Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Alfred Hitchcock omple de suspens els Cines Comèdia

Alfred Hitchcock omple de suspens els Cines Comèdia

Del 7 al 28 de març el Phenomena projecta quatre dels films més emblemàtics del mestre del suspens

Vertigo
Advertising

No sabem si és veritat o llegenda, però es diu que Alfred Hitchcock odiava amb fúria goda els simpàtics camejos que tant de rebombori causaven a les sales de cinema. "Ei!, aquí el tenim!", devien dir els més perspicaços de la platea quan el veien traient el cap a la pantalla. I llavors, expliquen, a Hitchcock li pujaven els colors. Seria cert que realment li feia tanta vergonya?

La veritat és que totes aquelles mítiques aparicions tenen un punt d'entranyable ridícul. Amb 'Con la muerte en los talones' un autobús li va tancar la porta als morros. A 'Cortina rasgada' se li va pixar un nadó a sobre, mentre esperava al 'hall' d'hun hotel. Va ser a 'Extraños en un tren' on el vam veure baixar-se de l'exprés amb un contrabaix que, per sorpresa de tots, ocupava menys que la seva panxa. A 'Los pájaros' passejaba dos caniches blancs repulsius, els gossos de la seva esposa Alma. I a 'Náufragos', el nostre preferit, era el model amb sobrepès d'un anunci de pèrdua de pes, tipus 'abans-i-després'.

N'hi ha moltes més a la llista. Per aquest mes de març, el Phenomena ha programat als cinemes Comèdia un cicle Hitchcock per a caure de cul, que us ofereix la possibilitat de veure les seves millors pel·lícules en pantalla gran. I també us ofereix l'oportunitat de convertir-vos en aquell espectador audaç que s'aixecava d'un salt de la butaca i, amb un dit acusador, feia ostentació d'haver estat el primer a descobrir-lo. Preparats?

També t'agradarà

Cine, Drama

Els millors films de Hitchcock

David Cronenberg, Joe Wright, Mike Leigh i 7 realitzadors més trien els seus films favorits del mag del suspens Estrenes recomanades El lobo de Wall Street No sé si havia vist mai una pel·lícula amb tanta cocaïna per fotograma. Depravada, excessiva i barroca, un descens a l’infern amb totes les de la llei, amb barra lliure de fàrmacs, culs i saques de dòlars, on la carn de llagosta serveix, com el pa, per empènyer el menjar i ningú no coneix el significat de la paraula “abús”. Martin Scorsese ens embafa fins a les celles. Sense moure’ns de la butaca ens converteix en nàufrags cirròtics al límit dels sentits, amb mal de fetge i de consciència, perduts entre opulència i pastilles. Com DiCaprio –l’increïble DiCaprio–, que encarna la versió més exagerada del somni americà: un agent de borsa vingut a més, un paio que se les sap llargues, que compensa els seus deixebles amb orgies, confeti, micos sobre patins, nans i prostitutes de tots els rangs –des de l’alta gamma fins a les que requereixen una punxada de penicilina l’endemà perquè a ningú li caigui el penis a trossos–. Que es fot de Lemonds fins a la ronyonada com si fos Popeye engolint llaunes d’espinacs a porró. Som en un món on els diners tot ho poden comprar, on no hi ha un sol sentiment sincer, ni febleses ni rastres d’humanitat. Tres hores de degeneració portades als extrems del que un cos pot suportar sense rebentar com la bomba Orsini. Brutal. Això sí, és possible que sortiu del cine amb ressaca i ganes d’inclinar-vos

