Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Clàssics del cine a 4,50 euros!

Clàssics del cine a 4,50 euros!

Les sales Yelmo acullen un nou cineclub tots els dimarts al vespre

Manhattan
Per Time Out Barcelona |
Advertising

Qui digui que això dels cineclubs és cosa d'una altra època, que se'n vagi al racó de pensar. Aquesta tardor podreu gaudir dels grans clàssics de la cultrua 'mainstream' dels últims trenta anys, per 4,50 euros, i en pantalla gran. Tot gràcies a les sales Yelmo, que de setembre a Nadal acullen un programa de pel·lícules 'retro' cada dimarts a les 20.30 h. Entre d'altres, en podreu gaudir als cines de l'avinguda Icària. ¿Us ho perdreu?

La selecció de títols fa pensar que ens trobem davant d'un cosí petit del Phenomena. El cartell va d''El silencio de los corderos' a 'Million dollar baby', de 'New York, New York' a 'Manhattan', tot apostes segures. El tret de sortida el donarà el 'Volver' de Pedro Almodóvar. I la cosa acabarà amb 'Footloose', el gran 'blockbuster' de Herber Ross, amb Kevin Bacon fent de rocker adolescent.

Musicals com 'Grease', 'hits' de la història del terror com 'El resplandor' i alguna proposta inclassificable, d'aquelles que tot i el pas del temps segueixen tenint la seva gràcia, com 'Karate kid'. Què més voleu? Estigueu atents i no badeu, que no són tantes les ocasions d'anar al cine a un bon preu.

També t'agradarà

Cine

Cagarros de cine!

Com a bons catalans, som molt de la caca. Ens vam educar cantant que la merda de la muntanya no fa pudor, encara que la remenis amb un bastó, i pensem que els excrements enllaunats de Piero Manzoni (aquí dalt) són una obra d'art. Per això ens feia tanta il·lusió que Paco León estrenés 'Carmina y amén', continuació de la seva pel·lícula del 2012 'Carmina o revienta'. Si la vau veure recordareu que hi sortia sa mare cagant-se a sobre a base de bé. Això ens ha animat a reunir d'una vegada per totes en una sola llista els tretze millors cagarros de la història del cine. Que aprofiti! Últimes crítiques Jersey Boys Agafeu 'Un dels nostres' de l’Scorsese, traieu-hi els diners repartits sobre la taula de joc i obtindreu els 'Jersey boys' de Clint Eastwood, una pel·lícula tan complaent com oblidable, adaptació d’un musical multipremiat i taquiller sobre l’ascens a la fama de Frankie Valli i els Four Seasons. Igual que el xou de Broadway, la història està explicada a través dels ulls de cadascun dels membres de la banda –és a dir, Frankie Valli (John Lloyd Young), Tommy De Vito (Vincent Piazza), Nick Massi (Michael Lomenda) i Bob Gaudio (Erich Bergen)–, tots ells parlant a càmera.El problema principal és que l’artefacte es desenvolupa amb mandra, sense premeditació. (llegir-ne més) El amor es un crimen perfecto Segon film dels germans Larrieu que s’estrena aquí, després de 'Los últimos días del mundo', 'El amor es un crimen perfecto' és també la més sofisticada de les seves pel·l

