres cartelleres una pel·lícula definitivament menor, 'Guillaume y los chicos, ¡a la mesa!', tot i que ens va donar l'empenta que necessitàvem. I aquí ho teniu: els quinze homes que han tingut més estil a l'hora de portar faldilles!

Tootsie

'Tootsie', de Sydney Pollack (1982)

Dustin Hoffman interpreta aquí un actor en hores baixes que es presenta a un càsting per interpretar una secretària en un culebrot i aconsegueix enganyar tothom i fer-se amb el paper. Els problemes vénen quan es converteix en un referent per a moltes espectadores que veuen en ell/ella un exemple de fortalesa i integritat. La cinta té bones intencions, i una gran pega: per què s'havia de posar aquelles ulleres i aquelles faldilles tan queques?

Hairspray

'Hairspray', de John Waters (1988)

Menció especial mereix Divine, la històrica 'drag queen' del segle, amb llarga i reeixida carrera als escenaris i una consolidada trajectòria en cinema, gràcies a John Waters. Van rodar plegats grans estirabots d'eufòria 'kitsch' com 'Pink flamingos', on portava els ulls elevats per una ombra aturquesada que li pujava fins a la meitat del front. Com 'Cosas de hembras', on ensenyava el ventre sota un faldó de gasa transparent. O com 'Hairspray', un èxit de Broadway aquí immortalitzat.

Advertising
Ningú no és perfecte

'Ningú no és perfecte', Billy Wilder (1959)

"Doncs ens haurem d'afaitar les cames!", diu Tony Curtis. I Jack Lemmon, que és un toia, hi accedeix. No cal que us recordem que en castellà aquesta pel·lícula es diu 'Con faldas y a lo loco', i que la cosa anava de dos músics que es vestien de dona per escapar dels seus embolics amb la màfia i s'integraven en una orquestra femenina. Portaven mitges amb costura, taló de xarol, arrecades llargues de bijuteria i unes simpàtiques perruques molt anys 20. I, ens ho deixaven clar, mai no utilitzaven cotilla.

Ed Wood

'Ed Wood', Tim Burton (1994)

Johnny Depp ens explicava que durant la guerra havia saltat d'un avió amb paracaigudes portant pantis sota l'uniforme. I és cert que en les seves estones lliures es posava un jersei rosa d'Angora i una faldilla de tub negra, tot robat de l'armari de Sarah Jessica Parker, que va ser 'noia Burton' abans que la fitxessin per ser Carrie Bradshaw a 'Sexe a Nova York'. El cas és que a Johnny Depp li anava tan bé quan portava calcetes que acabava incorporant-ho com a vestuari oficial de dies feiners. Li portava sort, deia.

Advertising
Mrs. Doubtfire

'Senyora Doubtfire', de Chris Columbus (1993)

Qualsevol que a principis dels 90 fos un nen va anar a veure aquesta mena de 'Mary Poppins' amb història de pares divorciats pel mig, on la tata simpàtica era Robin Williams, que es posava uns pits espectaculars, bruses quiques com un assortit de galetes Cuétara, i unes ulleres d'aquelles que tenen una muntura mig daurada, mig rosa, i que només semblen aptes per fer ganxet. No és una pel·lícula sospitosa de cinefília, però molts nanos de l'època vam descobrir així de què anava això del transvestisme.

També t'agradarà

13 tatuatges mítics

Cine

De Robert Mitchum a Viggo Mortensen, de Harpo Marx a Ewan McGregor, les pells més guixades de la història de la gran pantalla El que més ens ha frapat d''Alabama Monroe' és la imatge de Veerle Baetens vestida de 'pin-up' flamenca estirada sobre la xapa de la camioneta, amb les seves dues dotzenes de tatuatges a la vista. Diu que té el mal vici de fer-se gravar el nom dels homes que estima sobre la pell, i que cada vegada que algun li trenca el cor fa tapar la seva firma amb un nou tatu. El seu cos és un cementiri d'amants sepultats. Sí, potser li hauria sortit més econòmic tirar de calcomania, o comprar-se un bon retolador. Però aleshores no se'ns hauria acudit la genial idea de fer una llista dels millors tatuatges de la història del cinema. N'hi van tretze! I no, no hi surt 'Prison break', perquè hem recordar que és una sèrie de televisió. Últimes crítiques Ida La protagonista d’aquest film de Pawel Pawlikowski triga uns quants anys a descobrir que es diu Ida Lebenstein. Va créixer com a Anna en un convent catòlic de Polònia on, durant la Segona Guerra Mundial, uns desconeguts la van abandonar quan era un nadó. Ara és novícia i la mare superiora l’obliga a visitar l’única parenta viva que li queda abans de fer els vots. Si l’Anna és a punt de casar-se amb l’Església, la seva tia Wanda es va comprometre fa anys amb l’estat. Treballa com a fiscal, tot i que ja no té el poder de quan aconseguia sentenciar a mort els “enemics del poble”. La Wanda fa saber a l’Anna que

