Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Festival de Sitges: estrenes de por

Festival de Sitges: estrenes de por

Benvinguts al millor festival de cinema fantàstic del món, on un dia veus una obra mestra i l'altre una deliciosa aberració

La danza de la realidad
Per Josep Lambies
Advertising

Sitges és com un bar sense el cartell de "reservat el dret d'admissió". Tot hi entra, tot s'hi val. Vísceres i carronya, vampirs i putes, botes amb puntera de ferro i talons d'agulla, grans lectors de Stephen King i mals imitadors de Hitchcock, criptes gòtiques i humor nocilla. Tot. Si alguna cosa el desmarca dels altres festivals del planeta és que no pren part en aquell estúpid joc d'a veure qui la té més grossa. La pel·lícula, vull dir. Hi ha obres mestres, esclar, però també aberracions que són una tortura. Tots hi hem suat la cansalada i passat bons moments. Sitges és el festival en què un any veus el 'Martyr' de Pascal Laugier amb tres ambulàncies aparcades davant del cinema per si a algú li agafa un infart amb tant de gore gratuït i l'altre veus el 'Holy motors' de Leos Carax, en una sessió de 9 del matí al Melià inoblidable.

He sentit dir, no poques vegades, que el cine de terror és una versió caricaturitzada de les pors més esteses de cada moment de la història. Que el Dr. Mabuse de Fritz Lang era Adolf Hitler. Que els lladres de cossos de Don Siegel eren els comunistes. Que els zombis dels anys 90 eren víctimes de l'epidèmia de sida. I que totes aquestes pel·lícules rodades amb handycams com 'El projecte de la bruixa de Blair' eren una predicció de l'exhibicionisme generalitzat que Facebook i d'altres derivats de la indiscreció contemporània ens inculcarien fins al dia de la nostra mort. Però a Sitges no saps mai qui és el monstre. I si el trobes no te'l prens com un mal dels nostres temps. De vegades, et sorprens sentint tendresa per una criatura amb forma de gamba i dimensions de brontosauri que esputa baves com un llimac, en una d'aquelles maratons de sèrie Z que s'allarguen fins a les tantes de la matinada. I ningú no t'ho té en compte.

El cartell d'aquest any està a l'altura de les expectatives. Hi veurem la incursió de Jim Jarmusch en el gènere amb 'Only lovers left alive', una història de criatures de la nit i xuclasangs, on Tilda Swinton porta ullals llargs. I també l'escamot de la mort d''A field in England', la nova de Ben Weathley, director de 'Turistas', i el duo dinàmic Peter Greenaway-Jean-Luc Godard, amb les seves ulleres de cul de got, discutint les bondats de la tecnolgia 3D com dos dandis jugant als escacs. I un Brian de Palma, un Alejandro Jodorowsky, un Danny Trejo amb un nou 'Machete' i el 'Magic, magic' de Sebastián Silva, que ha arrasat des de Sundance fins a Canes. I també 'Mindscape', la primera pel·lícula de la productora de Jaume Collet-Serra, "el català de Hollywood". Hi ha un plat a taula per a tothom qui té gana.

Aquí és on la gent xiula i aplaudeix com si fos en una contínua de 'westerns' a Minneapolis als anys 20, estigui veient un film de culte o la bogeria oriental més 'trash'. Hi ha cinèfils, llepafils i mitòmans, però també n'hi ha molts que es fiquen a la sessió que encara no ha fet 'sold out' amb unes quantes llaunes de cervesa calenta sota l'americana sense ni tan sols mirar el títol de la pel·lícula que, per norma general, resulta ser una gran trallada de ronyons i melsa. Sempre hi haurà algun moralista carregat d'ètica puritana amb ànims d'adoctrinar- nos sobre els perills d'aquest temple de la perversió. Els altres, els seus parroquians, els que ens acabem encaterinant del monstre més esgarrifós, hi anem sempre disposats a tot. D'aquestes alegries, en diem "terror".

Tres homenatges

cartell sitges

La llavor del mal

El cartell del 46è Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya ret homenatge al clàssic del terror de Roman Polanski, 'La llavor del diable', estrenat l’any en que Sitges celebrava la primera edició. El cotxet del bebè de la pobra Rosemary –en flames i en un dels racons més icònics de la Blanca Subur– protagonitza la imatge de Sitges 2013 com a símbol del naixement del mal. I tot i que el film de Polanski no es projectarà enguany al festival, el mal es manifestarà a cor que vols en el programa, en títols com 'Only God forgives', la venjativa nova pel·lícula de Nicolas Winding Refn, director de 'Drive', i 'The green inferno', la cinta d’horror caníbal d’Eli Roth.

takashi mike

Takashi Miike

El prolífic director japonès, de qui pràcticament en cada edició podem veure pel·lícules al festival, serà un dels grans protagonistes de la d’enguany. Takashi Miike, premi Màquina del Temps del festival a tota una trajectòria el 2003, visitarà Sitges aquest any per presentar-hi a competició el seu nou film, 'Lesson of the evil (2013)', al voltant d’un professor psicòpata. Avinentesa que s’aprofitarà per dedicar al realitzador nipó una retrospectiva en què es projectaran 'Shinjuku triad society' (1995), 'Audition' (1999), 'The city of lost souls' (2000) i 'Shangri-La' (2002). Prova del volum ingent de la seva producció, també se’n podrà veure el nou thriller 'Shield of straw', també d’aquest any.

Advertising
johnnie to

Johnnie To

L’altra gran figura del cinema asiàtic i sospitós habitual al festival que trepitjarà la catifa vermella de Sitges 2013 és Johnnie To. Les cintes del també sumament prolífic director i productor de Hong Kong poden veure’s al Festival de Cinema Fantàstic de Catalunya any sí i any també. Però en la 46a edició, To, que el 2005 va recollir el premi Màquina del Temps del festival de mans de Quentin Tarantino –fan declarat de les seves cintes de yakuza–, hi presentarà en persona la comèdia negra policial 'Blind detective' (2013), en la secció oficial a competició, i el thriller criminal 'Drug war' (2013), ambientat per primer cop en la filmografia del hongkonguès a la Xina continental.

Advertising