Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Barcelona apocalíptica
Los últimos días

Barcelona apocalíptica

El que mai no pensaríeu que li pogués passar a la vostra ciutat

Per Josep Lambies
Advertising

Des que es va rodar 'King Kong', als anys 30, que veure la fi del món sobre Nova York no ens ve de nou. Entre les potes escatoses de Godzilla, l'estàtua de la Llibertat decapitada de 'Cloverfield' i algun marcià que hi ha anat tirant rajos làser, ja n'estem ben farts de veure Manhattan ensorrant-se sota el so de les trompetes de l'Apocalipsi. Però... i Barcelona? Sou capaços de pensar que la vostra ciutat pogués patir la mateixa sort? Hem triat cinc llibres i cinc pel·lícules perquè feu volar la imaginació.

Barcelona no existeix
Picasa

'Barcelona no existeix', de David Castillo

Sembla que a la Sagrada Família hi ha hagut un incendi d'arrencar a córrer... Som al 2040 en una ciutat detrítica que se n'està anant en orris. David Castillo fa un recorregut pels bars de pota de ferro i taula de marbre, les línies de metro i un grapat de cabarets polsegosos plens d'escarabats que són testimonis de l'ensorrament d'una Barcelona que s'està esborrant del mapa, mica en mica, a si mateixa. És com si sortís d'un desastre nuclear. 

Asmodèxia

'Asmodèxia', de Marc Carreté

Imagineu-vos 'Possessió infernal' elevada a l'enèsima potència. Ara situeu-la a les rodalies de Barcelona, àrea metropolitana, en una perifèria d'abocador, de formigó i ferros rovellats. I foteu-li, al mig, Lluís Marco vestit de capellà exorcista, intentant redimir carretades d'infectats per la fúria del dimoni. I obtindreu aquesta pel·lícula, l''opera prima' de Marc Carreté, un nano de Sant Cugat que ens ha deixat de glaç.

Advertising
L'any de la plaga

'L'any de la plaga', de Marc Pastor

¿Recordeu 'El incidente' d'en Shyamalan? Sí, home, aquella en què les plantes desprenien una substància diabòlica que feia que tothom desenvolupés uns instints suïcides macabres fins a quotes bàrbares. Bé, doncs, just abans de 'Bioko', el nostre estimat Marc Pastor va escriure una novel·la que passava a Barcelona on hi havia uns eucaliptus que ens portaven cap al desastre. El dia en què la flora es rebel·li, ja haurem begut oli!

Los últimos días

'Els últims dies', de David i Àlex Pastor

Comencem a sembrar el pànic. Aquí veureu l'Hospital del Mar en flames, el Gran Via 2 convertit en l'escenari d'una batalla campal –amb barricades fetes amb carros de la compra amuntegats i armes de la secció de ferrateria–, la Via Laietana transformada en una jungla tropical i uns quants cotxes estimbats contra l'Arc de Triomf, mentre un cérvol del zoo de Barcelona va llepant restes humanes de les llambordes. Això és droga dura.

Advertising
Y el cielo era una bestia

'Y el cielo era una bestia', de Robert Juan-Cantavella

Potser em direu que aquesta no és una novel·la apocalíptica. Però jo us contestaré que aquest punk recalcitrant que es diu Juan-Cantavella és un expert en criptozoologia, una disciplina científica no acceptada que es dedica a la investigació d'espècies animals desconegudes. I que això, en aquest llibre, es nota. Hi trobareu monstres ferotges i bèsties lleòniques. I un escenari surreal que va de l'estació de França a un balneari del Port del Compte. Us imagineu Jules Verne de visita a Barcelona?

Umbracle

'Umbracle', de Pere Portabella

Com bé sabeu, Christopher Lee va ser un dels Dràcules de la Hammer. L'any 1970 el van portar a Barcelona per rodar una pel·lícula gòtica amb el molt enyorat Jess Franco, i Pere Portabella es va dedicar a filmar-lo passejant per l'Eixample amb el seu posat aristocràtic i aquells ullals llimats que trinxaven la carn humana amb tanta devoció. Envieu-me quatre esquelets muntats sobre uns cavalls sense pell de dalt d'un núvol, que no passaré tanta por.