Els millors films de vampirs

Cine

Els films més reeixits de la història del cinema sobre el mite del comte Dràcula i els xuclasangs. Compte amb el coll! Últimes crítiques de cine Ida La protagonista d’aquest film de Pawel Pawlikowski triga uns quants anys a descobrir que es diu Ida Lebenstein. Va créixer com a Anna en un convent catòlic de Polònia on, durant la Segona Guerra Mundial, uns desconeguts la van abandonar quan era un nadó. Ara és novícia i la mare superiora l’obliga a visitar l’única parenta viva que li queda abans de fer els vots. Si l’Anna és a punt de casar-se amb l’Església, la seva tia Wanda es va comprometre fa anys amb l’estat. Treballa com a fiscal, tot i que ja no té el poder de quan aconseguia sentenciar a mort els “enemics del poble”. La Wanda fa saber a l’Anna que és jueva. Aquestes dues dones a priori tan diferents, la jove religiosa i la madura comunista, emprenen un viatge a la Polònia profunda dels anys 60 per desenterrar el seu passat. Pawlikowski és un cineasta d’origen polonès que va iniciar la seva carrera a la Gran Bretanya, on viu i treballa des de fa temps. Fins a Ida no havia rodat cap pel·lícula centrada en el seu país natal. El director torna a Polònia per confrontar un tema encara tabú, la col·laboració dels seus compatriotes en l’extermini de la població jueva. I de passada aborda com el catolicisme es consolida sobre les cendres d’una altra religió i el paper en fals del socialisme a l’hora de rescabalar les víctimes de la guerra. Ida està rodada

Advertising

10 gelats de pel·lícula

Cine

O 10 pel·lícules per veure davant del ventilador mentre us refresqueu la gorja És un consol saber que les neveres de tots els supermercats de la costa mediterrània mantenen el mateix inventari que a principis dels 90. Aquelles llefiscoses delícies de kiwi, plàtan i vainilla, amb forma de nau espacial, de llavis o –ecs!– de peu, publicitades a la porta de tots els bars de platja amb uns cartells plens d'estrelles i palmeres, 'kitsch' a matar, van marcar la meva infància. Sense el Calipo, el Mini Milk i el Frigo Pie, jo no seria qui sóc. Ni cap de vosaltres, no mentiu. Aquí teniu una llista de les millors pel·lícules per veure mentre degusteu cadascuna d'aquestes monstruositats gastronòmiques que, estiu rere estiu, us fan tornar a ser nens. Frigo Pie Hi ha coses que canvien, d'altres no. Els nens d'avui dia segueixen formant-se en la doctrina del fetitxisme, llepant cada agost aquests peus congelats amb gust de sugus de maduixa i colorants de tota classe com si els hi anés la vida. Em pregunto quants Frigo Pies va arribar a menjar aquell sacerdot que Buñuel filmava a 'Él' besant les pulcres potetes d'aquells innocents escolanets que anaven a l'església a que els donessin la comunió. Una gran pel·lícula, sí senyor. Drácula N'hi ha prou que la seva pasterada vermella em comenci a regalimar per la barbeta per sentir-me com Vincent Price baixant els escales d'un castell de cartró-pedra. Quan clavo els ullals al bastonet, em comencen a créixer les ungles estil Béla Lugosi, i a l'hor

15 prostitutes del cine

Cine

D'Anna Magnani a Sasha Grey, passant per Liz Taylor i Catherine Deneuve L'estrena de l'última pel·lícula de François Ozon, una preciositat que es diu 'Joven y bonita', ens ha calat fort. És la història d'una adolescent de casa bona que, tot i venir d'una família amb possibles, decideix dedicar-se a la prostitució. Per què ho fa? És una incògnita. Veieu-la, i mireu de treure les vostres conclusions. Nosaltres, consternats, en comptes de començar una llarga cadena especulativa sobre les seves raons hem preferit fer un repàs de les quinze prostitutes més famoses de la història del cine. Últimes crítiques Ida La protagonista d’aquest film de Pawel Pawlikowski triga uns quants anys a descobrir que es diu Ida Lebenstein. Va créixer com a Anna en un convent catòlic de Polònia on, durant la Segona Guerra Mundial, uns desconeguts la van abandonar quan era un nadó. Ara és novícia i la mare superiora l’obliga a visitar l’única parenta viva que li queda abans de fer els vots. Si l’Anna és a punt de casar-se amb l’Església, la seva tia Wanda es va comprometre fa anys amb l’estat. Treballa com a fiscal, tot i que ja no té el poder de quan aconseguia sentenciar a mort els “enemics del poble”. La Wanda fa saber a l’Anna que és jueva. Aquestes dues dones a priori tan diferents, la jove religiosa i la madura comunista, emprenen un viatge a la Polònia profunda dels anys 60 per desenterrar el seu passat. Pawlikowski és un cineasta d’origen polonès que va iniciar la seva carrera a l

Recomanat

    També t'agradarà

      Advertising