Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right De persona a dibuix animat

De persona a dibuix animat

Aquí van 10 actors mítics que han tingut l'exclusiu privilegi de convertir-se en 'cartoons'

Robin Wright
Per Josep Lambies |
Advertising

Com bé sabeu, companys, Ari Folman ha transformat Robin Wright, la Lady Macbeth de 'House of cards', en un dibuix animat. El director de 'Vals amb Bashir', aquell malson vectorial sobre el record ofegat de les víctimes de Sabra i Xatila, torna al redol amb 'El congreso', una pel·lícula que combina acció real i animació. Això ens ha donat la idea de fer una repassada d'alguns dels grans actors que han tingut el privilegi de convertir-se en 'cartoons'. N'hi van 10!

Lauren Bacall

Lauren Bacall

L'any 46, les Merry Melodies van fer una paròdia de 'Tener y no tener', on l'indolent Humphrey Bogart s'encenia els cigarrets amb un bufador gros com una bombona de butà i Lauren Bacall treia foc pels talons afilats. Encara ploro la mort de la Bacall. Era l'última estrella del Hollywood clàssic que seguia viva. Així que aprofito aquestes línies per fer-li un minúscul homenatge.

Macaulay Culkin

Macaulay Culkin

Quasi havia oblidat aquest 'hype' de la meva infància, 'El guardián de las palabras', una pel·lícula del 1994 protagonitzada per Macaulay Culkin, el Kevin McCallister de 'Sol a casa', molt abans de convertir-se en el líder d'aquesta banda infecta que es diu 'Pizza Underground'. Tractava d'un xaval que es fotia un nyanyo al cap i entrava en un món de fantasia, on hi havia els grans personatges de la literatura universal. Delirant.

Advertising
Morten Harket

Morten Harket

Aquest no és actor, sinó cantant. I a sobre norueg. Morten Harket, el vocalista d'A-ha, va tenir la sort de convertir-se en una animació amb molt de pedigrí: estava fet a carbonet i llapis de mina. Al videoclip del 'hit' més exportat de la formació, 'Take on me', Harket sortia d'una vinyeta de còmic i començava a tirar-li la canya a una noia amb el cabell cardat que feia cara d'ameba. No ha plogut ni res, des d'aleshores!

Polar express

Tom Hanks

El món de l'animació és un dels fetitxes de Robert Zemeckis des dels temps de 'Qui va enganyar en Roger Rabbit?'. L'any 2004 va dirigir 'The Polar Express', una mena de 'Little Nemo' de baixes temperatures amb lectura marrana inclosa, on apareixia un Tom Hanks binari en el paper del maquinista d'un tren nocturn cap al no-res. Tres anys després, Zemeckis va fer el mateix amb Malkovich i companyia a 'Beowulf'.

Advertising
Kim Basinger

Kim Basinger

I ara una de pit i cuixa: la Kim Basinger de 'Cool world', una rossa vectorial, però no per això menys explosiva, que cantava en un cabaret amb els malucs a la vista i un escot que amb prou feines li cobria els mugrons, davant d'un públic que tenia la testosterona pels aires i les mans més llargues que un dia sense pa. A veure qui de tots els aquí presents serà el primer a perdre els estreps. Fiu, fiiiiiiiiiiu!


 

Marx Brothers

Els Germans Marx

Ara veureu un dels clàssics de la Disney, 'Mother Goose goes to Hollywood', on sortia la plana major de l''star system' americà: Greta Garbo amb cara de pa d'espelta enfilada dalt d'un gronxador amb Edward G. Robinson, Katharine Hepburn vestida de pastora de porcellana buscant una ovella perduda i Laurel i Hardy pescant pastissos. Però els millors són els Germans Marx, en estat amfetamínic, servint una sopa d'ànec... Donald!

Advertising
Tom Waits

Tom Waits

Faltaven cinc anys perquè Coppola rodés 'Cotton club'. Tom Waits amb prou feines tenia barba. La idea de Dan O'Dowd i companyia era reproduir l'ambient clàssic del 'noir' americà, amb fanals encesos, llambordes, els lluminosos de la ciutat i una dona vestida per matar. Van rodar l'escena en acció real i després es van dedicar a anar calcant, fotograma a fotograma, per convertir el clip en una animació línia clara de traca i mocador.