Cine

De persona a dibuix animat

Com bé sabeu, companys, Ari Folman ha transformat Robin Wright, la Lady Macbeth de 'House of cards', en un dibuix animat. El director de 'Vals amb Bashir', aquell malson vectorial sobre el record ofegat de les víctimes de Sabra i Xatila, torna al redol amb 'El congreso', una pel·lícula que combina acció real i animació. Això ens ha donat la idea de fer una repassada d'alguns dels grans actors que han tingut el privilegi de convertir-se en 'cartoons'. N'hi van 10! Aquí van 10 actors mítics que han tingut l'exclusiu privilegi de convertir-se en 'cartoons' Lauren Bacall L'any 46, les Merry Melodies van fer una paròdia de 'Tener y no tener', on l'indolent Humphrey Bogart s'encenia els cigarrets amb un bufador gros com una bombona de butà i Lauren Bacall treia foc pels talons afilats. Encara ploro la mort de la Bacall. Era l'última estrella del Hollywood clàssic que seguia viva. Així que aprofito aquestes línies per fer-li un minúscul homenatge. Macaulay Culkin Quasi havia oblidat aquest 'hype' de la meva infància, 'El guardián de las palabras', una pel·lícula del 1994 protagonitzada per Macaulay Culkin, el Kevin McCallister de 'Sol a casa', molt abans de convertir-se en el líder d'aquesta banda infecta que es diu 'Pizza Underground'. Tractava d'un xaval que es fotia un nyanyo al cap i entrava en un món de fantasia, on hi havia els grans personatges de la literatura universal. Delirant. Morten Harket Aquest no és actor, sinó cantant. I a sobre norueg. Morten Harket, el vocalista d

Advertising
Cine

Pel·lícules de zombis

Un repàs fílmic a l'evolució de l'ésser més putrefacte i demacrat a la història del cine En termes marxistes, el zombi és escoria social, la més baixa representació del proletariat, un 'blue collar' analfabet i sense cap mena d'elegància, mecànic i alienat, condemnat a una existència miserable fins a la fi dels seus dies. El vampir és una altra cosa. El vampir és pulcre i aristocràtic. Beu en copes de cristall, du camises immaculades, brillantina fins als pèls de l'aixella, i passa les seves hores de son en un taüt d'atzabeja revestit de vellut. Però el zombi no. El zombi és un mort de gana que porta robes estripades i no ha conegut dentista ni manicura en la vida. El zombi és un vagabund que ha d'anar pidolant a cada cantonada, nòmada erràtic, per aconseguir una llenca de carn humana. Fem una revisió fílmic a l'evolució d'aquset ésser putrefacte i demacrat al llarg de la història del cine. 'White zombie' (1932) Parlant amb propietat, aquesta és la primera pel·lícula de zombis de la història. La van dirigir els germans Halperin, inspirant-se en una obra de Kenneth Webb que poc abans s'havia estrenat a Broadway sense pena ni glòria. Béla Lugosi era un tirà resident a Haití, coneixedor del vudú i la màgia negra, que es dedicava a despertar els morts amb l'única finalitat de tenir a disposició un ésser manipulable a qui tractar a cops de fuet; un ésser amb tan poques llums que ningú imaginava que pogués arribar a adquirir consciència de classe. 'Yo anduve con un zombi' (1943) I

Cine

Malifetes per a l'escola

Si tornar a la rutina us dóna per sac, rebel·leu-vos! ¿Comenceu el curs de mala gaita i teniu ganes de rebel·lar-vos contra el món? No és la meva intenció alimentar un nou brot de petits delinqüents, però us recordo, grans i menuts, que si teniu ganes de fer malifetes a l'escola la història del cine us pot donar unes quantes idees al respecte. És un fet: hi ha pel·lícules que d'inofensives no en tenen un pèl.  Pixeu fora de test Si us estreny la bufeta no cal que demaneu permís per anar al lavabo. Feu com els nanos d''Amarcord', de Federico Fellini. En plena classe de mates es treien el pardal de la bragueta i l'encaixaven en un tub de paper llarguíssim que portava el pixum des de les últimes files fins a la pissarra, on hi havia dret un d'aquells nanos que ni pleguen ni despleguen intentant resoldre una equació de primer grau. La idea del truc era putejar-lo, fent que tothom pensés que el rajolí d'orina era seu, que tant concentrar-se a aïllar la incògnita havia acabat mullant els calçotets. I, de pas, buidaven el dipòsit, que sempre és un descans. Ataqueu amb mala bava Ompliu una galleda amb sang de porc i acabeu amb la reputació del vostre pitjor enemic, aquell que us la té jurada des del curs passat perquè li vau aixecar la xicota, i que l'altre dia us va fer la traveta pel passadís. Només un consell: assegureu-vos abans que no té poders telecinètics com la Carrie de Brian de Palma, que després d'aquesta humiliació pública es va emprenyar tant que va decidir carregar-se

Advertising