Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Leviathan

El millor de L'Alternativa

Celebrem els 20 anys del festival de cine més trencador del CCCB

Publicitat
Cada any tenim els genolls més pelats, més ferides de guerra, però hem guanyat experiència i aplom. Perquè el temps és una d'aquelles coses que, si no et maten, et fan més fort. Els de L'Alternativa no només han sabut treure's tots els pals que se'ls han enganxat a les rodes, sinó que a sobre s'han inflat com el suflé. Ara, sencers i crescuts, celebren les seves dues dècades d'existència amb un programa replet. Aquí uns quants títols.

Dimarts 19 i divendres 22
Diuen que va ser a les costes de Massachusetts, entre gavines, arponers i vaixells baleners, on segle i mig enrere Herman Melville es va fer un erudit en qüestions d'anatomia cetàcia. Un dia no tan llunyà, a Véréna Paravel i a Lucien Castaing-Taylor se'ls va acudir anar a la recerca del Leviatan, aquell monstre bíblic de proporcions desmesurades que apareixia al 'Llibre de Job', cargolant-se entre les onades com un gran escurçó. I no se'ls va acudir millor lloc on buscar-lo que en les aigües negres on Moby Dick va acabar amb els tripulants del 'Pequod'.

Dimarts 19 i divendres 22
Philippe Garrel i Nico es van conèixer durant el rodatge d''El llit de la verge', el 1969, temps de Factory i narcòtics, i es van enamorar. Va ser una relació llarga, sí, però com tothom en aquella època van acabar separant-se a finals dels 70. Uns anys més tard, Nico va perdre la vida en una cuneta d'Eivissa, muntada dalt d'una bicicleta, i Garrel va entrar en una profunda depressió. Aquesta pel·lícula és el gran tribut a la seva musa.

Dimarts 19 i divendres 22
Se'n parla poc, i és una llàstima, del que ha estat passant amb el cinema gallec en els darrers temps. Oliver Laxe va destapar la veda quan fa quatre anyets va guanyar la Quinzena de Canes amb 'Tots vosaltres sou capitans'. Ara el fenomen encara és més concret: tots estan explorant la frontera portuguesa, l'antic Couto Mixto, terra de ningú entre els dos estats. Fa unes setmanes us recomanàvem l''Arraianos', d'Eloy Enciso. Ara us animem a veure aquesta petita joia d'Ivan Castiñeiras.

Dimarts 19
Una manera ben estranya d'apropar-se a Shakespeare, la que ens presenta Hamoudi Al-Rahmon, director debutant i fill d'aquell extens planter català que es diu ESCAC. Ell va néixer per ser un cineasta mala peça, dels que no tenen escrúpols a l'hora de torturar els actors fins que vomiten bilis davant la càmera. A les proves em remeto.

Divendres 22 i dissabte 23
Jean Eustache, l'autor de 'La mare i la puta', aquella en què Jean-Pierre Léaud aprenia a xiular davant dels pits generosos de Françoise Lebrun, és també el responsable d'aquesta fantasia infantil, digna de la 'chanson' lacrimògena de Charles Trenet.

Dilluns 18
Tendim a pensar en Wim Wenders com el director de tots els 'neowesterns' que van seguir a 'París-Texas'. Ho entenc, però no està de més recordar que va ser a Alemanya on va rodar les seves primeres pel·lícules, probablement les millors de la seva filmografia. Com aquesta que ara recupera L'Alternativa. Dijous 21 i dissabte 23
És un gat tigrat, com el dels diaris filmats de Jonas Mekas, com el de 'La nit americana' de François Truffaut. I el que fa és remenar la cua amb els aires indolents de qualsevol bèstia felina per les dependències d'una família berlinesa. És un gat musical, com Fred Astaire dins del frac. I és per ell que es diu que el film de Ramon Zürcher és una simfonia quotidiana.