 

A scanner darkly

Keanu Reeves

És el mateix que va fer Richard Linklater a 'A scanner darkly', en uns temps en què la maquinària et permetia ser més resolutiu: l'any 2005 ja no calia anar dibuixant 'frame' a 'frame'. N'hi havia prou a passar un filtre de Photoshop. I és així com es va produir aquesta ocurrència de ciència-ficció, una aventura onírica de pastilla blava i drogues de disseny on Keanu Reeves vivia en les seves fantasies sobrenaturals de toxicòman.



Advertising
Robert De Niro

Robert De Niro

És un espèciment de morro fort, en De Niro. No podia tenir una vulgar caricatura, com la de la Bacall, Hanks o Groucho Marx. Així que, a banda de crear-li un personatge d'animació, el van transformar en un tauró amb l'aleta esmolada i cara d'anar restret. No tenia pèrdua: la piga al pòmul, els llavis fins i el nas com un roc. Aquí es va traduir com 'El espantatiburones' i De Niro era un capo de la màfia subaquàtica.


 

Butch Patrick

Butch Patrick

Va ser un nen prodigi de l'època catòdica. A mitjan anys 60 va interpretar el fill de 'La família Monster', un petit vampir trapella, amb els ullals punxeguts. Ara ningú en té ni bufa de qui era Butch Patrick, però en el seu temps era tot un fenomen. Es va guanyar a pols el seu propi 'cartoon'. A 'The phantom tollbooth' era un cul inquiet que s'asseia en un cotxet de joguina i creuava les portes cap al país de la fantasia. Aquí podeu veure la pel·li completa!


També t'agradarà

Cine

15 prostitutes mítiques

D'Anna Magnani a Sasha Grey, passant per Liz Taylor i Catherine Deneuve L'estrena de l'última pel·lícula de François Ozon, una preciositat que es diu 'Joven y bonita', ens ha calat fort. És la història d'una adolescent de casa bona que, tot i venir d'una família amb possibles, decideix dedicar-se a la prostitució. Per què ho fa? És una incògnita. Veieu-la, i mireu de treure les vostres conclusions. Nosaltres, consternats, en comptes de començar una llarga cadena especulativa sobre les seves raons hem preferit fer un repàs de les quinze prostitutes més famoses de la història del cine. Últimes crítiques Locke Locke sona com 'lock', que significa 'tancar', 'blocar-se', 'assegurar-se'. 'Locke' també és el cognom de John Locke, filòsof britànic que considerava, al contrari que Descartes, que naixíem sense idees innates, i que la nostra consciència es formava segons l’experiència reflexiva i perceptiva. En certa manera, Ivan Locke neix com a personatge quan entra al seu cotxe i comença a conduir, i el que veu l’espectador durant 85 minuts és la formació de la seva consciència mentre va al volant, empresonat en una ceŀla amb dues rodes a cada banda. Neix també el cinema, demostrant que pot existir, que pot fer-nos pensar, amb un descens a l’infern de la nit, iŀluminat pels reflexos de llums i senyals de trànsit. El cinema, sí, és un rostre en moviment que pren consciència pròpia. Una experiència lockiana. Steven Knight s’ho ha volgut posar difícil sense renunciar a fer una pel·lícul

Cine

Cagarros de cine!

