Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right El millor del 2013: pel·lícules

El millor del 2013: pel·lícules

Repassem els millors films que hem vist any a la gran pantalla

themaster
Per Josep Lambies
Advertising

Tots els anys tenen bones pel·lícules, però aquest 2013 ha estat espectacular, rodó. Hem tingut monstres i zombis, un Dràcula i un Casanova, Tom Hanks ha fet de capità Phillips i Keira Knightley d'Anna Karénina, hem vist Selena Gomez en banyador i la Bellucci embotida en un paraula d'honor, i aquests dos actorassos que teniu a mà dreta ens han tret el son. Repassem-ho.

LA BOCA DE PHOENIX
Per a molts, l'any no va començar l'1 de gener, sinó el 4, amb l'estrena de 'The master', l'última genialitat de Paul Thomas Anderson. O, dit d'una altra manera, el dia en què vam veure Joaquin Phoenix de marineret masturbant-se a plena llum del dia en una platja, amb les venes del coll inflades, els ulls d'un cabrit recent degollat, una gepa a l'esquena que no sé com es va fer créixer i, especialment, aquell inconfusible llavi leporí enrogit de tanta saliva com li anava fermentant sobre la llengua.

EUFÒRIA AMFETAMÍNICA
Apuntava que seria un gran any, ple de sorpreses. A mitjans de març tothom parlava de 'Springbreakers', i d'aquelles nenes desflorades de Disney Channel que Harmony Korine havia convertit en una terna d'icones kitsch passades d'amfetes. S'havien posat uns bikinis fluorescents d'escàndol i uns passamuntanyes roses com els xiclets Boomer que mastegàvem de nens, i remenaven les mamelles mentre escoltaven Britney Spears. Potser és per una qüestió de simetria divina que el 2013 ha acabat, entre d'altres coses, amb 'La gran belleza' de Sorrentino, un film deliciós, pervers i igual d'efervescent, on sentireu Raffaella Carrà cantant en italià.

JOVES I MAGNÍFICS
Les quatre cabres boges de 'Springbreakers' no han estat les úniques a ensenyar les seves tendres carns aquest any. Hem tingut algunes pel·lícules plenes d'energia juvenil. Les deixaré anar com bales de metralla. Són: 1) 'Después de mayo', d'Olivier Assayas, un cant impagable al desencís de la generació que va venir després del 68, 2) 'Un verano ardiente', la primera pel·lícula de Philippe Garrel estrenada comercialment a casa nostra, i 3) 'Los ilusos', de Jonás Trueba, de la qual, si us espavileu, encara podreu rascar algun passi al Zumzeig.

ALBERT SERRA, EL CREADOR
Calibrant i fent balanç, avui he arribat a la conclusió que 'Història de la meva mort' ha estat el 'Holy motors' del 2013, un abans i un després en la meva vida. Si no sou dels pocs afortunats que la vam poder veure a la Filmoteca, al Temporada Alta o, més recentment, a La Pedrera, comenceu a fer pressió popular perquè la portin d'una vegada per totes a sales. Obra mestra, de les que tot ho trastoquen.

TRES GRANS DONES
Hem passat una tardor de grans heroïnes. Hem vist Cate Blanchett convertida en una Blanche DuBois neuròtica, fatigada i amb un punt d'histèria incontrolable, sota les ordres de Woody Allen. Hem vist Juliette Binoche amb els seus quasi 50 anys i sense gota de maquillatge, amb una pell transparent com de serp en temps de muda, encarnant Camille Claudel en aquell tràgic final al manicomi de Montdevergues. I hem vist, també, Cameron Diaz refregant el sexe contra el parabrises d'un descapotable, l'únic moment memorable d''El consejero' de Ridley Scott, fiasco majúscul de les últimes setmanes.

LA BOCA D'ADÈLE
Sí, vam començar l'any amb els llavis partits de Joaquin Phoenix, en un dels papers de la seva vida, i l'hem acabat amb els d'Adèle Exarchopoulos, la protagonista de 'La vida de Adèle'. Té una boca brutal, que sembla que s'hagi enganxat a un ham de pesca que algú va tibant uns quants quilòmetres per sobre del seu cap. Una boca que somica, i llepa, que xucla el suc de les ostres, que aspira l'olor de sexe, que beu una terrible combinació de vi blanc amb mocs. Uns morros molsuts com coixins de plomes d'ànec on a molts no ens sabria greu deixar-nos perdre.

També t'agradarà...

