Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Ben Rivers

Ben Rivers, una bèstia de pastura

Tenim unes paraules d'amor amb el director de 'Two years at sea'

Publicitat
Recordo el dia en què vaig parlar amb Ben Rivers per primera vegada, a la sortida d'una sessió d'Xcèntric, deu fer ben bé tres anys. La reputació el precedia. Es deia que havia convertit la cuina de casa seva en un laboratori de revelat fotogràfic, i que després havia penjat uns quants cordills tibants sobre la banyera que li servien per assecar els negatius. "No he tocat res, ni ho faré -m'explica-. M'encanta entrar al meu lavabo i trobar-m'hi un tros de cel·luloide". Amb totes les seves singularitats, segueix sent un entusiasta.

Llàstima que aquest cop no ens puguem veure les cares. Diu que m'atén mentre pren un te a la menta en un bar de Tànger, on es veu que la setmana passada estaven de festival. "Porto aquí tres dies, però ja estic pensant a venir-hi una temporada per rodar alguna cosa". També em diu que el van convidar per presentar 'A spell to ward off the darkness', la seva última pel·lícula, un treball conjunt amb el seu partenaire Ben Russell, vaca sagrada del cine experimental d'arreu.

Aquí, com sempre, anem tard. Encara bo que ara s'estrenarà 'Two years at sea', una mena de 'survival movie' datada del 2010 amb reivindicació rousseauniana inclosa que uns pocs espavilats vam poder veure en el seu dia a L'Alternativa. Com diu ell, "és una pel·lícula sobre un home que ha descobert que viure aïllat en ple bosc és millor que seguir formant part d'una comunitat". A part d'entusiasta, aquest Ben també és una força de la natura, en el sentit literal del concepte. Es reconeix darwinista fins al moll de l'os.

El seu home, el de 'Two years...', es diu Jake. El va conèixer a través d'un amic l'any 2005, i ja aleshores li va dedicar un curt, 'This is my land'. "Però no n'estava satisfet -continua-. La història em seguia rondant. Volia viure una experiència encara més immersiva al seu costat". És de les que et deixen amb les ungles clavades al braç de la butaca. De moment, només la passen els del ZumZeig, uns valents amb molt bon criteri, però esperem que la cosa s'animi. Per si de cas, no badeu. És una preciositat.

També t'agradarà

Publicitat
Sexe i cine d'autor: això no és porno
  • Cine

Set pel·lícules que demostren que Lars von Trier no és el primer a convertir el sexe explícit en cinema de culte 'Nymphomaniac Vol. 2' ha arribat als cinemes, i com bé avançaven els crèdits finals de la primera part, l'espectacle és un tant escabrós. Hi ha molt de marro: 'bondage', sado, pederàstia i moltes parts impúdiques a la vista. Però, digueu-me, us sembla que això és pornografia? A nosaltres no. El que ha fet Von Trier forma part d'una llarga tradició d'obres mestres que han fet tremolar el pols als més puritans. Aquí un breu repàs de 7 moments essencials d'aquest gènere de llarg recorregut que any rere any ha tret el pitjor dels més moralistes. Avís: aquest article conté culs. L'ou o la japonesa El clítoris gutural de Linda Lovelace no va ser l’únic miracle anatòmic de la dècada dels 70. Al Japó, Nagisa Oshima va filmar 'L’imperi dels sentits', una tragèdia sexual amb sado selvàtic on un senyor amb idees de bomber va introduir un ou de corral recent escaldat per un forat de la seva dona que no m’atreveixo a anomenar, davant de càmera. La pobra, en veure desaparèixer tan delicioses menges úter amunt, es va ajupir entre sanglots i, fent força, va expulsar l’ou, com una gallina ponedora. Sexe a Nova York Això no té res a veure amb Sarah Jessica Parker. Ella ni tan sols es treia els sostenidors quan feia l’amor. Parlo de Joe Dallessandro i la seva titola, tot un referent dels anys de la Factory des que Paul Morrissey li va dedicar no una pel·lícula, sinó una trilogia, on

Recomanat
    També t'agradarà
      Publicitat