Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Elijah Wood, hòbbit per sempre

Elijah Wood, hòbbit per sempre

En Frodo ens parla de 'Grand piano'

Grand piano
Per Josep Lambies |
Advertising

Qui no l'ha vist a la barra del Vinilo, l'ha vist en una taula del Cassette. Hi va haver una època en què Elijah Wood es dedicava a fer el tomb per tots els bars de Barcelona, calçat i, per a disgust dels seus fans, sense el capot verdós de caputxa i faldons. Hi ha qui se'l va trobar fent la cabra a l'Apolo i qui el va veure menjant tacos al Chido One de Torrijos. "Ah, el Chido!, crec que és el millor mexicà on he estat mai", diu. Durant aquells mesos, fins i tot el més ruc es va fer una foto abraçat a Frodo Baggins al costat d'un tirador de cervesa. I els més espavilats intentaven descobrir a quin nou tuguri de la ciutat es deixaria veure el pèl quan caigués el sol per treure-li les sabates i mesurar-li els peus.

Ja es pot fregar amb l'esponja, o ficar-se de cap en un túnel de rentat, que mai no aconseguirà esborrar-se la marca Tolkien de la pell. El perseguirà allà on vagi, faci el que faci. Ell ho sap, fins i tot des d'abans que s'estrenés 'La comunitat de l'anell'. "Formava part del pacte -somriu, pacient-. I no me'n penedeixo. És més, m'agrada pensar que he estat part de la cultura pop de tota una generació". Ara, però, rema en una altra direcció. Sobretot des que fa uns anys, a Nova York, li van presentar Álex de la Iglesia. "Ens vam enamorar l'un de l'altre a l'instant -exagera-. I vam decidir treballar junts". Amb 'Los crímenes de Oxford', l'Elijah es va estrenar en la indústria ibèrica, que ara l'ha convertit en una de les ninetes dels seus ulls.

Vosaltres, que el vau conèixer com a au rapinyaire de la Barcelona nocturna, heu de saber que durant els dies que precedien aquelles nits de farra i afició, Elijah Wood era a Terrassa, tancat en el plató principal del Parc Audiovisual de Catalunya, rodant 'Grand piano' amb Eugenio Mira. "Per a mi, aquesta pel·lícula ha suposat un repte molt elevat", explica l'Elijah, gairebé tan concentrat com el seu personatge, Tom Selznick, un virtuós pianista que després de cinc anys fora dels escenaris torna a tocar, amb la mala potra que el primer dia de concert ja es troba una amenaça escrita a mà sobre la partitura: "Si falles una sola nota moriràs".

"Sort que l'Ang Lee em va ensenyar a fer tai-txi", riu l'Elijah. Actor cultivat en tota classe d'inclemències, des de l'ascens a Mordor fins a les tempestes de gel a les carreteres de Connecticut o un cometa assassí a 'Deep impact', va haver d'afrontar un nou desafiament. "Feia 15 anys que no seia davant d'un piano", confessa. Natalie Portman devia sentir-se igual que ell quan Darren Aronofsky li va oferir fer de Nina a 'Cigne negre'. "La música és la matèria primera de la pel·lícula -continua-. El ritme, el marca la velocitat a què es mouen les meves mans. La tensió, la rigidesa dels meus dits". Abans de començar el rodatge va fer cinc setmanes de pràctica intensiva amb un professor particular. I sí, com a la Portman, també li van posar un doble. "Hauria estat impossible si no!".

'Grand piano' inaugurava Sitges divendres passat, i l'Elijah va anar a presentar-la, amb unes vambes de lona i una camisa texana collada fins a la gola. És per això que el cap de setmana se'l va tornar a veure errant pels carrers de Barcelona, buscant els bars d'on un any enrere va fer-se parroquià. "Tornaré aviat!", promet. I el cas és que té molts números que això passi. Entre d'altres coses, perquè tan bon punt va acabar de fer feina amb Eugenio Mira, un altre cineasta espanyol va anar a picar a la seva porta. Era Nacho Vigalondo, el de 'Los cronocrímenes', oferint-li paper a la seva última pel·lícula, 'Open windows', al costat de Sacha Grey. Quan s'estreni ja veurem si el confirmem com el nou López Vázquez o si es queda hòbbit pels segles dels segles.

Advertising