Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Els documentals més animals

Els documentals més animals

Inspirats per les balenes de 'Blackfish', fem un repàs de les millors bestioles del cel·luloide

Blackfish
Per Josep Lambies |
Advertising

Es diu Tilikum, i és una orca assassina. Va ser capturada a Islàndia al novembre del 83 i transportada en una gàbia de lona fins a una de les peixeres del SeaWorld d'Orlando, Florida, on va ser atracció per a tots els públics fins que al febrer del 2010 va atacar Dawn Brancheau, la domadora més experimentada del parc, que va perdre la vida entre les seves dents. D'aquesta tragèdia va néixer 'Blackfish', el brutal documental de Gabriela Cowperthwaite, l'última d'una extensa tradició de cineastes fascinats pel món animal.

Ah, Flaherty, el pobre Robert Flaherty, eterna diana de gent amb males puces que es pensa que ho sap tot sobre com s'ha de fer el cinema. Amic meu, d'on t'ha vingut la mala reputació? La polèmica es va destapar l'any 1922 -mira si en fa de temps!- quan se'n va anar a l'Àrtic de Canadà a rodar 'Nanuk, l'esquimal', un documental sobre la tribu dels inuit, de tradició pesquera, que es veu que no era del tot fidel a la realitat. Ras i curt, la meitat d'escenes estaven més preparades i assajades que un sainet victorià. Però, i què? Això va dir Flaherty. I l'any 48 va rodar 'Louisiana', la història d'un jove 'cadien' habitant de Nova Orleans que es dedica a la caça de caimans. Sembla tan real que, si jo no us ho estigués advertint, mai no hauríeu arribat a saber que es tracta d'una ficció, amb guió i actors. Menys pels rèptils, que són tots salvatges de veritat. Ara ve un altre Robert: el Rossellini, el de Roma, ciutat oberta, el que es va enamorar de la Bergman tan bon punt la va veure desembarcar en un aeroport italià. L'any 1957 el primer ministre de l'Índia, Jawaharlal Nehru, el va convidar a casa seva perquè fes un documental. No s'ho va pensar dues vegades. Va abandonar Cinecittà i se n'hi va anar uns quants mesos, a viure amb els privilegis d'un rajà, i a filmar les rutines dels elefants. Banyant-se, dormint, menjant...

Timothey Treadwell i la seva senyora van ser devorats per un ós bru l'any 2003, després d'una temporada llarga vivint entre pèl i urpes, sense acabar d'entendre que 'La crida salvatge' només era una novel·la. A Herzog l'apassionen aquests casos d'homes coratjosos, atrevits i una mica tocats de l'ala que forgen el seu propi desastre. L'any 2005 ens va explicar la història d'en Timothey a 'Grizzly man', extraordinària pel·lícula. Si voleu més anècdotes de com a la gent se li en pot anar la pinça amb això de les feres, només heu d'anar al Hollywood dels 80. És l'època en què Tippi Hedren -sí, la rossa d'Els ocells de Hitchcock, que es veu que no n'havia tingut prou amb l'experiència a Bodega Bay- produeix 'El gran brogit', una pel·lícula amb dotzenes de lleons africans que durant el rodatge van atacar gran part de l'equip, Tippi inclosa. També és l'època en què Samuel Fuller es comença a obsessionar amb els gossos assassins de l'Amèrica racista, ensinistrats per matar negres. Va pensar fer-ne un documental durant molt de temps, però al final la idea va derivar en 'Gos blanc', una drama ridícul, amb factura de telefilm, indigne del seu creador. Els faltava a tots un bull.

Aquesta és la història de Flipper, l'autèntica. A finals del 2008, Louis Psihoyos, antic fotògraf del 'National Geographic', se'n va anar a la cala de Taiji, al Japó, on cada any es maten milers i milers de dofins. L'acompanyava Ric O'Barry, que als anys 60 havia participat en la captura i entrenament de les cinc bèsties que apareixien a la sèrie. Així va néixer 'The cove', Òscar al millor documental l'any 2010 i, com 'Blackfish', èxit brutal entre el públic de Sundance. Potser perquè també és una d'aquelles pel·lícules que, de principi a fi, fan que ploris de ràbia.

També t'agradarà

Cine

El TOP 5 de la cartellera

Aquestes són les pel·lícules que no us podeu perdre Estrenes de la setmana La cabaña en el bosque A hores d’ara, 'La cabaña en el bosque' té pocs secrets: arriba a la nostra cartellera després d’un llarg periple per diferents tipus de pantalles, sempre amb l’etiqueta de pel·lícula capaç de capgirar les convencions del gènere. La seva introducció en dos temps exposa perfectament el joc de capes que va desplegant el film. Tot s’inicia amb ironia: amb dos treballadors de camisa blanca i corbata, oficinistes que es riuen de tot i de tothom, i que, tot i el seu aspecte anodí, semblen pertànyer a una empresa poc convencional. L’humor es talla abruptament amb l’aparició del títol de la pel·lícula, imprès en vermell i amb música a tot volum. Aquest començament, estrany per a una cinta de terror adolescent, dóna pas a una versió més canònica: la d’un grup de joves que es preparen per a un viatge a la muntanya. Els personatges cobreixen tots els estereotips: una noia que s’acaba de tenyir de ros; la seva parella, pilota de futbol americà en mà; l’estudiosa que es vol endur els llibres; el tímid, i el penjat que apareix tot fumat.En el fons, 'La cabaña en el bosque' és exactament això: una pel·lícula que conjuga i juga amb les convencions del gènere –la cabana, els zombis i d’altres monstres– per acabar donant-los la volta a base d’un cert distanciament irònic i d’un mecanisme narratiu intel·ligent. Igual que la caseta rural en què s’instal·len els protagonistes, 'La cabaña en el bosque

