Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Entrevista amb François Ozon

Entrevista amb François Ozon

El director d''En la casa' ens ho explica tot de la seva nova pel·lícula, l'enigmàtica 'Joven y bonita'

François Ozon
Per Josep Lambies |
Advertising

Marine Vacth té dos pòmuls com dues barres de ferro escairades igual que els extrems d'un manillar de bicicleta, tan ben marcats sota la pell que sembla que els puguis agafar i anar-te'n de passeig. François Ozon la va descobrir, com tothom, l'any 2011, quan va desbancar Kate Moss en els anuncis de la línia cosmètica d'Yves Saint-Laurent i se la podia veure sobre les rajoles blanques de tots els passadissos del metro de París. "Em va deixar fascinat des del primer instant -diu Ozon-. Tenia una bellesa única, era educada i sabia comportar-se. Però sobretot em va agradar perquè els seus ulls amagaven un misteri que costés el que costés havia de descobrir". Va moure fils per demanar-li audiència.

Rituals de pas
Pot ser que pels subsòls de París encara quedi algun cartell esventrat dels anys en què Vacth feia de model amb les galtes empastifades de coloret, mera relíquia testimonial sense més funció que la de complaure el morbo de la mitomania, i potser recordar-nos on va començar tot. Però François Ozon s'ha encarregat de donar-li una altra vida: la d'una adolescent amb texans de baixa cintura i jerseis de llana tosca, lectora de Rimbaud, rebotada contra el món. "Per descobrir els enigmes d'una actriu, no hi ha res com fer-li viure una experiència abismal", rebla Ozon, extrem. Dit i fet. Així va néixer 'Joven y bonita'.

Ernst Umhauer ja li havia ensenyat que els joves diabòlics donen molt de joc a càmera quan es va convertir en el despietat Claude de 'Dans la maison'. "Aquest cop vaig decidir explorar una rebeŀlia menys inteŀlectual -replica Ozon-, més física". Hi havia moltes opcions. Marine Vacth hauria pogut viure un deliri idòlatra i haver-se farcit la boca d'aŀlucinògens a les ribes del Sena, allà per on diuen que uns quants homes no identificats van traginar el cos abatut de Jim Morrison durant aquella fatídica matinada del juliol del 71. Li hauria pogut tocar ser víctima de l'anorèxia. O cleptòmana. O freqüentar males companyies i acabar en l'espiral d'una xarxa de delinqüència urbana, estimbant cotxes d'alta gamma per la baixada del Sacré Coeur.

Sàtirs i cineastes
Però no. Vacth va acabar sent una prostituta de disset anys que s'enllita amb vells devots de la Viagra, peluts com cabres blanques, en hotels de congressistes a raó de 300 euros la sessió. "És una edat imprevisible -raona ell-. Tens ganes de vomitar sobre els teus límits, de viure experiències fortes, perilloses, de rebentar-ho tot". Així és com Ozon ha convertit una promesa de les passareŀles en la seva 'Belle de jour', en una nena tan farta de viure entre cotó fluix que decideix vèncer l'avorriment entregant-se a fantasies alienes. No va aixecar més polseguera a Canes, suposo, perquè la premsa ja estava prou entretinguda amb els secrets de rodatge de 'La vida d'Adèle'.

També t'agradarà

Advertising
Advertising