Cine, Drama

La cartellera alternativa

Cada setmana, a Barcelona trobem una extensa oferta de pel·lícules més enllà de les principals sales de cinema. Mitjançant festivals, sessions especials, cinemes que aposten pels clàssics o produccions menys majoritàries i la Filmoteca de Catalunya, la ciutat compta amb propostes cinèfiles molt interessants per descobrir films, directors i visions diferents del món i de l'art. Aquí teniu una selecció del millor cinema alternatiu de la cartellera! Més documental: Bajarí El cicle 'Més documental', espai amb vocació de crear un espai de formació i reflexió sobre el gènere, projecta 'Bajarí'. Al 1963 Los Tarantos de Francesc Rovira-Beleta, va ser la primera pel·lícula espanyola nominada al Oscar a millor pel·lícula de parla no anglesa 'Bajarí' arranca amb els néts de Carmen Amaya veient la pel·lícula, i a partir d’aquí ens mostra la vida de la nissaga Amaya avui. Els temps han canviat però l’art i la passió romanen intactes. Un recorregut imprescindible sobre la dansa i el cant dels gitanos de Bajarí (Barcelona) avui. Què passa, doctor? Peter Bogdanovich. EUA, 1972. VOSC. 94'. Un homenatge magnífic a l’slapstick i a l’screwball comedy i, especialment, al film de Howard Hawks 'Bringing Up Baby'. Tot i no ser tan rodona com la seva font d’inspiració, el film conté moments esbojarradament memorables que donen com a resultat tot un compendi de moments clau de la comèdia americana. La confusió típica arran d’unes maletes idèntiques origina persecucions frenètiques dalt d’un carret de

Advertising
Cine

Les millors escenes de sexe

La relació especial que té el cine amb l'erotisme –que situa l'espectador a la posició privilegiada del 'voyeur'– ha estat objecte de diversos estudis acadèmics, sobretot per part de feministes. Tal com es va veure amb el rebombori creat per 'Nymphomaniac', la línia que separa les escenes de sexe de la pornografia és molt fina i, en algunes ocasions, poc definida. Però deixem-nos de teories per una estona i observem com fer l'amor –hetero, gai, bi...– s'ha portat a la gran pantalla durant tots els temps. Aquí teniu les escenes que han fet pujar la temperatura als cinemes. També t'agradarà... Restaurants romàntics 13 restaurants per impressionar noves conquestes i conquerir parelles poc impressionables El Pla Tan sols fa falta que hi passeu per davant per comprovar que el Pla és el restaurant íntim per definició. L’arribada entre carrerons foscos i humits del Gòtic ens prepara per a un local dibuixat amb llum tènue i ben dirigida, decoració infor- mal però elegant i una cuina de criteris similars. Els vins i les postres no desentonen i superen el nivell. Le Cucine Mandarosso Dinar sí, però sopar al Cucine Mandarosso amb un amic o familiar pot resultar estrany. Molt estrany. Perquè emana un no sé què íntim i acollidor que sembla fet per a una cita romàntica. Però tot subtil, casual, amb mobiliari retro, productes i llibres a les prestatgeries. I una cuina italiana que és per si mateixa el súmmum de la sensualitat. Si encara no han quedat clares les teves inten

Cine

20 pel·lícules de vampirs

Els films més reeixits de la història del cinema sobre el mite del comte Dràcula i els xuclasangs. Compte amb el coll! Últimes crítiques de cine El poder del dinero 'El poder del dinero' podria ser moltes coses: un 'thriller' d’espionatge industrial, una pel·lícula juvenil, una faula moral sobre el bé i el mal, un relat d’aprenentatge, una història d’amor entre classes socials, una transposició de les narracions de superherois, una derivació del cinema de Hitchcock i Polanski, un 'revival' posat al dia del cinema de la paranoia dels anys 70... Això, evidentment, no justifica que sigui una bona pel·lícula, però sí que conté material per fer deu o dotze pel·lícules excel·lents. El director, l’australià Robert Luketic, porta molts anys en el territori de la comèdia, sigui o no d’acció. I encara que això, lamentablement, potser no es vegi de la mateixa manera en aquest darrer treball, sí que l’investeix d’un cert esperit lúdic a l’hora d’abordar el material: un agradable patchwork de personatges i situacions, escenaris i diàlegs, extrets de les més diverses tradicions i els registres més dispars. Un jove informàtic entra en el joc perillós de dues empreses rivals i es veu involucrat en una trama insondable, laberíntica. La primera part utilitza els relats paral·lels per tal de presentar un munt de personatges que s’entrecreuen al seu voltant en diferents registres. La segona ho centra tot en el protagonista i en forma de malson, en la tradició d’'Acorralat

Advertising