Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Entrevistem Judi Dench

Entrevistem Judi Dench

La protagonista de 'Philomena' ens explica que era una mica rebel

Judi Dench
Per Dave Calhoun |
Advertising

Fa molts anys que Judi Dench es dedica a la interpretació, però no es va prodigar com a estrella de la gran pantalla fins passats els 60. Arran de l'estrena de 'Philomena', l'última pel·lícula de Stephen Frears, ens rep asseguda en un sofà. Diu que si no s'aixeca a saludar no és perquè tingui els fums pujats, sinó perquè just fa un mes va passar per quiròfan, per un problema al genoll.
 
Abans deies que el teatre va ser el teu primer amor. Que després va venir la tele, i després el cine. Quin diries que és ara?
Diria que el teatre... Però no crec que hi hagi gaire diferència entre la tele i les pel·lícules.
 
¿T'has trobat algú que no sabés què feies abans del cine?
Sí. No coneixen la part de Shakespeare, de Txékhov, de David Hare. Quan vaig anar a Amèrica amb 'Mrs. Brown' l'any 1997 em van dir: "Què has fet a banda de 'Mrs. Brown' i M?".
 
Què vas pensar quan et van dir que 'Skyfall' era el teu últim 'James Bond'?
Fúria. Ja ho saps, m'ho vaig passar molt bé fent aquest paper. Però cal ser realista. ¿Tu creus que l'MI6 no m'hauria fet fora a hores d'ara? Li he donat una bona vida. Quatre pel·lícules amb en Pierce, tres amb en Daniel.
 
Al National Theatre diuen que al novembre celebraràs amb ells el seu 50è aniversari, on tot seran grans èxits.
¿Ah sí? ¿Això t'han dit? Aleshores no tinc més remei que dir que sí. Faré un fragment de 'Cleopatra' i cantaré 'Send in the clowds'.

¿Encara et poses nerviosa?
Sí. Em poso nerviosa. Em dóna un tipus d'energia que em pot ser útil, però l'audiència no ho ha de saber. Hi ha gent que es deixa dominar pels nervis, i això s'encomana de seguida.

¿No comparteixes els teus nervis amb els col·legues?
Podria tenir un efecte terrible.

Com et va anar amb Steve Coogan?
Meravellós. Ell sap que quan un guió és seriós, has de descarregar la frivolitat abans d'entrar a gravar. Em feia riure entre escenes, per treure-ho fora.

¿Creus que imposes respecte als actors joves?
No, no ho crec. L'Steve va dir un dia una cosa d'aquestes i m'hauria agradat fotre-li un bon mastegot. Quan érem a Venècia, veient la pel·lícula, vaig donar-li una pessigada al braç i li vaig dir: "No t'atreveixis a anar de bo. Ets un còmic de stand-up, que es noti".
 
És interessant la manera com Philomena parla de la religió.
La fe de Philomena és més forta en aquest mal moment que mai abans. La fe l'ajuda a portar la tragèdia de manera lleugera.
 
Tu ets religiosa.
Jo sóc quàquer, mai no m'hauria comportat així. No ho crec, vaja.
 
Philomena ens explica que les monges li van prendre un nen quan era adolescent. ¿Recordes com eres tu d'adolescent?
Oh, sí, jo vaig ser una adolescent una mica rebel. La meva mare em deia: ets la persona més insuportable que he conegut. No ho oblidaré mai.
 
Has tingut molta sort amb els teus papers. ¿Creus que hi ha prou personatges per a dones grans?
No, sobretot si consideres la quantitat d'actrius de la meva edat que hi ha. Mai no n'hi ha hagut. Mira Shakespeare: no hi ha gaire papers de senyora a Shakespeare. Et sents molt i molt afortunat si en pots fer un. Molt i molt.

També t'agradarà

Cine

Alfred Hitchcock omple de suspens els Cines Girona

Del 7 al 28 de març el Phenomena projecta quatre dels films més emblemàtics del mestre del suspens No sabem si és veritat o llegenda, però es diu que Alfred Hitchcock odiava amb fúria goda els simpàtics camejos que tant de rebombori causaven a les sales de cinema. "Ei!, aquí el tenim!", devien dir els més perspicaços de la platea quan el veien traient el cap a la pantalla. I llavors, expliquen, a Hitchcock li pujaven els colors. Seria cert que realment li feia tanta vergonya?La veritat és que totes aquelles mítiques aparicions tenen un punt d'entranyable ridícul. Amb 'Con la muerte en los talones' un autobús li va tancar la porta als morros. A 'Cortina rasgada' se li va pixar un nadó a sobre, mentre esperava al 'hall' d'hun hotel. Va ser a 'Extraños en un tren' on el vam veure baixar-se de l'exprés amb un contrabaix que, per sorpresa de tots, ocupava menys que la seva panxa. A 'Los pájaros' passejaba dos caniches blancs repulsius, els gossos de la seva esposa Alma. I a 'Náufragos', el nostre preferit, era el model amb sobrepès d'un anunci de pèrdua de pes, tipus 'abans-i-després'.N'hi ha moltes més a la llista. Per aquest mes de març, el Phenomena ha programat als Cinemes Girona un cicle Hitchcock per a caure de cul, que us ofereix la possibilitat de veure les seves millors pel·lícules en pantalla gran. I també us ofereix l'oportunitat de convertir-vos en aquell espectador audaç que s'aixecava d'un salt de la butaca i, amb un dit acusador, feia ostentació d'haver

