Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Felix van Groeningen
Felix van Groeningen

Felix van Groeningen

Entrevistem el director d''Alabama Monroe'

Per Josep Lambies
Advertising

Felix van Groeningen no sap tocar el banjo. Ni la mandolina. Fa cinc anys això del bluegrass li sonava a himne tribal dels dominis Apalatxes i si l'hi haguéssiu demanat potser us hauria dit que Bill Monroe era el nom d'un caçarecompenses de Sergio Leone. Va ser gràcies a Johan Heldenbergh, un barbut belga que per coses de la vida és el seu actor fetitxe, que s'hi va iniciar. "Ara escolto els Foggy Lester Boys i em sento com un volcà a punt de l'erupció -confessa-. Ploro, i molt". Diu que si no fos per aquesta sensibilitat adquirida, 'Alabama Monroe' no hauria existit.

Tot va començar en un teatre de Gant el dia en què Heldenbergh estrenava 'The broken circle breakdown' com a actor protagonista i autor del text. "Aquell dia vaig somicar sense consol", rebla. Era la trista història d'un clan de grangers peluts, músics de ranxo amb idees alternatives i senyores vestides amb barret de 'cowboy', que es trobava en un cementiri, sota una porxada de paraigües negres, per cantar unes quantes lletanies al voltant d'un taüt amb poc més d'un metre de longitud.

Sortint del teatre, en Felix va trigar una hora a eixugar-se les llàgrimes. "Va costar que se'm passés la pena -diu-. Per la història, i per les cançons. I vaig pensar que si a mi m'havia emocionat, podia emocionar moltes més persones". Es va reunir amb el seu amic Heldenbergh per començar a treballar en una adaptació cinematogràfica.

No, això no és cap comèdia, per més que la 'pin-up' flamenca de cabellera rossa i cames escultòriques que apareix al cartell, la que té el cos minat de tatuatges i la bandera americana estampada a la pitrera, us n'hagi donat una altra impressió. Tampoc és ben bé una tragèdia. "Jo m'estimo més definir-la com una de les velles balades de Monroe, monòtones, sense bateria, ni cap altre excés". I ara, a per l'Òscar!

També t'agradarà

13 tatuatges mítics del cinema

Cine

De Robert Mitchum a Viggo Mortensen, de Harpo Marx a Ewan McGregor, les pells més guixades de la història de la gran pantalla El que més ens ha frapat d''Alabama Monroe' és la imatge de Veerle Baetens vestida de 'pin-up' flamenca estirada sobre la xapa de la camioneta, amb les seves dues dotzenes de tatuatges a la vista. Diu que té el mal vici de fer-se gravar el nom dels homes que estima sobre la pell, i que cada vegada que algun li trenca el cor fa tapar la seva firma amb un nou tatu. El seu cos és un cementiri d'amants sepultats. Sí, potser li hauria sortit més econòmic tirar de calcomania, o comprar-se un bon retolador. Però aleshores no se'ns hauria acudit la genial idea de fer una llista dels millors tatuatges de la història del cinema. N'hi van tretze! I no, no hi surt 'Prison break', perquè hem recordar que és una sèrie de televisió. Últimes crítiques Cuando todo está perdido L’any 1972, Robert Redford s’endinsava a les Muntanyes Rocalloses per protagonitzar 'Les aventures de Jeremiah Johnson' (Sydney Pollack), la història d’un antic soldat que s’aïllava de la civilització per viure sol en contacte amb la natura. Més de 40 anys després Redford torna a emprendre una aventura en solitari a la gran pantalla. A 'Cuando todo está perdido', l’actor ja prop de la vuitantena encarna un nàufrag que intenta sobreviure després que el seu vaixell topi en alta mar amb un contenidor a la deriva.El segon llargmetratge de J.C. Chandor ('Margin call') resulta insòlit dins del

