Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Entrevista a Matthew McConaughey

Entrevista a Matthew McConaughey

Després de guanyar l'Òscar al millor actor, l'home del moment ens explica què ha suposat el seu paper a 'Dallas Buyers Club'

Mattew
Per Cath Clarke |
Advertising

Digues-li segon acte. Digues-li la 'McConeixença'. O McConaughey 2.0. Sigui el que sigui, tenim un actor en ratxa. Durant molt de temps tots pensàvem el mateix de Matthew McConaughey: era aquell paio que malbaratava el seu talent prestant-se a sortir a càmera sense samarreta i fer-li ullets a Kate Hudson a la romcom de torn. Però es va prendre dos anys de descans i va tornar renovat, amb 'Killer Joe' (2011), 'Magic Mike' i 'Mud' (les dues del 2012). Ara, McConaughey torna a ser l'actor favorit de tothom. I com que la història del fill pròdig que torna a la llar sempre ha tingut bona acollida a Hollywood, aquest bon home s'acaba d'emportar un Òscar. No era per menys. Tothom qui ha vist 'Dallas Buyers Club' sap que s'hi ha entregat en cos i ànima.

La teva carrera ha fet una volta de 180 graus. ¿Ha estat una decisió conscient? ¿Vas decidir no fer més 'Planes de boda'? ¿Has esborrat el número de Kate Hudson?
Bé, certament vaig prendre una decisió: no podia continuar fent la mateixa cosa una vegada i una altra i una altra. Només m'arribaven guions de comèdies romàntiques i de films d'aventures. I m'agradaven, però volia un repte, alguna cosa que m'espantés, que fes trontollar el meu món una mica.

Quin va ser el primer moviment?
Començar a dir que no a alguns dels guions que m'arribaven. Vaig estar sis mesos dient que no, i després un any sense rebre res. I durant aquest temps seguia sense saber què volia fer. Però vaig recuperar l'anonimat i de sobte a William Friedkin li va semblar una bona idea fer-me un truc per oferir-me el paper de 'Killer Joe'. Després va ser Steven Soderbergh per 'Magic Mike'. I després va venir 'Mud'.

Aquí vas trobar el pànic que buscaves.
Una mica. Però la meva dona em va donar molt de suport. I el meu fill acabava de néixer. Cuidar del nen era una molt bona cosa a fer quan sentia ansietat.

Et vas agafar una baixa de paternitat.
Sí. Si no hagués estat pel meu fill, hauria passat molts més nervis amb aquest redireccionament. Gràcies a ell, m'ho vaig prendre una mica com quan canvies una roda del cotxe: mateix llibre, diferent capítol. Hauria pogut fer alguns d'aquests papers cinc o deu anys abans. Però no ho vaig fer. La veritat és que m'ho passava molt bé en el món de les romcoms. Són lluminoses. Són divertides. Per això no tenen el reconeixement de la crítica, però no és una cosa que m'importi. De tota manera, ara he començat aquesta nova etapa i m'ho estic passant bé també. A més, ara la gent diu: "M'agrada aquest paio".

Així doncs, ¿estàs gaudint les bones crítiques?
Per descomptat, és molt millor quan la gent et diu coses bones.

Abans es feien moltes bromes sobre el fet que en aquestes comèdies sempre sortissis sense samarreta. Ara que fas pel·lícules serioses, segueixes traient- te la samarreta.
Si és part del paper no diré "res d'escenes sense samarreta" (riu).

Has perdut molt de pes per fer aquesta pel·lícula. He llegit que seguies una dieta a base de peix i un got de vi al dia. ¿És cert?
No ben bé. Això que dius ho fa semblar molt més extrem del que va ser. Jo també he llegit en algun lloc: "Matthew McConaughey sobrevivia amb només una cullerada de pudding de tapioca". És fals! Menjava peix dos cops al dia i verdura dos cops al dia. I a la nit em prenia el meu gotet de vi.