Cine

Òscars 2014: 10 coses que hem après

'Gravity' guanya a l'engròs, '12 anys d'esclavitud' es porta l'Òscar al millor film i Jennifer Lawrence ensopega... una altra vegada! Els millors moments de la cerimònia! Les pel·lícules serioses i ambicioses encara poden guanyar Estem parlant de '12 anys d'esclavitud', guanyadora de l'Òscar a la millor pel·lícula, un film d'alta volada que molts volien veure guanyar, però que preocupava que l'Acadèmia pogués passar per alt. Durant gran part de la nit semblava que el drama britànic sobre l'esclavitud marxaria amb les mans buides, però al final es va dur a casa el premi més gran de la nit. Steve McQueen (el primer director negre a guanyar la Millor Pel·lícula i el primer home anomenat Steve McQueen a guanyar un Òscar) va dedicar el seu triomf a les persones que viuen en l'esclavitud d'avui: "Tothom mereix no només sobreviure, sinó viure". Bravo! Els mesos d'especulacions s'han esfumat, els discursos ja s'han dit, les festes han acabat (encara que mai se sap amb Jared Leto...). Què ens van deixar els Òscars d'ahir? Res millor que un discurs amb classe No hi ha hagut grans sorpreses en els premis d'interpretació. Però els moments a l'escenari dels guanyadors han valgut la pena. El Millor Actor de Repartiment, Jared Leto, va recordar la seva mare (asseguda entre el públic) que el va criar sola, mentre que la Millor Actriu Cate Blanchett va donar les gràcies a Woody Allen, ara mateix a l'ull de l'huracà pel suposat cas de pederàstia. Lupita Nyong'o va donar un toc commovedor a la

Advertising
Cine

David O. Russell, un dels favorits dels Òscars

Entrevistem el director de 'La gran estafa americana' David O. Russell és potser el director de cinema més de moda a Hollywood ara mateix. Venint d'un parèntesi de set anys, va aconseguir set nominacions (i dues estatuetes) amb 'The fighter' (2010). Després va seguir amb vuit nominacions -i una estatueta- per 'El lado bueno de las cosas' (2012). I la seva darrera obra, 'La gran estafa americana' (2013), ja ha aconseguit tres Globus d'Or -millor comèdia i millor actriu protagonista i secundària per a Amy Adams i Jennifer Lawrence- i ha rebut el títol de pel·lícula de l'any del Cercle de Crítics de Nova York. A 'La gran estafa americana' -una mirada molt ficcionada a la ficada de pota que va ser l'operació Abascam de l'FBI, a finals dels anys 70 i principis dels 80-, O. Russell ha reunit un grup de cares estel·lars. Christian Bale i Amy Adams interpreten una bel·licosa parella d'artistes de l'estafa, reclutats per Bradley Cooper, hiperactiu agent del govern, per ajudar a fer caure polítics. El càsting també inclou  Jeremy Renner com a alcalde de Camden (Nova Jersey) i un sorprenent Robert De Niro com a rei de la màfia de Florida. Què et va fer arribar al guió d'Eric Warren Singer?L'Eric és un escriptor fantàstic. M'encantaven els personatges, o sigui que li vaig preguntar si ho podia reescriure com havia fet amb les meves dues pel·lícules anteriors.  L'Irving de Christian Bale és el cor humà bategant del film.Temàticament, el que ens interessava al Christian i a mi de l'Irving

Cine

Les 50 millors pel·lícules catalanes de la història

El top 10 del cinema català Últimes crítiques de cine El poder del dinero 'El poder del dinero' podria ser moltes coses: un 'thriller' d’espionatge industrial, una pel·lícula juvenil, una faula moral sobre el bé i el mal, un relat d’aprenentatge, una història d’amor entre classes socials, una transposició de les narracions de superherois, una derivació del cinema de Hitchcock i Polanski, un 'revival' posat al dia del cinema de la paranoia dels anys 70... Això, evidentment, no justifica que sigui una bona pel·lícula, però sí que conté material per fer deu o dotze pel·lícules excel·lents. El director, l’australià Robert Luketic, porta molts anys en el territori de la comèdia, sigui o no d’acció. I encara que això, lamentablement, potser no es vegi de la mateixa manera en aquest darrer treball, sí que l’investeix d’un cert esperit lúdic a l’hora d’abordar el material: un agradable patchwork de personatges i situacions, escenaris i diàlegs, extrets de les més diverses tradicions i els registres més dispars. Un jove informàtic entra en el joc perillós de dues empreses rivals i es veu involucrat en una trama insondable, laberíntica. La primera part utilitza els relats paral·lels per tal de presentar un munt de personatges que s’entrecreuen al seu voltant en diferents registres. La segona ho centra tot en el protagonista i en forma de malson, en la tradició d’'Acorralat', d’Arthur Penn, o 'Els tres dies del Còndor', de Sydney Pollack, encara que amb molta me

Advertising