Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right El senyal de la pèrdua
El senyal de la pèrdua

El senyal de la pèrdua

Maria Mercè Marçal

Per Anna Carreras
Advertising

El senyal de la pèrdua
Maria Mercè Marçal
Empúries
208 pàg. 18 €

Llibre rar, més testimonial que artístic, exposa una suma que grinyola. El dietari clavat en el mal negre que se la va endur; les cartes a Jean-Paul Goujon; l'entrevista de l'any 1997. El dietari s'incoa l'1 d'agost del 1996, però la carta inicial és d'abans, del 15 de gener. Fins a mig 'epistolari' les dates no es fonen en un únic (inquiet) moment vital: llegim la tortuosa vivència de la malaltia en unes notes intermitents i sense voluntat literària i, saltant enrere, topem amb les cartes escrites en francès que la Marçal -no tenim les de Goujon- escriu al professor de la Universitat de Sevilla arran de la traducció castellana de l'única novel·la de la poeta: 'La passió segons Renée Vivien'. Al dietari hi ha l'ofici, els llampecs sagrats del sexe, les proves mèdiques i la manca de fe. Orgull i humilitat. La futura amazona buida de pit se sent presa de l'embriaguesa del terror i es reconcilia amb la vida viscuda. Escriu a les dones de la família i prepara la cita amb la Desconeguda. Viu el cos com un terreny amb emboscades i lluita amb la bèstia de cara igual que batalla contra el masclisme que intueix en l'interlocutor. A les cartes, la Marçal diu la tragèdia (imaginària) dels seus versos, l'aversió vers la 'literatura industrial', la frontera anorèctica entre vida i poesia, el català com a bressol. Viure no és durar.
Recomanat

    També t'agradarà

      Advertising