Advertising
Mentre el món explota

'Mentre el món explota', de Roderic Mestres

És com si Bukowski reescribís Matheson, com si Vonnegut refés el 'Mecanoscrit', com si el Max Basora de Vulcano revifés el bon soldat de Jaroslav Hasek. No ho dic jo, sinó el meu bon amic Ricard Ruiz Garzón, que cada quinze dies ens recomana una llibre a les pàgines de literatura de la revista. Però li robo el discurs –perdó, Ricard!–, perquè em sembla brillant. Rellegiu aquest llibre, provocador, subversiu, fins a límits que acollonen.

Rec

'[Rec]', de Paco Plaza i Jaume Balagueró

Des de l'estrena del primer volum de la franquícia, l'any 2007, que no entro en un edifici de l'Eixample sense que se'm posin els bemolls per corbata. La plaga d'infectats que es va començar a estendre des d'un àtic de la Rambla Catalunya ha arribat a les quatre entregues. L'última passa en un vaixell a alta mar, rovellat i ple de bonys, que en realitat és un laboratori flotant on una colla de científics intenta trobar el retroviral que freni l'epidèmia. ¿El caos va començar a Barcelona? Hòstia...

Advertising
Mecanoscrit del segon origen

'Mecanoscrit del segon origen', de Manuel de Pedrolo

L'Alba, una noia de 16 anys, verge i bruna, s'escapa d'un atac extraterrestre i intenta repoblar un món infestat de cadàvers. Féssiu ESO o EGB, segur que us va tocar llegir la novel·la 'sci-fi' d'en Pedrolo, lectura escolar obligatòria per a generacions de catalans. És normal que hagi deixat petja en tots nosaltres. Bigas Luna tenia en ment adaptar-la al cinema, però va morir abans d'hora. Ara, Carles Porta n'ha agafat les regnes. He de dir que no està rodant a Barcelona, sinó a Lleida.

Animals

'Animals', de Marçal Forés

Com és l'apocalipsi 'hipster'? Marçal Forés ens ho va ensenyar fa dos hiverns, amb una mena de 'Twin Peaks' ambientat a Collserola on hi havia nanos suïcides, dones desaparegudes, històries d'ultratomba i un ós de peluix que perorava en anglès. Quin iuiu que fotia el maleït! No seria una mena d'àngel de la mort filobritànic caigut dels mons de Déu per anunciar la fi del món?

També t'agradarà

El millor cinema de vampirs

Cine

Els films més reeixits de la història del cinema sobre el mite del comte Dràcula i els xuclasangs. Compte amb el coll! Últimes crítiques de cine Torrente 5, Operación Eurovegas L’autèntic problema de Torrente no és la seva pinta de llardós, estil Martínez el Facha, amb tuf de ranci ibèric i el pin de l’Atlètic al pit, que tanta gràcia els fa a en Sabina i companyia. Fet i fet, per què negar-ho, com a caricatura del bo i millor de la fauna peninsular té moltes possibilitats. Fins i tot de produir-te acidesa estomacal. El problema de Torrente és que, marca Espanya a part, aguantar-lo durant dues hores és una experiència tediosa. No té pols, ni grapa, ni cap tipus de ritme, i se salva únicament per un programa de rialles instantànies propiciada per una borratxera de cameos estel·lars i disbarats de mig segon. (Llegir-ne més) El veredicto (Het Vonnis) Quan Clint Eastwood es posà al capdavant del projecte que conduiria a Gran Torino, sabia molt bé quin era el gest que omplia de noblesa aquella història: dotar d’un posat reflexiu la figura del justicier urbà; un temperament que imbuís les seves accions d’una moralitat ben diferent de la de l’ull per ull imperant a les pel·lícules de Charles Bronson i companyia, incloses les que el mateix Eastwood havia protagonitzat en la pell de l’inspector Harry Callahan. (Llegir-ne més) Los tontos y los estúpidos Aquesta és una història convencional explicada d’una manera excepcional. Les dificultats d’aixecar un film de personatges quotidians e

