Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Entrevistem Woody Allen!

Entrevistem Woody Allen!

A 'Blue Jasmine', Cate Blanchett se'n va a San Francisco

Woody Allen
Per Josep Lambies |
Advertising

Al natural, Woody Allen fa exactament la mateixa fila que a les pel·lícules: ulleres ajustades sobre el nas, pantalons beix pujats ben amunt, mirada de conill espantat i una aparença tan escanyolida que crec que el corrent d'aire que entra per l'escletxa de sota la porta el podria tombar a terra. S'estrena 'Blue Jasmine', el seu millor film en molt de temps.

Has passat vuit dels últims deu estius rodant a l'estranger. Per què?
M'agrada perquè dóna a la meva  família la possibilitat de fer vacances. Just hem tornat del sud de França. M'hi he passat tot l'estiu, treballant. A la meva dona li va agradar, els nens s'ho van passar bé. Viatjar em resulta interessant i provocatiu, però també em limita. No hi ha molts llocs on vulgui estar-me tres mesos reclòs. He fet quatre pel·lícules a Londres perquè m'agrada, però no faria el mateix a Damasc.

¿Hi ha alguna altra ciutat on t'agradaria viure?

Si no pogués viure a Nova York viuria a París. I si no a Londres. I si m'hagués de quedar als EUA, segurament a San Francisco.

És on passa 'Blue Jasmine'. Fa deu anys hauria sobtat que algú tan novaiorquès anés a rodar a San Francisco.

Però San Francisco té el millor de la Costa Oest. És adorable i bonic. No com Los Angeles. Ha millorat, ara hi tinc amics, però és un lloc avorrit. Però San Francisco, en canvi, està molt bé. Per això hi vaig enviar la Jasmine, la protagonista.

Véns del més modest de Brooklyn, però als teus films sempre hi ha gent rica.

Són els ambients que em són familiars. Tenia 19 anys quan em vaig traslladar a Nova York, vaig començar a sortir amb dones, a casar-me i a tenir amics. En les últimes dècades les persones que he freqüentat viuen a Manhattan: han tingut millor educació i seguretat econòmica. Van des de la classe mitjana fins a la més adinerada.  I això no significa que no puguin fotre la pota o tenir vides dramàtiques.

Després de 44 llargs, com saps quan una pel·li és bona?
Ho sé pels meus estàndards, però això no té gaire a veure amb la resposta del públic.

¿Amb quin dels teus films estàs més content?
Estic content amb 'La rosa porpra del Caire', crec que allà vaig encertar el tret. I 'Bales sobre Broadway', i 'Marits i mullers', i 'Midnight in Paris'. Van ser just el que volia fer, el que havia concebut a la meva habitació, que és on sempre escric.  M'aixeco, esmorzo, corro a la cinta, porto els nens a l'escola i torno a l'habitació, m'estiro al llit i escric. Així és com funciona.

¿Escrius ràpid?
No sóc un perfeccionista. No m'obsessiono per la paraula exacta. En absolut. Sóc un escriptor ràpid i descuidat.

Cate Blanchett està molt bé. ¿Et sents més còmode amb els personatges femenins?
Sí, no sé per què. Quan vaig començar a escriure, només escrivia per a homes, i jo era el model. Després vaig conviure amb Diane Keaton, que em va influir molt. Vaig ser capaç d'escriure 'Annie Hall' per a ella. Va ser el primer personatge femení significatiu de la meva carrera.

Trobes a faltar sortir en les teves pel·lícules?
Per ara he fet una petita aparició en una pel·lícula dirigida per John Turturro. Però de moment no em reservo cap paper. Durant dècades era creïble que jo m'emportés la noia i fos l'heroi, però quan et fas vell no pots seguir jugant a ser el marit que desitja la dona del veí. Em costa trobar-me papers que resultin divertits.

¿Però hi tornaràs?
Si demà em trobo un gran personatge que m'escau, l'escriuré i el faré en un minut. Tot és més senzill quan jo sóc l'estrella de la pel·lícula.

Mai pares de treballar.
Però no treballo dur, comparat amb un taxista o un professor, o un policia. La gent pensa que fer una pel·lícula a l'any et pot sobrepassar. Però no. Un cop tens els diners i el guió, quant de temps creus que et porta? No és tan terrible. Tinc molt de temps per jugar amb els meus fills, anar a veure partits de bàsquet, tocar amb la meva banda de jazz. Fer pel·lícules no és difícil. El que sí que és complicat és fer bones pel·lícules.

Advertising