Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca

'El culo del mundo', el documental d'Andreu Buenafuente

Us mostrem, en excluvisa, els primers minuts del primer llargmetratge del 'showman' català

Publicitat
Doncs sí, Andreu Buenafuente ha dirigit el seu primer llargmetratge.
Tot va començar el dia en què Antena 3 va treure de la graella el seu
últim 'late nitght', 'Buenas noches y Buenafuente'. Va ser just aquell
dia que el 'showman' amb més dioptries de la península es va
preguntar: "Per què em dedico a l'humor?". Tanta solera, tants anys de
plató, i no era capaç de trobar resposta. Ves per on, aquest
interrogant d'artista frustrat va desencadenar en una pel·lícula, el
seu debut com a cineasta, que s'estrena divendres 11 d'abril en sales.
Nosaltres us n'oferim, en exclusiva, el primer tastet, perquè no
oblideu quin peu calça.

També t'agradarà

El TOP 5 de la cartellera
  • Cine

Aquestes són les pel·lícules que no us podeu perdre Estrenes de la setmana El desconocido del lago Permeteu-me començar amb una glossa lucreciana: la d’uns cossos masculins que fan la migdiada a la vora d’un pantà, una mena de llac de sirenes que han trobat, després d’un llarg èxode, les aigües d’aquella piscina on apareixia la jove nimfa de Shyamalan. Tritons amb el sexe ventilant, com un llangardaix prenent el sol, com un gos fent d’estora a la plaça d’un poble, distès com el pollastre desplomat que espera torn a la carnisseria, com un llobarro a la llotja. Un espai de promiscuïtat bacanal, zona de 'cruising' homosexual en mig del bosc provençal. I permeteu-me continuar amb aquests incorruptibles aiguamolls de migdia, la fita edènica on el temps no passa, que mica en mica es transformen en fangoses terres de marjal. En una regió que sembla afectada de paludisme, l’estrena de la setmana on els cossos en flor dels mascles es converteixen en grises anguiles que veuen caure la tarda. I la boira. I la fi de l’estiu. I el fred i l’olor de fang entre les canyes i les platges cobertes de còdols que ja no aguanten la calor, on els matolls estan plens de condons usats i restes d’esperma. I ara perdoneu-me aquest terrabastall de lírica barata. El que us he d’explicar és que aquí, en aquest oasi que es transforma en l’estany per on Michael Pitt conduïa la llanxa motora al final de 'Funny games', trobareu Pierre Deladonchamps, el banyista, un nadador espigat i fi, quasi

La cartellera alternativa
  • Cine
  • Drama

Cada setmana, a Barcelona trobem una extensa oferta de pel·lícules més enllà de les principals sales de cinema. Mitjançant festivals, sessions especials, cinemes que aposten pels clàssics o produccions menys majoritàries i la Filmoteca de Catalunya, la ciutat compta amb propostes cinèfiles molt interessants per descobrir films, directors i visions diferents del món i de l'art. Aquí teniu una selecció del millor cinema alternatiu de la cartellera! My Mother, The Mermaid Park Heung Shik. Corea del Sud, 2004. VOSE. 110'.   Jin-Guk és un carter rural. Aviat coneixerà la Yon-Sun una dona que viu sola a una caseta al costat d'un penya-segat. Aquesta sembla patir uns atacs que li fan delirar. Mentre que tota la població la té com un rara avis, el protagonista li semblarà encantadora, una dona que viu al seu propi món de fantasia. El documental del mes: Lloga una família, S.A. Kaspar Astrup Schröder. Dinamarca. 2012. VOSC. 76'.Aquesta és la història única i impredictible sobre el Sr Ryuichi Ichinokawa i la seva curiosa forma de vida. Ryuichi és un home japonès aparentment normal. Té 44 anys, està casat, és pare de dos fills i cada dia va a treballar a  l’oficina de correus. Des de fora, sembla que la família Ichinokawa  porti una vida completament normal. Tanmateix, hi ha un costat fosc de Ryuichi que fins i tot la seva família desconeix: té una empresa anomenada Hagemashi Tai ('et vull animar'), un dels negocis més peculiars del Japó, dedicat al lloguer de parents, amics, col·legues

Publicitat
Les 50 millors pel·lícules catalanes
  • Cine

El top 10 del cinema català Últimes crítiques de cine El desconocido del lago Permeteu-me començar amb una glossa lucreciana: la d’uns cossos masculins que fan la migdiada a la vora d’un pantà, una mena de llac de sirenes que han trobat, després d’un llarg èxode, les aigües d’aquella piscina on apareixia la jove nimfa de Shyamalan. Tritons amb el sexe ventilant, com un llangardaix prenent el sol, com un gos fent d’estora a la plaça d’un poble, distès com el pollastre desplomat que espera torn a la carnisseria, com un llobarro a la llotja. Un espai de promiscuïtat bacanal, zona de 'cruising' homosexual en mig del bosc provençal. I permeteu-me continuar amb aquests incorruptibles aiguamolls de migdia, la fita edènica on el temps no passa, que mica en mica es transformen en fangoses terres de marjal. En una regió que sembla afectada de paludisme, l’estrena de la setmana on els cossos en flor dels mascles es converteixen en grises anguiles que veuen caure la tarda. I la boira. I la fi de l’estiu. I el fred i l’olor de fang entre les canyes i les platges cobertes de còdols que ja no aguanten la calor, on els matolls estan plens de condons usats i restes d’esperma. I ara perdoneu-me aquest terrabastall de lírica barata. El que us he d’explicar és que aquí, en aquest oasi que es transforma en l’estany per on Michael Pitt conduïa la llanxa motora al final de 'Funny games', trobareu Pierre Deladonchamps, el banyista, un nadador espigat i fi, quasi fregant l’androgínia

15 travestis mítics del cine
  • Cine

Perruques, mitges, cotilles o pintes espanyoles: tot s'hi val! Els actors que han triomfat en faldilla Últimes estrenes El desconocido del lago Permeteu-me començar amb una glossa lucreciana: la d’uns cossos masculins que fan la migdiada a la vora d’un pantà, una mena de llac de sirenes que han trobat, després d’un llarg èxode, les aigües d’aquella piscina on apareixia la jove nimfa de Shyamalan. Tritons amb el sexe ventilant, com un llangardaix prenent el sol, com un gos fent d’estora a la plaça d’un poble, distès com el pollastre desplomat que espera torn a la carnisseria, com un llobarro a la llotja. Un espai de promiscuïtat bacanal, zona de 'cruising' homosexual en mig del bosc provençal. I permeteu-me continuar amb aquests incorruptibles aiguamolls de migdia, la fita edènica on el temps no passa, que mica en mica es transformen en fangoses terres de marjal. En una regió que sembla afectada de paludisme, l’estrena de la setmana on els cossos en flor dels mascles es converteixen en grises anguiles que veuen caure la tarda. I la boira. I la fi de l’estiu. I el fred i l’olor de fang entre les canyes i les platges cobertes de còdols que ja no aguanten la calor, on els matolls estan plens de condons usats i restes d’esperma. I ara perdoneu-me aquest terrabastall de lírica barata. El que us he d’explicar és que aquí, en aquest oasi que es transforma en l’estany per on Michael Pitt conduïa la llanxa motora al final de 'Funny games', trobareu Pierre Deladonchamps,

Recomanat
    També t'agradarà
      Publicitat