A la ciutat dels llibres

Què fer Rutes i passejades

Voleu recórrer Barcelona i sentir-vos com un personatge de novel·la? Només ens heu de seguir pels bars, carrers i places que han estat escenari de les ficcions dels autors més diversos: de Ruiz Zafón a Hans Christian Andersen Els escenaris literaris de Barcelona Bar Pastís Al capdavall de la Rambla ja no hi ha mariners tatuats i esblanqueïts, però persisteixen les prostitutes i les seves misèries. Trepitjant els talons del detectiu més negre de la literatura espanyola, en Pepe Carvalho, anem a parar a un dels últims bars bohemis de Barcelona. En Carvalho decideix ofegar les penes amb absenta, però aquí la beguda tradicional és el Pastís. La música, igual que el líquid anisat, acostuma a ser francesa. TATUAJEManuel Vázquez MontalbánJosé Batlló editor, 1974. Planeta també va treure una edició del llibre al 2004. El Paral·lel Amb Rafael Tasis recorrem els baixos fons del Paral·lel, on les actrius de varietats són víctimes de misteriosos assassinats. És la Barcelona dels 60, en què les bombetes de colors il·luminen les entrades dels music halls i els rètols anuncien l’última estrena. Una part encara sobreviu, com les xemeneies de la fàbrica de l’Electricitat; però l’altra, com el Molino, que durant anys va ser considerat el Montmartre de Barcelona, fa temps que va tancar les portes. UN CRIM AL PARALELORafael TasisEdicions Tres i Quatre, 2005. Catedral de Barcelona Aquesta és la ruta del desig i del deliri. Els dos personatges de la novel·la de Qui

Advertising

10 pel·lis de zombis

Cine

Un repàs fílmic a l'evolució de l'ésser més putrefacte i demacrat a la història del cine En termes marxistes, el zombi és escoria social, la més baixa representació del proletariat, un 'blue collar' analfabet i sense cap mena d'elegància, mecànic i alienat, condemnat a una existència miserable fins a la fi dels seus dies. El vampir és una altra cosa. El vampir és pulcre i aristocràtic. Beu en copes de cristall, du camises immaculades, brillantina fins als pèls de l'aixella, i passa les seves hores de son en un taüt d'atzabeja revestit de vellut. Però el zombi no. El zombi és un mort de gana que porta robes estripades i no ha conegut dentista ni manicura en la vida. El zombi és un vagabund que ha d'anar pidolant a cada cantonada, nòmada erràtic, per aconseguir una llenca de carn humana. Fem una revisió fílmic a l'evolució d'aquset ésser putrefacte i demacrat al llarg de la història del cine. 'White zombie' (1932) Parlant amb propietat, aquesta és la primera pel·lícula de zombis de la història. La van dirigir els germans Halperin, inspirant-se en una obra de Kenneth Webb que poc abans s'havia estrenat a Broadway sense pena ni glòria. Béla Lugosi era un tirà resident a Haití, coneixedor del vudú i la màgia negra, que es dedicava a despertar els morts amb l'única finalitat de tenir a disposició un ésser manipulable a qui tractar a cops de fuet; un ésser amb tan poques llums que ningú imaginava que pogués arribar a adquirir consciència de classe. 'Yo anduve con un zombi' (1943) I

La Barcelona de Carvalho

Què fer Activitats literàries

Els escenaris més il·lustres del personatge de Vázquez Montalbán La ruta gastronòmica de Carvalho Casa Leopoldo “Era el restaurante mítico del barrio chino al que Carvalho acudía en momentos de nostalgia del país de su infancia, cuando era un miserable pequeño prícipe del país de Posguerra”, diu d’aquesta casa a Sabotaje Olímpico. Sens dubte, el preferit de Vázquez Montalbán: “Tardó en volver a pisar un restaurante, pero siempre conservó el nombre de Casa Leopoldo como el de la iniciación a un ritual apasionante”, destaca a 'Los Mares del Sur'. Va ser fundat el 1929 per Leopoldo Gil i la seva dona. Tant Germán, fill del fundador, com el marit de Rosa Gil, que n’és l’actual cap, van ser toreros. Majestuosa la cua de bou estofada i la tripa, un dels plats preferit d’en Manolo. Senyor Parellada “El primer cop que en Manolo va venir al Senyor Parellada ho va fer amb el Guti i va tastar el plat que porta el nom del polític”, un plat que combina el peix amb peus de porc, diu en Ramon Parellada, el qual destaca que “on era molt assidu també era a la Fonda Europa de Granollers”, atesa la seva amistat amb Paco Parellada, el senyor Parellada. “Si pasas por Granollers, no te olvides de comer en Can Europa”, li fa dir a Carvalho a La soledad del mánager. “Un refugio de los que aman desayunar con cuchillo y tenedor” (a El hermano pequeño). El que més valorava era l’ambient i els plats de fonda: esqueixada, canelons, escalivada o farcellets de col, i un sublim corder a

Recomanat

    També t'agradarà

      Advertising