¿No et va costar concentrar-te amb tan poques calories?
No, la veritat és que vaig estar més centrat del que he estat mai. L'energia i la força que vaig perdre de coll cap avall van pujar-me en el meu cervell. Necessitava tres hores menys de son cada nit. No tenia energia física, però la mental rebentava el sostre.

Quin tipus de reacció vas tenir de la gent del carrer?
Reconec que he portat una vida una mica ermitana. Per a la gent que m'envolta, els més propers, va ser una cosa gradual, que augmentava una mica cada dia, així que mai no els va xocar. Encara que una vegada la meva filla em va preguntar: "Papa, per què tens coll de girafa?"

¿Pots tornar a menjar normal després d'una dieta tan extrema?
No. Recuperar pes és perillós. Quan fas el primer àpat sencer, el teu cos ha de fer un sprint per adaptar-se. I tu has de frenar-ho, perquè allò no pot ser un sprint. Ha de ser una marató.

Abans de marxar, m'has d'explicar aquesta fricada de picar-te el pit amb el puny que fas a 'El lobo de Wall Street'. Què és això?
És cosa meva. És el que faig sempre abans de rodar una escena. És un exercici de relaxació que vaig començar fa 20 anys. Ho vam rodar, i a en Martin i a mi ens va agradar.

També t'agradarà

Cine

El TOP 5 de la cartellera

Aquestes són les pel·lícules que no us podeu perdre Estrenes de la setmana Dallas Buyers Club Recordareu que l’any 1980 Robert De Niro es va haver de posar com un botifarró per fer de Jake LaMotta a 'Toro salvatge', i que va perdre per sempre el tipus fideuenc del Talkin’ to me de 'Taxi driver'. Això sí, la indústria va compensar-lo amb un Òscar, el segon de la seva carrera. Les cúpules de Hollywood sempre s’han mostrat esplèndides amb els que s’hi juguen la salut, herència dels temps en què debutar sota l’estrella de l’Actors Studio era garantia d’èxit. Aquest any han fet el mateix amb Matthew McConaughey. Mai un home s’havia apropat tant a la forma d’un bolet deshidratat.No fa gaire tots pensàvem en Jean-Marc Vallée com un cineasta adventista que ens feia arrufar el nas, farts d’aquella estranya combinació d’esteticisme techno i filosofia new age que havia esgrimit des de C.R.A.Z.Y. fins a Café de Flore. Ara, per a sorpresa de tots, Vallée s’ha inscrit a les files d’un cine físic, agressiu, que l’ha convertit en el primer que s’atreveix a parlar de l’epidèmia de sida dels 80 sense guarnicions melodramàtiques ni heroïcitats estil Philadelphia. No és una pel·lícula rodona. No és un guió impecable. Però hi ha una incomoditat estripada i agònica que s’estén pel film com una metàstasi en expansió accelerada, un virus que neix als redols texans de perifèria, als claus a mig gas en un campament de rulots, i arriba fins als llits de pal·liatius senyalat

Cine

Herois i heroïnes del cine

Pel·lícules amb protagonistes amb una personalitat a prova de bales i crisis personals: des de l'èpica quotidiana fins al salvatge Oest Tant d'heroïc té un pistoler que s'enfronta a un bandit de gatell fàcil que la mestressa de casa que ha de tirar endavant una família tirant a disfuncional. I sí, els gàngsters se la juguen cada cop que surten al carrer, però tampoc és gaire fàcil fer-se a la idea que ja has deixat enrere la joventut i que ja no tornarà mai més. Aquestes pel·lícules coincideixen en què estan protagonitzades per personatges que per una raó o una altra han de superar una circumstància que els esvalota la vida... Què és sinó ser un heroi? Últims crítiques de cinema Dallas Buyers Club Recordareu que l’any 1980 Robert De Niro es va haver de posar com un botifarró per fer de Jake LaMotta a 'Toro salvatge', i que va perdre per sempre el tipus fideuenc del Talkin’ to me de 'Taxi driver'. Això sí, la indústria va compensar-lo amb un Òscar, el segon de la seva carrera. Les cúpules de Hollywood sempre s’han mostrat esplèndides amb els que s’hi juguen la salut, herència dels temps en què debutar sota l’estrella de l’Actors Studio era garantia d’èxit. Aquest any han fet el mateix amb Matthew McConaughey. Mai un home s’havia apropat tant a la forma d’un bolet deshidratat.No fa gaire tots pensàvem en Jean-Marc Vallée com un cineasta adventista que ens feia arrufar el nas, farts d’aquella estranya combinació d’esteticisme techno i filosofia new age que hav

