Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Els vestits més divertits dels Gaudí

Els vestits més divertits dels Gaudí

Repassem com anaven les nostres estrelles durant la cerimònia dels premis de l'Acadèmia de Cinema catalana. N'hi ha per llogar-hi cadires!

Albert Serra
1/11
L'any passat, el director de cinema va enviar a Guantánamo tots els actors catalans. I, aquest any, vampíric, es va presentar amb amb un lloro a l'espatlla i sobre l'escenari amb un parell de gossets. Sempre únic!
Àngel Llàcer
2/11
El director de teatre i mestre de 'triunfitos' va demostrar ser el millor mestre de cerimònies possibles. El número musical que es va marcar va ser brillant, amb referència a la masturbació amb síndria de 'Stella cadente' inclosa. Vestit de núvia, amb mirinyac però sense vel, li va dir a la Passola que semblava un cardenal.
Aina Clotet
3/11
L'actriu va marxar del Sant Jordi Club amb les mans buides, encara que el seu film, 'Rastres de sàndal', va recollir el premi a la millor pel·li. Tanmateix, ens va deixar amb un pam de nas amb aquesta toga vermella fins als peus!
Jesús Castro
4/11
L'actor de Cadis va trencar tots els cors. Va aparèixer com un clcló i, tot i no haver guanyat el premi al millor actor per 'El niño', li augurem un futur ben prometedor. Ep, té només 21 anys!
Natalia Tena
5/11
Sabíeu que David Verdaguer i Natalia Tena es van conèixer en un vaixell, bevent vi i menjant espàrrecs? Els dos han guanyat als premis Gaudí. Ella, a millor actriu. Ell, a millor actor. Són la parella de '10.000 km'.
David Verdaguer
6/11
El vam veure a la tarda fent de Joe a 'Somni americà', al Lliure de Gràcia. I al vespre va repartir bigotis per tot arreu. És el paio més ben trempat de Barcelona. A banda de ser un actor enorme. El pobre Llàcer va dir que era lleig. Ell sí que ho és! El públic el va aplaudir dempeus quan es va emportar el Gaudí al millor actor, per '10.000 km'.
Jordi Cruz i Maria Molins
7/11
No surten, però el xef i l'actriu feien tan bona parella! El vestit de Molins ens va tornar a enlluernar, amb els seus lluentons. La Norma Shearer catalana! I ell va lluir serrell a tort i a dret. Com s'ho deu fer per cuinar? No ens l'imaginem amb una diadema.
Faldilles escoceses
8/11
Vam veure dos paios amb faldilla escocesa al photocall. Aquest i un de l'equip de '10.000 km'. La cosa ens va descol·locar totalment. Pel fred que feia. Era una mostra de suport a la independència d'Escòcia?
Miki Esparbé
9/11
L'actor de 'Pop ràpid' i 'El rei borni' és un dels homes més desitjats d'aquest país. El seu esmóquing el fa mereixedor d'estar en aquesta llista.
Miñarro i Vogler
10/11
En Lluís Miñarro sempre és un 'must' de totes les festes, amb aquestes americanes elegants que porta. Però l'home que va guanyar el Gaudí a la millor direcció artística, Sebastián Vogler, tampoc no li va enrere. Segur que són amics!
Nausicaa Bonnin
11/11
No tenim cap dubte a l'hora d'afirmar que Nausicaa Bonnín (que va guanyar el Gaudí a millor actriu per 'Tres dies amb la família', de Mar Coll) va lluir el vestit més original de la festa. Donetes blancs? La teniu a la Beckett fent 'L'efecte', de Lucy Prebble.
Per Time Out Barcelona
Advertising

Encara que sembli mentida, vam riure una estona durant la gala dels Gaudí. De vegades, per culpa de les bones maneres d'Àngel Llácer, d'altres per causes imprevistes, com quan Eduard Fernández va agrair el seu 'Goya'... La faràndula comença a assumir els premis de l'acadèmia del cine catalana com déu mana. I hi van tocats i posats!

També t'agradarà

Cine

El TOP 5 de la cartellera

Aquestes són les pel·lícules que no us podeu perdre Estrenes de la setmana Blackhat. Amenaza en la red Els déus de la ciberguerra han estat bastant entretinguts últimament, provocant la fúria dels mars. De Hollywood ens va arribant un corrent ingent de tafaneries, e-mails mal intencionats i fotos de les estrelles en pilota picada que comença a fregar el límit de la desproporció. L’assumpte dels hackers comença a ser seriós. I Michael Mann vol que entenguem, d’una vegada per totes, els perills d’aquesta realitat. Només cal veure com comença 'Blackhat', estil 'The wire', amb unes quantes imatges de cables i connexions, ordinadors i servidors, microxips i altres elements de la constel·lació digital, que porten fins a un reactor nuclear. I es produeix el desastre. Mirant- s’ho, un senyor dolent de la talla dels malfactors de James Bond acaricia un gat. Tot i això, Michael Mann sembla no adonar-se que està fent el seu propi 'Skyfall'. Ell posa l’accent en el que millor se li dóna: l’ús d’un guió excepcional, amb nervi i grapa, ple de xerrameca tècnica que cola com si fos una qüestió d’estat. Els elements de la trama són els següents: tenim una eina de control remot, un programador criminal que treballa entre reixes, a l’ombra d’una cel·la lletja com un niu de rates. Les autoritats el necessiten perquè desencripti un codi secret. I si de tant en tant s’ha de treure la samarreta per ensenyar aquests suculents pectorals que tan animen els fans de la Marvel, mill

Cine

Més cagarros de cine!

