Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Entrevistem Denis Villeneuve

Entrevistem Denis Villeneuve

El director d''Incendis' ens parla de la seva última pel·lícula, 'Enemy'

Villeneuve
Per Josep Lambies |
Advertising

Clara Segura va ser la primera persona que em va demostrar l'impossible: que la suma d'u més u pot donar, com a resultat, u. Així, amb una ràfega d'erudició numèrica, es va carregar els ciments de la meva educació des que a primària em van donar les primeres nocions d'aritmètica. Finals de febrer del 2012. L'escenari del Romea s'havia convertit en una arena romana coberta de graveta. La Segura feia de bessona de Julio Manrique en l'adaptació de l''Incendis' de Wajdi Mouawad que dirigia Oriol Broggi. Poc després vaig descobrir que hi havia un canadenc que es deia Denis Villeneuve que n'havia fet una pel·lícula monstruosa.

Sembla que a en Villeneuve aquesta equació paradoxal també li va rebentar els esquemes. "Arrossego aquest conflicte des que me'l vaig haver de formular per primer cop, i sento que el meu cervell encara no se'n sap avenir -m'explica-. Vaig intentar encarar-m'hi portant el text de Mouawad a la gran pantalla, però no va ser suficient per sentir-me net". Diu que 'Enemy' és la seva última croada per fer-se a l'improbable matemàtic, aquell que esmunyint-se en una escletxa de l'enteniment general, desafiant la nostra lògica, resol que dues unitats són igual que una de sola.

L'empenta final li va donar 'L'home duplicat' de José Saramago, novel·la de ciència-ficció recent reeditada pels de LaButxaca, amb la cara de Jack Gyllenhaal a la coberta. "M'agradava el to del llibre -s'engresca-. Saramago hi destapa un debat de forces colèriques, d'ira, de destrucció, vingut tot de la més profunda incomprensió humana". La cosa anava d'un professor d'història econòmica que un dia veia un individu igual que ell vestit d'ascensorista d'hotel interpretant un secundari en un film de tercera o quarta línia.

A 'Persona', Ingmar Bergman va encaixar la meitat esquerra de la cara de Liv Ullmann en la meitat dreta de Bibi Andersson. 30 anys més tard, Krzysztof Kieslowski va fer que Irène Jacob tingués vides paraŀleles a Varsòvia i París. Jo hi afegiria aquella Laura Dern tan contrariada que perseguia la seva còpia entre els decorats d''Inland Empire'. "Són casos que ens han ensenyat a tots a sentir por de trobar-nos clonats entre la foscor de l'exterior". A ser un de sol en dos.

He llegit que la seva pròxima pel·lícula es dirà 'Story of your life'. "Va d'un intèrpret cridat pels alts organismes de política exterior per traduir una missiva extraterreste", m'aclareix Villeneuve. No l'hi preguntaré, però sembla que persisteix en la seva batalla per comprendre la incògnita inaudita, ara buscant respostes en l'espai exterior, potser en una nova deriva de 'La invasió dels lladres de cossos' que doni al misteri una solució encara més abracadabrant. Ho entenc. Des d'aquell vespre amb Clara Segura no he deixat de tenir malsons.

També t'agradarà

Cine

Entrevista a Matthew McConaughey

Digues-li segon acte. Digues-li la 'McConeixença'. O McConaughey 2.0. Sigui el que sigui, tenim un actor en ratxa. Durant molt de temps tots pensàvem el mateix de Matthew McConaughey: era aquell paio que malbaratava el seu talent prestant-se a sortir a càmera sense samarreta i fer-li ullets a Kate Hudson a la romcom de torn. Però es va prendre dos anys de descans i va tornar renovat, amb 'Killer Joe' (2011), 'Magic Mike' i 'Mud' (les dues del 2012). Ara, McConaughey torna a ser l'actor favorit de tothom. I com que la història del fill pròdig que torna a la llar sempre ha tingut bona acollida a Hollywood, aquest bon home s'acaba d'emportar un Òscar. No era per menys. Tothom qui ha vist 'Dallas Buyers Club' sap que s'hi ha entregat en cos i ànima. La teva carrera ha fet una volta de 180 graus. ¿Ha estat una decisió conscient? ¿Vas decidir no fer més 'Planes de boda'? ¿Has esborrat el número de Kate Hudson?Bé, certament vaig prendre una decisió: no podia continuar fent la mateixa cosa una vegada i una altra i una altra. Només m'arribaven guions de comèdies romàntiques i de films d'aventures. I m'agradaven, però volia un repte, alguna cosa que m'espantés, que fes trontollar el meu món una mica. Quin va ser el primer moviment?Començar a dir que no a alguns dels guions que m'arribaven. Vaig estar sis mesos dient que no, i després un any sense rebre res. I durant aquest temps seguia sense saber què volia fer. Però vaig recuperar l'anonimat i de sobte a William

