Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Cagarros de cine!
Merdadartista

Cagarros de cine!

Per fi les tifes més glorioses de la història del setè art reunides en una llista

Per Josep Lambies
Advertising

Com a bons catalans, som molt de la caca. Ens vam educar cantant que la merda de la muntanya no fa pudor, encara que la remenis amb un bastó, i pensem que els excrements enllaunats de Piero Manzoni (aquí dalt) són una obra d'art. Per això ens feia tanta il·lusió que Paco León estrenés 'Carmina y amén', continuació de la seva pel·lícula del 2012 'Carmina o revienta'. Si la vau veure recordareu que hi sortia sa mare cagant-se a sobre a base de bé. Això ens ha animat a reunir d'una vegada per totes en una sola llista els tretze millors cagarros de la història del cine. Que aprofiti!

One day

One day...

Pot passar que un dia, després d'haver tirat la cadena, la vostra pròpia merda s'aixequi d'entre les aigües fecals i, com Nostro Senyor sortint del sepulcre, es disposi a atacar-vos, reclamant venjança. És el malson de tots els nens, i també d'alguns adults. L'any 2001, Michel Gondry va rodar un curtmetratge definitiu al respecte. El seu era un cagarro portentós, de quasi dos metres, amb potes, braços i una bufanda feta de paper de vàter, que el començava a perseguir carrer avall cridant: "M'has intentat matar! Assassí!". La cosa acabava amb tifa i director compartint unes crispetes.

South Park

Ja hem fet reverències a les caques rosa Petit Suisse de l'Arale, el robot dels cabells liles. Ha arribat el moment de dedicar unes paraules al cagarro nadalenc de 'South Park'. Porta la barretina del Pare Noel, amb borla i tot, i es desplaça saltant amb la noblesa d'un cangur per les estepes australianes. Cada 24 de desembre, coincidint amb el naixement del Nen Jesús, fa un discurset encoratjador, com el Rei d'Espanya, per a tots els seus súbdits. I a cada grimpada deixa una petjada, com si fos el rastre de baveta d'un cargol. Però la seva petja és de color marró. Nyam nyam.

Advertising
Belle de jour

Belle de jour

No us enganyeu, això que sembla una palada de quitrà és, en realitat, adob natural. En aquest mític film de Luis Buñuel Catherine Deneuve era una senyora de bona família avorrida de la vida de mestressa de casa. A les nits, els seus instints més perversos es deslligaven, i somiava que se sometia a tota classe de desitjos sexuals. El més extrem era aquest moment de caprofília. Vestida amb túnica blanca, com si fos Joana d'Arc a punt de ser sacrificada a la foguera, deixava que dos grangers li cobrissin la cara a cullerades de merda, que li lliscaven front avall, cap als ulls, el nas, la boca. Així, Deneuve es va convertir en la Venus més pudenta de la història.

Recomanat

    També t'agradarà

      Advertising