Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right El Festival Internacional de Cinema de Rotterdam arriba també a Barcelona

El Festival Internacional de Cinema de Rotterdam arriba també a Barcelona

El Zumzeig és una de les sales escollides pel IFFR per projectar 5 pel·lícules del seu programa

Advertising

El Festival Internacional de Cinema de Rotterdam (IFFR) és un dels festivals de cinema més importants d’Europa i enguany celebra la 44a edició amb una novetat, l’IFFR LIVE. Durant el festival es projectaran cinc pel·lícules de forma simultània en 34 sales de cinema d’Europa i en plataformes de Video on Demand. A casa nostra, les podreu veure als cinemes Zumzeig. Les pel·lícules es projectaran del 24 al 28 de gener, en versió original subtitulada en castellà.
Després de cada projecció, a Rotterdam es farà una trobada amb el director i l'equip artístic de cada pel·lícula, des del Zumzeig ho podreu seguir en streaming i participar enviant les vostres preguntes a través de Twitter fent servir el hastag #IFFRLive.

 

També t'agradarà

Cine, Drama

El millor de la cartellera alternativa

Cada setmana, a Barcelona trobem una extensa oferta de pel·lícules més enllà de les principals sales de cinema. Mitjançant festivals, sessions especials, cinemes que aposten pels clàssics o produccions menys majoritàries i la Filmoteca de Catalunya, la ciutat compta amb propostes cinèfiles molt interessants per descobrir films, directors i visions diferents del món i de l'art. Aquí teniu una selecció del millor cinema alternatiu de la cartellera! Secreto tras la puerta Fritz Lang. EUA, 1947. VOSE. 99'.   Un hereva rica s’enamora d’un arquitecte. Després de la boda, el marit canvia d’actitud i ha de marxar de casa per la feina. Progressivament la seva dona anirà desconfiant de les seves intencions. El film adapta un relat curt de Rufus King que explora la psicoanàlisi freudiana, un tema que Hitchcock havia posat de moda amb 'Spellbound'. El fantasma del paraíso Brian de Palma. EUA, 1974. VOSE. 92'.   Gamberra adaptació musical d''El fantasma de l'òpera', ambientada al cruel món de les discogràfiques. Pur deliri visual en el qual no falten referències cinèfiles a títols com 'Psicosi', 'Set de mal' i 'Frankenstein'. Un film de culte. També t'agradarà Per fer una copa de cine Sis bars on gaudir del setè art abans (o després) d'una bona ració de crispetes Sou dels que espereu amb nervis les estrenes de la setmana? Freqüenteu la Filmoteca i us emocioneu amb els clàssics que s'hi projecten? Sigueu fans dels blocksbusters o del cinema més independent, us proposem aquells locals que c

Cine

Les 50 pel·lícules més esperades

Un nou Bond, una nova guerra de les galàxies, un nou Terminator, i a més pel·lícules, de Scorsese, Spielberg i Paul Thomas Anderson... 2015 es presenta carregat de grans estrenes També t'agradarà Els cinc films que has de veure Aquestes són les pel·lícules que no us podeu perdre Estrenes de la setmana Interstellar L’última de Christopher Nolan és una història èpica, espacial, amb curvatures temporals incloses, que fa que el Gravity d’Alfonso Cuarón que admiràvem fa un any i escaig ara ens sembli poc més que un entremès per entretenir la gana mentre no arribava el plat fort. Molt més llarga, extrema, estranya i, per descomptat, exigent, 'Interstellar' és una aventura còsmica amb un toc surrealista, oníric, tot i que mai no perd de vista el més tediós del realisme. En realitat, les lliçons d’astrofísica, amb totes les seves fórmules, són poc més que una música de fons. És difícil parlar de la història sense arruïnar les múltiples sorpreses que amaga. Així que seré imprecís. Cooper, gran Matthew McConaughey, viu amb la seva família en un futur no gaire llunyà en què l’únic mitjà de subsistència és el conreu del blat de moro. Som en un món de tempestes de pols, amb vibracions apocalíptiques i una economia desarmada. És com si la Gran Depressió dels anys 30 s’hagués traslladat en el temps i reaparegut en una Terra moribunda, lunar, on la humanitat sembla que estigui a punt d’extingir-se.Una experiència brutal, tensa. Hi trobareu un oceà que s’eleva cap als astres en la més immens

Advertising
Cine

Les millors escenes de sexe

La relació especial que té el cine amb l'erotisme –que situa l'espectador a la posició privilegiada del 'voyeur'– ha estat objecte de diversos estudis acadèmics, sobretot per part de feministes. Tal com es va veure amb el rebombori creat per 'Nymphomaniac', la línia que separa les escenes de sexe de la pornografia és molt fina i, en algunes ocasions, poc definida. Però deixem-nos de teories per una estona i observem com fer l'amor –hetero, gai, bi...– s'ha portat a la gran pantalla durant tots els temps. Aquí teniu les escenes que han fet pujar la temperatura als cinemes. Últimes crítiques de cine Babadook El millor que es pot dir de 'The Babadook' és que fa por. Molta por. I no perquè sigui un equivalent en imatges del tren de la bruixa, ni perquè reinventi el gènere de sang i fetge, ni perquè jugui a fet i amagar condemnant la nostra imaginació al fora de camp. Jennifer Kent se sap de memòria el llibre d’estil del cine de terror, i tot i així, la pel·lícula, que pot recordar 'Malson a Elm Street' o 'Candyman' o 'Terror a Amityville', mai no resulta derivativa, com animada per una força interior totalment nova, que és, sens dubte, el que la converteix en una experiència d’horror tan pura. El primer que crida l’atenció són els personatges, que no poden resultar més ambigus, una infermera que va perdre el seu marit el dia en què es va convertir en mare i un nen que posaria nerviós el mateix Damien. Kent s’apropa a ells perquè l’espectador no tingui on agafar-se: mai no saps pe

Cine

Què se'n va fer d'aquesta estrella?

Hi ha personatges del cine que van ser un mite durant cinc minuts i després van desaparèixer. Els seguim la pista! Van tenir deu minuts de fama, es van convertir en emblemes d'una època, i el vent se'ls va emportar com fulles de tardor. Hi ha personatges que no recordaves ni que existien fins que un bon dia et lleves i el món està de dol perquè la premsa del matí n'ha publicat l'obituari. Repassem les històries d'alguns d'aquest eterns oblidats, enterrats en el pou de la desmemòria. No tots són morts, i alguns tenen anècdotes d'allò més tòrrides. El dia en què parlin, aquí sortirà de tot! Anita Ekberg: després de Marcello La llebre es va aixecar quan vam llegir la notícia de la seva mort: què coi havia estat fent Anita Ekberg en els últims temps? Ho sabíem tot, de quan era jove. Que havia estat una sueca voluptuosa, noia de portada, amb un pitram d'escàndol que sempre amenaçava de desbordar l'escot. Que Howard Hughes la va adoptar com una de les seves protegides, i que la va fer passar pel quiròfan un parell de cops. Així es va convertir en una femella escultòrica a la carta. I sabem, esclar, que Marcello Mastroianni es va banyar amb ella a la Fontana di Trevi. Però en les darreres dècades li havíem perdut totalment el rastre. O quasi. L'any 2002 va aprèixer en una telesèrie italiana que es deia 'Il bello delle donne', com a estrella convidada, quan ja era una antiga glòria. I el 2011 ens van arribar rumors que casa seva s'havia incendiat mentre ella es recuperava d'un trauma

Advertising