Aquests dies la cartellera ens ve força escatològica. Llamp de rellamp! Últimes crítiques Blackhat. Amenaza en la red Els déus de la ciberguerra han estat bastant entretinguts últimament, provocant la fúria dels mars. De Hollywood ens va arribant un corrent ingent de tafaneries, e-mails mal intencionats i fotos de les estrelles en pilota picada que comença a fregar el límit de la desproporció. L’assumpte dels hackers comença a ser seriós. I Michael Mann vol que entenguem, d’una vegada per totes, els perills d’aquesta realitat. Només cal veure com comença 'Blackhat', estil 'The wire', amb unes quantes imatges de cables i connexions, ordinadors i servidors, microxips i altres elements de la constel·lació digital, que porten fins a un reactor nuclear. I es produeix el desastre. Mirant- s’ho, un senyor dolent de la talla dels malfactors de James Bond acaricia un gat. Tot i això, Michael Mann sembla no adonar-se que està fent el seu propi 'Skyfall'. Ell posa l’accent en el que millor se li dóna: l’ús d’un guió excepcional, amb nervi i grapa, ple de xerrameca tècnica que cola com si fos una qüestió d’estat. Els elements de la trama són els següents: tenim una eina de control remot, un programador criminal que treballa entre reixes, a l’ombra d’una cel·la lletja com un niu de rates. Les autoritats el necessiten perquè desencripti un codi secret. I si de tant en tant s’ha de treure la samarreta per ensenyar aquests suculents pectorals que tan animen els fans de

Advertising
Cine

Kaurismäki a Barcelona!

El tòtem del cine finlandès ens visita per presentar el cicle que li dedica la Filmoteca Li agrada el vodka, i fuma pels descosits. L'any 1989 va descobrir al món els Leningrad Cowboys, una formació rock de Helsinki en què els membres vestien abrics de pells, calçaven sabates punxegudes i duien un tupè que semblava un tubercle pelut. L'any 92 va dirigir 'La vie bohème', adaptació de la novel·la de Henry Murger 'Escenes de la vida bohèmia', la mateixa en què Puccini es va inspirar a 'La bohème'. I l'any 2002 va guanyar el Gran Premi del Jurat de Canes per 'Un hombre sin pasado'. Podríem continuar llegint-li la cartilla fins que es fes de nit. Però potser no cal. La Filmoteca de Catalunya li dedica un cicle retrospectiu, una oportunitat deliciosa de fer immersió en la seva obra. Hi veurem títols com 'Nubes pasajeras', 'La chica de la fábrica de cerillas' i 'Sombras en el paraíso'. La programació s'allargarà fins a finals de febrer, i hi veurem teca de la bona. Però el millor del cas és que Kaurismäki, geni i figura, aterra a Barcelona per presentar la seva última pel·lícula, 'Le Havre'. Que el mestre trepitgi les llambordes de la plaça Salvador Seguí és, per a nosaltres, tot un honor.   Aquesta setmana podreu veure: També t'agradarà Tatuatges mítics del cine De Robert Mitchum a Viggo Mortensen, de Harpo Marx a Ewan McGregor, les pells més guixades de la història de la gran pantalla El que més ens va frapar d''Alabama Monroe' és la imatge de Veerle Baetens vestida de 'pin-up' fl

Cine

Les 50 millors pel·lícules catalanes

El top 10 del cinema català Últimes crítiques de cine Blackhat. Amenaza en la red Els déus de la ciberguerra han estat bastant entretinguts últimament, provocant la fúria dels mars. De Hollywood ens va arribant un corrent ingent de tafaneries, e-mails mal intencionats i fotos de les estrelles en pilota picada que comença a fregar el límit de la desproporció. L’assumpte dels hackers comença a ser seriós. I Michael Mann vol que entenguem, d’una vegada per totes, els perills d’aquesta realitat. Només cal veure com comença 'Blackhat', estil 'The wire', amb unes quantes imatges de cables i connexions, ordinadors i servidors, microxips i altres elements de la constel·lació digital, que porten fins a un reactor nuclear. I es produeix el desastre. Mirant- s’ho, un senyor dolent de la talla dels malfactors de James Bond acaricia un gat. Tot i això, Michael Mann sembla no adonar-se que està fent el seu propi 'Skyfall'. Ell posa l’accent en el que millor se li dóna: l’ús d’un guió excepcional, amb nervi i grapa, ple de xerrameca tècnica que cola com si fos una qüestió d’estat. Els elements de la trama són els següents: tenim una eina de control remot, un programador criminal que treballa entre reixes, a l’ombra d’una cel·la lletja com un niu de rates. Les autoritats el necessiten perquè desencripti un codi secret. I si de tant en tant s’ha de treure la samarreta per ensenyar aquests suculents pectorals que tan animen els fans de la Marvel, millor, tu! 'Blackhat' po

Advertising