Com a bons catalans, som molt de la caca. Ens vam educar cantant que la merda de la muntanya no fa pudor, encara que la remenis amb un bastó, i pensem que els excrements enllaunats de Piero Manzoni (aquí dalt) són una obra d'art. Per això ens feia tanta il·lusió que Paco León estrenés 'Carmina y amén', continuació de la seva pel·lícula del 2012 'Carmina o revienta'. Si la vau veure recordareu que hi sortia sa mare cagant-se a sobre a base de bé. Això ens ha animat a reunir d'una vegada per totes en una sola llista els tretze millors cagarros de la història del cine. Que aprofiti! Últimes crítiques Locke Locke sona com 'lock', que significa 'tancar', 'blocar-se', 'assegurar-se'. 'Locke' també és el cognom de John Locke, filòsof britànic que considerava, al contrari que Descartes, que naixíem sense idees innates, i que la nostra consciència es formava segons l’experiència reflexiva i perceptiva. En certa manera, Ivan Locke neix com a personatge quan entra al seu cotxe i comença a conduir, i el que veu l’espectador durant 85 minuts és la formació de la seva consciència mentre va al volant, empresonat en una ceŀla amb dues rodes a cada banda. Neix també el cinema, demostrant que pot existir, que pot fer-nos pensar, amb un descens a l’infern de la nit, iŀluminat pels reflexos de llums i senyals de trànsit. El cinema, sí, és un rostre en moviment que pren consciència pròpia. Una experiència lockiana. Steven Knight s’ho ha volgut posar difícil sense renunciar a fer una pel·líc

Advertising
Cine

Tatuatges de pel·lícula

De Robert Mitchum a Viggo Mortensen, de Harpo Marx a Ewan McGregor, les pells més guixades de la història de la gran pantalla El que més ens va frapar d''Alabama Monroe' és la imatge de Veerle Baetens vestida de 'pin-up' flamenca estirada sobre la xapa de la camioneta, amb les seves dues dotzenes de tatuatges a la vista. Diu que té el mal vici de fer-se gravar el nom dels homes que estima sobre la pell, i que cada vegada que algun li trenca el cor fa tapar la seva firma amb un nou tatu. El seu cos és un cementiri d'amants sepultats. Hem fet una llista dels millors tatuatges de la història del cinema. N'hi van tretze! I no, no hi surt 'Prison break', perquè hem recordar que és una sèrie de televisió. Últimes crítiques Locke Locke sona com 'lock', que significa 'tancar', 'blocar-se', 'assegurar-se'. 'Locke' també és el cognom de John Locke, filòsof britànic que considerava, al contrari que Descartes, que naixíem sense idees innates, i que la nostra consciència es formava segons l’experiència reflexiva i perceptiva. En certa manera, Ivan Locke neix com a personatge quan entra al seu cotxe i comença a conduir, i el que veu l’espectador durant 85 minuts és la formació de la seva consciència mentre va al volant, empresonat en una ceŀla amb dues rodes a cada banda. Neix també el cinema, demostrant que pot existir, que pot fer-nos pensar, amb un descens a l’infern de la nit, iŀluminat pels reflexos de llums i senyals de trànsit. El cinema, sí, és un rostre en moviment que pren consci

Cine

10 gelats ultracinèfils

O 10 pel·lícules per veure davant del ventilador mentre us refresqueu la gorja És un consol saber que les neveres de tots els supermercats de la costa mediterrània mantenen el mateix inventari que a principis dels 90. Aquelles llefiscoses delícies de kiwi, plàtan i vainilla, amb forma de nau espacial, de llavis o –ecs!– de peu, publicitades a la porta de tots els bars de platja amb uns cartells plens d'estrelles i palmeres, 'kitsch' a matar, van marcar la meva infància. Sense el Calipo, el Mini Milk i el Frigo Pie, jo no seria qui sóc. Ni cap de vosaltres, no mentiu. Aquí teniu una llista de les millors pel·lícules per veure mentre degusteu cadascuna d'aquestes monstruositats gastronòmiques que, estiu rere estiu, us fan tornar a ser nens. Frigo Pie Hi ha coses que canvien, d'altres no. Els nens d'avui dia segueixen formant-se en la doctrina del fetitxisme, llepant cada agost aquests peus congelats amb gust de sugus de maduixa i colorants de tota classe com si els hi anés la vida. Em pregunto quants Frigo Pies va arribar a menjar aquell sacerdot que Buñuel filmava a 'Él' besant les pulcres potetes d'aquells innocents escolanets que anaven a l'església a que els donessin la comunió. Una gran pel·lícula, sí senyor. Drácula N'hi ha prou que la seva pasterada vermella em comenci a regalimar per la barbeta per sentir-me com Vincent Price baixant els escales d'un castell de cartró-pedra. Quan clavo els ullals al bastonet, em comencen a créixer les ungles estil Béla Lugosi, i a l'hor

Advertising