Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Burt Lancaster a la Filmoteca

Burt Lancaster a la Filmoteca

100 anys del naixement del sergent Milton Warden. Toca homenatge, no?

Burt Lancaster
Per Josep Lambies |
Advertising

En la vida de l'home, previsible com la del salmó, arriba sempre un dia en què un surt al carrer, es tira l'americana a l'espatlla, tanca els ulls, ensuma l'olor d'un contenidor obert i diu "Fuck, I love this dirty town". Quan t'arribi aquest dia sentiràs que t'has convertit en Burt Lancaster. Potser no tindràs mai una dentadura tan ben feta, ni aquells pectorals d'acer, ni et beneficiaràs Deborah Kerr en una platja de Hawaii. Potser no aniràs mai a Hawaii. Però t'agradarà viure en un abocador de semàfors i fanals, i bosses d'escombraries regalimant sobre l'asfalt. El dia en què siguis Burt Lancaster sabràs com viu una llegenda.

Això necessitava Amèrica després de l'ofensiva japonesa de Pearl Harbor: guerrers amb la sang calenta per donar confiança al país, encara que ja no hi hagués guerra. Guerrers com Errol Flynn, aquell Robin Hood que es deia que entretenia els convidats de les seves pantagruèliques festes baixant-se la bragueta davant del piano i tocant una sonata de Chopin a onze dits. O Stewart Granger, un 'swasher' amb capa de vellut que no va deixar a Hollywood faldilla sense aixecar. O com Lancaster, mite d'ascendència teutònica i complexió de víking, cabell ros i abundant, ulls blaus, braços com branques de roure i un d'aquells mentons que si li entressis de ganxo et trencarien el puny igual que es rebenta la closca d'un ou.

Va ser l'intrèpid Dardo Bartoli a 'El falcó i la fletxa' de Jacques Tourneur, el sergent Milton Warden a 'D'aquí a l'eternitat' de Fred Zinnemann i un excepcional nedador d'esquenes amples a 'The swimmer' de Frank Perry. Cap al 1946, més o menys quan es promocionava l'estrena de 'Forajidos', es van fer famoses unes fotografies en què, amb una sola mà, sostenia Ava Gardner en biquini per sobre de l'altura del seu cap. Pocs anys més tard va repetir les mateixes fotos amb dues rosses escultòriques i se'l va començar a conèixer com a Mr. Muscles and Teeth. Homes i dones de tot el món haurien fet cua per passar uns minuts penjats de les seves espatlles.

Però Lancaster no havia arribat a Hollywood només per presumir de força hercúlia. Volia passar a la història per alguna cosa gran de debò. I ho va aconseguir. A mitjan anys 50, amb un parell d'associats, va fundar la seva pròpia companyia, la Hecht-Hill-Lancaster, que el 1957 va produir 'Sweet smell of success'. Ell hi sortia, però per primer cop no perpetuava la imatge de l'implacable heroi nacional. Era un periodista amb ulleres grosses i els abdominals amagats. És a dir, un tipus eloqüent i audaç que caminava per l'East Side de Manhattan respirant la flaire de claveguera i pronunciant aquella frase mítica, "I love this dirty town" que avui, cent anys després del seu naixement, encara fa que els homes de tot el món ens sentim llegendaris.

CICLE BURT LANCASTER

Filmoteca de Catalunya
De l'1 de setembre al 19 d'octubre

Advertising