Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right El senyal de la pèrdua

El senyal de la pèrdua

Maria Mercè Marçal

El senyal de la pèrdua
Per Anna Carreras |
Advertising

El senyal de la pèrdua
Maria Mercè Marçal
Empúries
208 pàg. 18 €

Llibre rar, més testimonial que artístic, exposa una suma que grinyola. El dietari clavat en el mal negre que se la va endur; les cartes a Jean-Paul Goujon; l'entrevista de l'any 1997. El dietari s'incoa l'1 d'agost del 1996, però la carta inicial és d'abans, del 15 de gener. Fins a mig 'epistolari' les dates no es fonen en un únic (inquiet) moment vital: llegim la tortuosa vivència de la malaltia en unes notes intermitents i sense voluntat literària i, saltant enrere, topem amb les cartes escrites en francès que la Marçal -no tenim les de Goujon- escriu al professor de la Universitat de Sevilla arran de la traducció castellana de l'única novel·la de la poeta: 'La passió segons Renée Vivien'. Al dietari hi ha l'ofici, els llampecs sagrats del sexe, les proves mèdiques i la manca de fe. Orgull i humilitat. La futura amazona buida de pit se sent presa de l'embriaguesa del terror i es reconcilia amb la vida viscuda. Escriu a les dones de la família i prepara la cita amb la Desconeguda. Viu el cos com un terreny amb emboscades i lluita amb la bèstia de cara igual que batalla contra el masclisme que intueix en l'interlocutor. A les cartes, la Marçal diu la tragèdia (imaginària) dels seus versos, l'aversió vers la 'literatura industrial', la frontera anorèctica entre vida i poesia, el català com a bressol. Viure no és durar.
Advertising