Sexe i cinema d'autor: això no és porno

Cine

Set pel·lícules que demostren que Lars von Trier no és el primer a convertir el sexe explícit en cinema de culte 'Nymphomaniac Vol. 2' ha arribat als cinemes, i com bé avançaven els crèdits finals de la primera part, l'espectacle és un tant escabrós. Hi ha molt de marro: 'bondage', sado, pederàstia i moltes parts impúdiques a la vista. Però, digueu-me, us sembla que això és pornografia? A nosaltres no. El que ha fet Von Trier forma part d'una llarga tradició d'obres mestres que han fet tremolar el pols als més puritans. Aquí un breu repàs de 7 moments essencials d'aquest gènere de llarg recorregut que any rere any ha tret el pitjor dels més moralistes. Avís: aquest article conté culs. L'ou o la japonesa El clítoris gutural de Linda Lovelace no va ser l’únic miracle anatòmic de la dècada dels 70. Al Japó, Nagisa Oshima va filmar 'L’imperi dels sentits', una tragèdia sexual amb sado selvàtic on un senyor amb idees de bomber va introduir un ou de corral recent escaldat per un forat de la seva dona que no m’atreveixo a anomenar, davant de càmera. La pobra, en veure desaparèixer tan delicioses menges úter amunt, es va ajupir entre sanglots i, fent força, va expulsar l’ou, com una gallina ponedora. Sexe a Nova York Això no té res a veure amb Sarah Jessica Parker. Ella ni tan sols es treia els sostenidors quan feia l’amor. Parlo de Joe Dallessandro i la seva titola, tot un referent dels anys de la Factory des que Paul Morrissey li va dedicar no una pel·lícula, sinó una trilogia, on

Advertising

Albert Serra, un bé de la humanitat

Cine

El director toca el cim amb 'Història de la meva mort', una pel·lícula sobre "la bellesa de la injustícia" “Només permetria que un nen aparegués en una pel·lícula meva si me’l deixessin matar i rostir en una paella” Algun dia algú li traurà la màscara de soca-rel i descobrirà què hi ha a sota del personatge. Pobre de mi, no seré jo, mitòman i calçasses, qui assumeixi tan ambiciós repte. Jo em quedo amb l’Albert Serra agosarat, el que té un fons d’armari que sembla sortit d’una sastreria de Saville Row i el que apareix disfressat de xaman. Em quedo amb l’Albert Serra del rellotge d’or i les ulleres fosques, el que assegura que es compra la roba l’últim dia de rebaixes perquè és quan la massa acrítica ja s’ha emportat les coses lletges. O perquè vol fer veure que en realitat la roba li importa un rave. El que, viva encarnació del rei Herodes, em diu: “Només permetria que un nen aparegués en una pel·lícula meva si me’l deixessin matar i rostir en una paella”. Perquè aquest és l’Albert Serra que el 29 d’agost de fa dos anys era al Prat amb un bagul de 50 quilos ple de perruques, a punt d’embarcar en un vol cap a Romania. 'Història de la meva mort' es va rodar a Viscri, un poblet de la província de Brasov, amb oques, gallines i escassos indicis d’electricitat. Molt a prop hi havia les pastures on Stanley Kubrick havia planificat emplaçar les escenes de batalla d’aquell famós Napoleó que havia d’interpretar David Hemmings, el fotògraf de 'Blow-up', i que va quedar en paper mullat

Les 20 millors pel·lis de vampirs

Cine

Els films més reeixits de la història del cinema sobre el mite del comte Dràcula i els xuclasangs. Compte amb el coll! Últimes crítiques de cine Cuando todo está perdido L’any 1972, Robert Redford s’endinsava a les Muntanyes Rocalloses per protagonitzar 'Les aventures de Jeremiah Johnson' (Sydney Pollack), la història d’un antic soldat que s’aïllava de la civilització per viure sol en contacte amb la natura. Més de 40 anys després Redford torna a emprendre una aventura en solitari a la gran pantalla. A 'Cuando todo está perdido', l’actor ja prop de la vuitantena encarna un nàufrag que intenta sobreviure després que el seu vaixell topi en alta mar amb un contenidor a la deriva.El segon llargmetratge de J.C. Chandor ('Margin call') resulta insòlit dins del Hollywood contemporani: arrisca més que altres films de supervivència que han aconseguit un relatiu èxit els darrers anys, com '127 horas' (Danny Boyle, 2010) o 'La vida de Pi' (Ang Lee, 2012). 'Cuando todo está perdido' és una 'survival movie' de baixa intensitat on s’han depurat al màxim els elements narratius, dramàtics o èpics. No sabem res del seu únic protagonista, que se’ns presenta ja en mig de l’oceà. Amb prou feines hi ha dues o tres línies de diàleg en off en tot el film i la banda sonora d’Alex Ebert és tan escassa com discreta.Tot i que presenta la majoria de conflictes que s’espera en aquestes històries (com racionar el menjar o orientar-se en alta mar...), no en subratlla en cap moment el

Recomanat

    També t'agradarà

      Advertising