També t'agradarà

El TOP 5 de la cartellera
  • Cine

Aquestes són les pel·lícules que no us podeu perdre Estrenes de la setmana Blue Jasmine És admirable que Woody Allen tingui l’energia de despenjar-se, de sobte, amb una bufetada a la cara. El victimisme aclaparador de la Jasmine, la desesperació dels seus vicis emocionals, la incapacitat per tocar de peus a terra i mirar directament els ulls de l’abisme, configuren, entre d’altres misèries, un dels retrats femenins més implacables de la fecunda obra alleniana, eix vertebrador de la que potser és la seva pel·lícula més nihilista. La inexistència de Déu ja no és una excusa, tampoc no ho és el deute dels seus films dramàtics amb el cinema d’Ingmar Bergman. La nuesa en què se’ns presenta la monstruositat de Jasmine –i que Cate Blanchett abraça sense por de cremar-se– és incòmoda. I tot i que sembla que Allen abusi del deus exmachina i embolcalli el seu discurs amb digressions sobre la crisi econòmica i la dignitat de les classes baixes, no triga gaire a arribar a una conclusió tan lúcida com devastadora: la vida consisteix, sí, a resignar-se o tornar-se boig. Sister Amb tan sols dues pel·lícules, la francesa Ursula Meier ha demostrat una sensibilitat molt especial a l’hora d’apropar-se als seus personatges i, sobretot, de situar-los en un espai físic concret. A Home, ¿dulce hogar? la família protagonista estava condicionada pels canvis estructurals de casa seva; a Sister s’estableix des del principi una diferència entre dos nivells d’altura.A dalt, on hi h

El millor de la cartellera alternativa
  • Cine
  • Drama

Cada setmana, a Barcelona trobem una extensa oferta de pel·lícules més enllà de les principals sales de cinema. Mitjançant festivals, sessions especials, cinemes que aposten pels clàssics o produccions menys majoritàries i la Filmoteca de Catalunya, la ciutat compta amb propostes cinèfiles molt interessants per descobrir films, directors i visions diferents del món i de l'art. Aquí teniu una selecció del millor cinema alternatiu de la cartellera! L'Alternativa 2013: La Rencontre Alain Cavalier. França, 1996. VOSE. 75'.Un cineasta coneix una dona. Amb petites pinzellades, va filmant amb la seva càmera instants de la seva vida en comú. A poc a poc, es va adonant que no està emmagatzemant records, sinó que està construint un film. Demana  autorització a la dona per continuar. Després d'un any de rodatge, un muntatge de 75 minuts ja està a punt... L'Alternativa 2013: Das merkwürdige Kätzchen Ramon Zürcher. Alemanya, 2013. VOSE. 72'. Les excentricitats domèstiques d'una família en un pis de Berlín són coreografiades en unes seqüències surrealistes aparentment gens espectaculars per crear un món meravellós i un ballet de la quotidianitat. L'existència absurda brilla rere accions i converses que semblen mundanes i d'aquesta manera desenvolupa un drama familiar, un conte de fades i l'estudi psicològic d'una mare. L'Alternativa 2013: L'Argent Robert Bresson. França, 1983. VOSC. 85'.L'atzar acaba posant a mans de l'Yvon, un honest repartidor de fuel que fa una vida senzilla i aparentme

Publicitat
Bars de cine
  • Bars i pubs

Sis bars on gaudir del setè art abans (o després) d'una bona ració de crispetes Sou dels que espereu amb nervis les estrenes de la setmana? Freqüenteu la Filmoteca i us emocioneu amb els clàssics que s'hi projecten? Sigueu fans dels blocksbusters o del cinema més independent, us proposem aquells locals que cal conèixer per anar abans (o després) d'una bona ració de crispetes. Els que trieu el gènere sou vosaltres! Podeu deixar-nos més propostes als comentaris de sota. Festival de Cinema d'Autor Polaroid Bar Els ulls plorosos de l'ET, l’erotisme d’escalfador d’Eva Nassarre, l'alegria Titanlux de Cyndi Lauper i sona a la ràdio el nou single de Duncan Dhu. No cal calendari, perquè el tuf a vuitantes i a colònia Chispas se sent des d'aquí. Em vull apuntar a karate, mare, amb el senyor Miyagi i acabar d'una vegada el cub Rubik, i tornar veure un altre cop Retorn al futur. Aquesta època es captura amb Polaroids, les màquines que sense saber-ho es van avançar a la impaciència de veure com d'ample era el nostre somriure Profiden. El bar Polaroid és un mausoleu dels 80, un homenatge a les instantànies amb requadre blanc. Vinils, cintes de VHS i les famoses càmeres farceixen les parets poc il·luminades, com un decorat de La Bola de Cristal. V.O.s Bar Un bar dins d'un cinema pot guanyar el primer premi en un concurs de malenconia. Quan una pantalla és tan a prop, qualsevol objecte arriba a la vista deslluït de qualsevol brillantor. El vermell no és mai tan vermell com quan apareix al ci

Recomanat
    També t'agradarà
      Publicitat