Cine

10 pel·lícules per entendre què és un zombi

L'estrena de 'Guerra Mundial Z' ens anima a revisar el mite del mort vivent En termes marxistes, el zombi és escoria social, la més baixa representació del proletariat, un 'blue collar' analfabet i sense cap mena d'elegància, mecànic i alienat, condemnat a una existència miserable fins a la fi dels seus dies. El vampir és una altra cosa. El vampir és pulcre i aristocràtic. Beu en copes de cristall, du camises immaculades, brillantina fins als pèls de l'aixella, i passa les seves hores de son en un taüt d'atzabeja revestit de vellut. Però el zombi no. El zombi és un mort de gana que porta robes estripades i no ha conegut dentista ni manicura en la vida. El zombi és un vagabund que ha d'anar pidolant a cada cantonada, nòmada erràtic, per aconseguir una llenca de carn humana. Amb l'estrena de 'Guerra Mundial Z', de Marc Forster, ens hem animat a revisar l'evolució d'aquest ésser putrefacte i demacrat al llarg de la història del cine. 'White zombie' (1932) Parlant amb propietat, aquesta és la primera pel·lícula de zombis de la història. La van dirigir els germans Halperin, inspirant-se en una obra de Kenneth Webb que poc abans s'havia estrenat a Broadway sense pena ni glòria. Béla Lugosi era un tirà resident a Haití, coneixedor del vudú i la màgia negra, que es dedicava a despertar els morts amb l'única finalitat de tenir a disposició un ésser manipulable a qui tractar a cops de fuet; un ésser amb tan poques llums que ningú imaginava que pogués arribar a adquirir consciència de c

Advertising
Cine

10 gelats de pel·lícula

O 10 pel·lícules per veure davant del ventilador mentre us refresqueu la gorja És un consol saber que les neveres de tots els supermercats de la costa mediterrània mantenen el mateix inventari que a principis dels 90. Aquelles llefiscoses delícies de kiwi, plàtan i vainilla, amb forma de nau espacial, de llavis o –ecs!– de peu, publicitades a la porta de tots els bars de platja amb uns cartells plens d'estrelles i palmeres, 'kitsch' a matar, van marcar la meva infància. Sense el Calipo, el Mini Milk i el Frigo Pie, jo no seria qui sóc. Ni cap de vosaltres, no mentiu. Aquí teniu una llista de les millors pel·lícules per veure mentre degusteu cadascuna d'aquestes monstruositats gastronòmiques que, estiu rere estiu, us fan tornar a ser nens. Frigo Pie Hi ha coses que canvien, d'altres no. Els nens d'avui dia segueixen formant-se en la doctrina del fetitxisme, llepant cada agost aquests peus congelats amb gust de sugus de maduixa i colorants de tota classe com si els hi anés la vida. Em pregunto quants Frigo Pies va arribar a menjar aquell sacerdot que Buñuel filmava a 'Él' besant les pulcres potetes d'aquells innocents escolanets que anaven a l'església a que els donessin la comunió. Una gran pel·lícula, sí senyor. Drácula N'hi ha prou que la seva pasterada vermella em comenci a regalimar per la barbeta per sentir-me com Vincent Price baixant els escales d'un castell de cartró-pedra. Quan clavo els ullals al bastonet, em comencen a créixer les ungles estil Béla Lugosi, i a l'hor

Cine

Tots els cinemes de Barcelona

A Alexandra 5 salas Arenas de Barcelona Multicines Aribau Club Aribau Multicines Atrium ACEC 3D Centro de Ocio Atrium. B Boliche Bosque Multicines C Can Castellet Cine Capri CineBaix Cinemacity Santa Coloma Cinesa Barnasud 3D Cinesa Diagonal 3D Cinesa Diagonal Mar 3D Cinesa Heron City 3D Cinesa La Farga 3D Cinesa La Maquinista 3D Cinesa Maremàgnum 3D Cinesa Sant Cugat 3D Club Coliseum Comèdia F Filmax Castelldefels Acec 3D Centre comercial Ànec Blau. Filmax Gran Via Acec 3D Centre Comercial Gran Via 2. Filmoteca de Catalunya Cinemes Full HD G Cinemes Girona Glòries Multicines Gran Sarrià Multicines I Imax Port Vell Defrauda una mica per la seva programació massa previsible (taurons, dinosaures, esports d'aventures i Egipte). A més, no totes les pel·lícules són en 3D. L Lauren Gràcia Lauren Horta Lauren Universitat Lauren Viladecans M Cinemes Maldà Megacine Acec 3D Cinemes Méliès Cinemes Metropol Cines Montcada Multicinemes La Vailet Multicines Llobregat Acec 3D N Nàpols P Palau Balaña Multicines Pisa ACEC El Punt Acec 3D R Renoir Floridablanca T Teatre de la Bona Sort U Urgel V Verdi HD Programa cinema de qualitat en versió original, se la juga cada setmana amb la seva programació i és l’única sala que projecta curtmetratges diàriament. Aquesta és l’aposta de l’Enrique Pérez, que va obrir les primeres sales l’octubre de 1987 i va rebre més d’una crítica per part dels més escèptics. Als qui no veien clar això de les pel·lícules subtitulades, pe

Advertising