Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Els paraigües de Jacques Demy

Els paraigües de Jacques Demy

La Filmoteca dedica un cicle al pare del musical francès

Les senyoretes de Rochefort
Per Josep Lambies |
Advertising

Paraigües grocs, barrets roses, piruletes de ratlles i vestits de lluentons vermells. Si no coneixeu l'obra de Jacques Demy és imprescindible que aquests dies aneu a la Filmoteca, on es projecten quatre dels seus millors títols, en un cicle deliciós. Us morireu de gust. Demy és l'home que als anys 60 va revolucionar el musical francès, hereu de les pel·lícules de Vincente Minnelli, com 'Un americà a París' o 'Brigadoon', però també de certa poètica naïf que els gavatxos havien cultivat en el cinema des dels temps primitius de Max Linder. També és el paio que va descobrir Catherine Deneuve, i la va convertir en 'vedette' de títols com 'Les senyoretes de Rochefort' o 'Els paraigües de Cherbourg'. Fantasies pasteloses amb coreografies ultradelicades que us deixaran trastornats. Paraula.

També t'agradarà

Cine

De persona a dibuix animat

Com bé sabeu, companys, Ari Folman ha transformat Robin Wright, la Lady Macbeth de 'House of cards', en un dibuix animat. El director de 'Vals amb Bashir', aquell malson vectorial sobre el record ofegat de les víctimes de Sabra i Xatila, torna al redol amb 'El congreso', una pel·lícula que combina acció real i animació. Això ens ha donat la idea de fer una repassada d'alguns dels grans actors que han tingut el privilegi de convertir-se en 'cartoons'. N'hi van 10! Aquí van 10 actors mítics que han tingut l'exclusiu privilegi de convertir-se en 'cartoons' Lauren Bacall L'any 46, les Merry Melodies van fer una paròdia de 'Tener y no tener', on l'indolent Humphrey Bogart s'encenia els cigarrets amb un bufador gros com una bombona de butà i Lauren Bacall treia foc pels talons afilats. Encara ploro la mort de la Bacall. Era l'última estrella del Hollywood clàssic que seguia viva. Així que aprofito aquestes línies per fer-li un minúscul homenatge. Macaulay Culkin Quasi havia oblidat aquest 'hype' de la meva infància, 'El guardián de las palabras', una pel·lícula del 1994 protagonitzada per Macaulay Culkin, el Kevin McCallister de 'Sol a casa', molt abans de convertir-se en el líder d'aquesta banda infecta que es diu 'Pizza Underground'. Tractava d'un xaval que es fotia un nyanyo al cap i entrava en un món de fantasia, on hi havia els grans personatges de la literatura universal. Delirant. Morten Harket Aquest no és actor, sinó cantant. I a sobre norueg. Morten Harket, el vocalista d

Què fer

15 racons per llegir

Locals i llocs de Barcelona per perdre's amb un llibre Últimes crítiques Feliços els feliços Yasmina RezaTrad. Oriol Sánchez VaquéAnagrama 188 pàg. 14,90 € Mare nit Kurt VonnegutTrad. de Martí SalesMales Herbes243 pàg. 15 € Enamorats Alfred HayesEdicions 62140 pàg. 16 € El bigoti Emmanuel CarrèreTrad. Ferran RàfolsLabreu edicions157 pàg. 14,90 € Los hijos Gay TaleseTrad. Damià AlouAlfaguara764 pàg. 22 € El ritme de la ciutat pot resultar esgotador: soroll, gent, pol·lució, presses... Per als que no pugueu fugir de la capital ni els caps de setmana, us presentem una selecció de 10 racons on podreu anar amb el vostre llibre a llegir tranquil·lament. Des de llibreries-cafè fins a parcs, passant per platjes o bars, Barcelona també té els seus oasis particulars on fer-hi un parèntesi. BCN i la literatura A la ciutat dels llibres Voleu recórrer Barcelona i sentir-vos com un personatge de novel·la? Llibreries de culte Els millors llocs de la ciutat on comprar llibres Novel·les 100% barcelonines Sota el veredicte dels lectors de Time Out, deu autors s’han passejat des del Tibidabo de Zafón a l’Esglèsia del Mar, passant per la Gràcia de Rodoreda i el Xino de Montalbán, recordant les novel·les que retraten millor Barcelona Comprar cultura Et recomanem les millors botigues de llibres, còmics, discos i art La Barcelona de Bolaño L'abecedari imprescindible per recórrer la ciutat del gran autor xilè La Barcelona de Juan Marsé Un recorregut pels escenaris de les seves obres: des de ‘Últim