Advertising
Cine

20 pel·lícules de vampirs

Els films més reeixits de la història del cinema sobre el mite del comte Dràcula i els xuclasangs. Compte amb el coll! Últimes crítiques de cine Dallas Buyers Club Recordareu que l’any 1980 Robert De Niro es va haver de posar com un botifarró per fer de Jake LaMotta a 'Toro salvatge', i que va perdre per sempre el tipus fideuenc del Talkin’ to me de 'Taxi driver'. Això sí, la indústria va compensar-lo amb un Òscar, el segon de la seva carrera. Les cúpules de Hollywood sempre s’han mostrat esplèndides amb els que s’hi juguen la salut, herència dels temps en què debutar sota l’estrella de l’Actors Studio era garantia d’èxit. Aquest any han fet el mateix amb Matthew McConaughey. Mai un home s’havia apropat tant a la forma d’un bolet deshidratat.No fa gaire tots pensàvem en Jean-Marc Vallée com un cineasta adventista que ens feia arrufar el nas, farts d’aquella estranya combinació d’esteticisme techno i filosofia new age que havia esgrimit des de C.R.A.Z.Y. fins a Café de Flore. Ara, per a sorpresa de tots, Vallée s’ha inscrit a les files d’un cine físic, agressiu, que l’ha convertit en el primer que s’atreveix a parlar de l’epidèmia de sida dels 80 sense guarnicions melodramàtiques ni heroïcitats estil Philadelphia. No és una pel·lícula rodona. No és un guió impecable. Però hi ha una incomoditat estripada i agònica que s’estén pel film com una metàstasi en expansió accelerada, un virus que neix als redols texans de perifèria, als claus a mig gas en u

Cine

Les millors escenes de sexe

La relació especial que té el cine amb l'erotisme –que situa l'espectador a la posició privilegiada del 'voyeur'– ha estat objecte de diversos estudis acadèmics, sobretot per part de feministes. Tal com es va veure amb el rebombori creat per 'Nymphomaniac', la línia que separa les escenes de sexe de la pornografia és molt fina i, en algunes ocasions, poc definida. Però deixem-nos de teories per una estona i observem com fer l'amor –hetero, gai, bi...– s'ha portat a la gran pantalla durant tots els temps. Aquí teniu les escenes que han fet pujar la temperatura als cinemes. També t'agradarà... Restaurants romàntics 13 restaurants per impressionar noves conquestes i conquerir parelles poc impressionables El Pla Tan sols fa falta que hi passeu per davant per comprovar que el Pla és el restaurant íntim per definició. L’arribada entre carrerons foscos i humits del Gòtic ens prepara per a un local dibuixat amb llum tènue i ben dirigida, decoració infor- mal però elegant i una cuina de criteris similars. Els vins i les postres no desentonen i superen el nivell. Le Cucine Mandarosso Dinar sí, però sopar al Cucine Mandarosso amb un amic o familiar pot resultar estrany. Molt estrany. Perquè emana un no sé què íntim i acollidor que sembla fet per a una cita romàntica. Però tot subtil, casual, amb mobiliari retro, productes i llibres a les prestatgeries. I una cuina italiana que és per si mateixa el súmmum de la sensualitat. Si encara no han quedat clares les teves inten

Advertising