Cine

El TOP 5 de la cartellera

Aquestes són les pel·lícules que no us podeu perdre Estrenes de la setmana 12 anys d'esclavitud Què pensaria de '12 años de esclavitud' el Jacques Rivette crític, que va condemnar com a abjecte el moviment de càmera cap al cos electrocutat d’Emmanuelle Riva al Kapò de Gillo Pontecorvo? De ben segur que arrufaria el nas amb el catàleg d’atrocitats que recull aquesta crònica en primera persona del particular Holocaust nord-americà. Però és precisament aquest Jo, aquesta subjectivitat en carn viva, la que justifica que el relat del viacrucis de Solomon Northrup, devot i culte pare de família segrestat i venut com a esclau, vomiti tota la seva cruesa sobre l’espectador. És d’agrair que sigui un cineasta negre qui ho faci: que Steve McQueen vingui del camp del videoart i que, a més, sigui britànic, li permet mantenir una distància ètica i estètica amb aquest material inflamable que no tindria, per exemple, un rabiós Spike Lee. La dignitat humanista del seu heroi es contagia a la forma, elegant i explícita alhora, d’una pel·lícula que cristal·litza l’obsessió de McQueen pel cos, que tan bons resultats li va donar a Hunger i Shame, en un exercici de revisionisme històric que mai no vulgaritza el seu discurs, ni el torna carn d’exploitation (com l’extrema i delirant Mandingo), ni de còmic justicier (com Django desencadenat), ni tampoc de minisèrie conscienciada (estil Raíces). Potser de vegades el film és tan rigorós, tan calvinista amb els seus propis mèt

Cine, Drama

El millor cine alternatiu

Cada setmana, a Barcelona trobem una extensa oferta de pel·lícules més enllà de les principals sales de cinema. Mitjançant festivals, sessions especials, cinemes que aposten pels clàssics o produccions menys majoritàries i la Filmoteca de Catalunya, la ciutat compta amb propostes cinèfiles molt interessants per descobrir films, directors i visions diferents del món i de l'art. Aquí teniu una selecció del millor cinema alternatiu de la cartellera! Jordi Sabatés presenta: Nosferatu el Vampir Els Cinemes Girona juntament amb el pianista i compositor Jordi Sabatés recuperen tot el potencial del setè art en el seu format més primigeni, el cinema en estat pur: el cineconcert, on Sabatés, un dels autors més prolífics del nostre país pel que fa a l’adaptació i composició musical per a clàssics del cine mut, posarà música en directe a clàssics del cinema. Durant el mesos de novembre i desembre, el pianista barceloní interpretarà la banda sonora ideada per a Nosferatu, clàssic inqüestionable del cinema expressionista alemany dirigida per F.W.Murnau el 1922. Mostra de Cinema Italià de Barcelona 2013: C'era una volta Francesco Rosi. Itàlia, 1967. Projecció dins d'una secció del Festival dedicada al cinema clàssic i al director Francesco Rosi. A 'C'era una volta', Rodrigo, un príncep ben plantat, només li interessen els seus cavalls. Quan li arriba l’hora de contraure matrimoni, refusa set nobles italianes fins que un dia coneix a Isabella, una bella i humil camperola napolitana, de qui s

Advertising
Bars i pubs

Els 100 millors bars de Barcelona

Si alguna cosa no li falta a Barcelona són bars. A tots els barris de la ciutat hi trobem una immensa oferta que en moltes ocasions ens fa dubtar a l'hora de triar. Tant si busqueu bars de tapes i braves com si preferiu fer vins, canyes i vermut, no us perdeu aquesta selecció de 100 locals imprescindibles a la ciutat. I si no voleu beure alcohol, també us hi hem inclòs cafeteries i teteries! Bars de vins Sempre és un bon moment per gaudir d'un bon vi, siguis entès o no Bars de tapes Per molts, una religió i una excusa per per trobar-se amb els amics! Per prendre canyes Els millors assortidors de cervesa de la ciutat Cerveses artesanes Els abeuradors de birra elaborada artesanalment Per menjar patates braves Les 20 millors racions de patates braves de Barcelona Per fer el vermut Els clàssics de la ciutat i els nouvinguts a l'escena vermutaire Els millors pintxos Gran plaer basc en petit format Cocteleries Els millors còctels i els bàrman amb més carisma Teteries 10 establiments on sempre és l'hora del te Temples del cafè 10 cafeteries per satisfer el plaer més fosc El més vist 5 coses per fer avui Aprofita el teu temps i troba el que necessites: el millor del dia al teu abast Japonisme. La fascinació per l'art japonès Que consti que en Pere Calders ja ens havia avisat: som víctimes d’una invasió subtil. Jo mateix em vaig criar amb la Heidi i el Marco, escoltava música d’un Walkman Sony i m’afarto de sushi. Qui no ha tingut una Playstation o ha jugat al Super Mario Bros? O rigu

Advertising