Cine

15 travestis mítics de la història del cine

Perruques, mitges, cotilles o pintes espanyoles: tot s'hi val! Els actors que han triomfat en faldilla Últimes estrenes El desconocido del lago Permeteu-me començar amb una glossa lucreciana: la d’uns cossos masculins que fan la migdiada a la vora d’un pantà, una mena de llac de sirenes que han trobat, després d’un llarg èxode, les aigües d’aquella piscina on apareixia la jove nimfa de Shyamalan. Tritons amb el sexe ventilant, com un llangardaix prenent el sol, com un gos fent d’estora a la plaça d’un poble, distès com el pollastre desplomat que espera torn a la carnisseria, com un llobarro a la llotja. Un espai de promiscuïtat bacanal, zona de 'cruising' homosexual en mig del bosc provençal. I permeteu-me continuar amb aquests incorruptibles aiguamolls de migdia, la fita edènica on el temps no passa, que mica en mica es transformen en fangoses terres de marjal. En una regió que sembla afectada de paludisme, l’estrena de la setmana on els cossos en flor dels mascles es converteixen en grises anguiles que veuen caure la tarda. I la boira. I la fi de l’estiu. I el fred i l’olor de fang entre les canyes i les platges cobertes de còdols que ja no aguanten la calor, on els matolls estan plens de condons usats i restes d’esperma. I ara perdoneu-me aquest terrabastall de lírica barata. El que us he d’explicar és que aquí, en aquest oasi que es transforma en l’estany per on Michael Pitt conduïa la llanxa motora al final de 'Funny games', trobareu Pierre Deladonchamps,

Advertising
Cine

Entrevistem Claire Denis

La directora de 'Los canallas' és una Lady Macbeth rockera Claie Denis es reconeix hereva d'aquell Shakespeare tenebrós que una vegada va escriure: "La vida és un relat explicat per un idiota ple de soroll i de fúria". Ella hi ha arribat a través de Faulkner i el seu arsenal de noveŀles.A 'Los canallas' fas un poderós homenatge a Santuari.Va ser més casual del que sembla. Havia d'acabar amb una escena sexual grotesca. En el guió vaig escriure que la noia era penetrada per un objecte de fusta, rodó. El peu d'un llit m'hauria servit.¿Quan es va convertir en una panotxa de blat de moro?Vam rodar en una casa al mig del camp, desolada, tètrica, apartada de tot. Quan vam obrir el garatge vam trobar un bon carregament de blat de moro i vaig recordar la violació de 'Santuari' i em vaig dir: "Casun la puta, és el destí!".Veient 'Los canallas' he tornat a sentir l'angoixa del teu film anterior, 'White material'.Aquella era una pel·lícula molt faulkneriana, perquè explicava la història d'uns personatges condemnats a viure en un territori on els individus es relacionaven per vincles d'esclau-senyor. A 'White material', Isabelle Huppert es creia la reina d'un imperi, i era incapaç de mirar al seu voltant.¿La idea era traslladar l'aire malèfic i opressiu de 'White material' a París?Volia mantenir aquella tensió, però en el marc d'una mena de polar, d'una trama negra. La música electrònica de Stuart Staples (Tindersticks) ha fet una molt bona feina.El títol és un homenatge a 'Los canallas d

Cine

15 prostitutes mítiques del cinema

D'Anna Magnani a Sasha Grey, passant per Liz Taylor i Catherine Deneuve L'estrena de l'última pel·lícula de François Ozon, una preciositat que es diu 'Joven y bonita', ens ha calat fort. És la història d'una adolescent de casa bona que, tot i venir d'una família amb possibles, decideix dedicar-se a la prostitució. Per què ho fa? És una incògnita. Veieu-la, i mireu de treure les vostres conclusions. Nosaltres, consternats, en comptes de començar una llarga cadena especulativa sobre les seves raons hem preferit fer un repàs de les quinze prostitutes més famoses de la història del cine. Últimes crítiques El desconocido del lago Permeteu-me començar amb una glossa lucreciana: la d’uns cossos masculins que fan la migdiada a la vora d’un pantà, una mena de llac de sirenes que han trobat, després d’un llarg èxode, les aigües d’aquella piscina on apareixia la jove nimfa de Shyamalan. Tritons amb el sexe ventilant, com un llangardaix prenent el sol, com un gos fent d’estora a la plaça d’un poble, distès com el pollastre desplomat que espera torn a la carnisseria, com un llobarro a la llotja. Un espai de promiscuïtat bacanal, zona de 'cruising' homosexual en mig del bosc provençal. I permeteu-me continuar amb aquests incorruptibles aiguamolls de migdia, la fita edènica on el temps no passa, que mica en mica es transformen en fangoses terres de marjal. En una regió que sembla afectada de paludisme, l’estrena de la setmana on els cossos en flor dels mascles es converteixen en

Advertising