Advertising
Música, Rock i indie

69 cançons per fotre un clau

Una selecció de temes sobre sexe i per fer sexe que us escalfaran l'entrecuix Perquè 'Nymphomaniac' ens ha posat calents, perquè anar al llit és la manera més barata i divertida d'escalfar-se a l'hivern i perquè sabem que us agrada, hem reunit les 69 cançons tòrrides que més ens agraden, amb cadències sensuals i lletres pujades de to, des d'aquelles merament suggeridores a aquelles òbviament marranotes. Descripcions metafòriques de l'acte, odes al plaer sexual –compartit o solitari, gai o hetero, oral o anal–, ritmes per moure la pelvis i la millor col·lecció d'orgasmes que trobareu en una llista d'Spotify en 69 cançons que us avancem en aquest top 10. 'Je t'aime... moi non plus', Serge Gainsbourg (1968-1969) Durant l'afer que van mantenir, Brigitte Bardott va demanar a Serge Gainsbourg que li fes la cançó d'amor més bonica del món i ell no va dubtar a complaure-la. La van gravar a duo el 1968, però la gelosia del marit de la Bardot va impedir que la gravació veiés la llum fins el 1986. Per sort, el 1969, 'année érotique', Gainsbourg la va gravar amb Jane Birkin i el seu orgasme va escandalitzar el món. 'Ven, devórame otra vez', Lalo Rodríguez (1988) Si la salsa és un dels gèneres més calents del Carib, aquest himne del porto-riqueny Lalo Rodríguez del subgènere de la salsa romàntica és un dels grans temes que s'han fet mai sobre allò que passa entre els llençols perquè és dolç i calent alhora, que és com més ens agrada el sexe. Lalo Rodríguez va ser precoç: amb només 16 any

Cine

Les millors escenes de sexe

La relació especial que té el cine amb l'erotisme –que situa l'espectador a la posició privilegiada del 'voyeur'– ha estat objecte de diversos estudis acadèmics, sobretot per part de feministes. Tal com es va veure amb el rebombori creat per 'Nymphomaniac', la línia que separa les escenes de sexe de la pornografia és molt fina i, en algunes ocasions, poc definida. Però deixem-nos de teories per una estona i observem com fer l'amor –hetero, gai, bi...– s'ha portat a la gran pantalla durant tots els temps. Aquí teniu les escenes que han fet pujar la temperatura als cinemes. Últimes crítiques de cine Perdida Per què, en el cinema de David Fincher, la figura del creador està associada amb l’exercici del mal? I per què el mal és, segons ell, sinònim d’inteŀligència suprema? El director d’'El club de la lucha' nega les seves constants d’autor, com si volgués reivindicar la seva condició d’artesà filigraner al servei de Hollywood, però és evident que hi ha molt més darrere del seu perfeccionisme tècnic. 'Perdida', com 'Seven', 'The game', 'Zodiac' o 'La xarxa social', explica la història d’una obsessió per controlar el món, per reescriure’l amb caŀligrafia perversa i tinta sanguinolenta, per construir-lo peça a peça, com un edifici d’escuradents que punxa, que és tan bell com perillós.'Perdida' és 'La guerra dels Rose' en clau cerebral. No és tant una pel·lícula sobre les presons del matrimoni i l’escrutini mediàtic de la intimitat en la societat de la informació, com sobre les rela

Advertising