Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Festival de Sitges: 10 claus per gaudir-ne al màxim

Festival de Sitges: 10 claus per gaudir-ne al màxim

Consells per no perdre's entre la immensa programació

Magic, magic
Per Marta Salicrú i Josep Lambies
Advertising

El satanisme
El bebè de Rosemary va néixer el mateix any que el festival de Sitges, i si bé 'La llavor del diable' no es veurà en la 46a edició, el clàssic de terror de Roman Polanski serà molt present a Sitges 2013. El cotxet del fill del dimoni, en flames, per a més inri, és el protagonista del cartell d'enguany. I el culte a Satanàs del qual són fidels el matrimoni Castavett, els malvats veïns de Mia Farrow a la pel·lícula, inspira els espots que encapçalaran les projeccions. Decebuts amb Déu? Entreu a DiscoverSatanism.com.

El planter
Sitges continua apostant pel cinema català, i en la 46a edició ho farà només arrencar. Seguint el precedent d''El orfanato', de J.A. Bayona, i d''Eva', de Kike Maíllo, l'encarregada d'inaugurar el festival serà 'Grand piano', del català Eugenio Mira i amb repartiment internacional encapçalat per Elijah Wood i John Cusack. Una altra producció catalana amb vocació global és 'Mindscape', opera prima de Jorge Dorado i estrena de la productora de Jaume Collet-Serra amb Mark Strong i Taissa Farmiga. També s'hi podrà veure la producció de l'ESCAC 'Los inocentes', i 'Hooked Up', del debutant Pablo Larcuen, guardonat per un curt a Sitges 2012.

L'animació
El cinema d'animació sempre té un bon pes al festival, on disposa de secció pròpia i sovint es cola a la secció oficial. Hi veurem una gran producció de l'estudi Toei protagonitzada pel Capita Harlock, un nou Hayao Miyazaki, la tercera entrega de la saga 'Evangelion' i el nou film de Kenji Kamiyama, director de 'Ghost in the Shell'. Poca broma. Aquest any Sitges es convertirà a més en capital del gènere gràcies a l'Anima'T, primera cimera professional del sector amb vocació de cita imprescindible.

Nicolas Winding Refn
El Festival de Sitges 2011 ja es va rendir a 'Drive' abans que la segona incursió a Hollywood del director nord-americà d'origen danès arribés a la nostra cartellera -i a les llistes de millors films de l'any- amb neons, una banda sonora inspirada en els 80 i un heroi lacònic amb una caçadora amb un escorpí. Gaudirà de la mateixa fortuna 'Only God forgives' en què repeteix amb Ryan Gosling? A Canes van xiular-la tant com aplaudir-la, però l'expectació per veure la nova pel·lícula del també director de 'Valhalla rising' és màxima.

Jim Jarmusch
Jim Jarmusch és un cineasta de pixar i no treure gota. Quan pensàvem que amb 'Los límites del control' ja havia tocat vores, que després d'una pel·lícula estel·lar com aquella no en podia venir una altra de més al·lucinada de cap de les maneres, va i transforma Tilda Swinton en un vampir de cabellera rossa i cara d'heroïnòman. Fa uns mesos el vèiem rascar la guitarra al costat de Jozef van Wissem al Primavera Sound, sense imaginar-nos que el seu millor rock, el més autèntic, se'l guardava per a Sitges, on està a punt d'estrenar 'Only lovers left alive'.

Zombis
La desfilada de morts vivents pels carrers de la ciutat del Garraf de les últimes edicions s'ha convertit ja en un clàssic, i molts ja compten els dies que falten per vestir parracs i lluir carn en descomposició a la Zombie Walk. No seran els únics menjadors de cervells que es veuran al festival. Sitges s'apunta a l'estrena estatal de la nova temporada de la sèrie de televisió nord-americana 'The walking dead' (només 24 hores després de l'emissió als Estats Units) com a part de la nova secció dedicada a les noves ficcions de terror i fantasia de la petita pantalla.

Pesos pesants
Sitges és el festival de tots, el que va de la sèrie B a la Z, del bany de sang oriental a la ciència-ficció de cartró pedra, del subproducte de gènere a la gasòfia més trallera. No prohibeix l'entrada a res ni ningú. I tampoc fa escarafalls si ha d'estendre una catifa vermella. En el cartell d'aquest any també hi ha títols de primera línia, com 'Passion' de Brian de Palma, 'Blind detective' de Johnnie To, el 'Nobody's daughter Haewon' de Hong Sang- soo, 'The zero theorem' de Terry Gilliam i 'The green inferno' d'Eli Roth.

Takashi Miike
Tant li fa clavar una obra mestra amb la factura èpica de Kurosawa com un telefilm per encàrrec ple de katanes i amputacions. Takashi Miike és una màquina, capaç de rodar catorze llargs en un any sense perdre el nervi. Per això, s'ha convertit en un incondicional de Sitges. Aquest any, per variar, hi presentarà pel·lícula, 'Lesson of the evil'. Però això no és tan notícia com el fet que, per fi, el festival hagi decidit dedicar-li l'homenatge que a còpia de perseverar s'ha guanyat a pols amb una restrospectiva de la seva obra.

El Sitges de broma
Com dèiem, és el festival de tots i tot hi és permès. Pots cridar, xiular i saltar sobre la butaca com un mico intentant agafar un plàtan sense que ningú no et miri malament. Per això, entre tant de gore i malson japonès, també hi ha un espai reservat a l'humor, negre i molt àcid, amb melsa i intestins. Aquest any, Ben Wheatley, director de 'Turistas', estrena la seva última anada de pinsa, la pel·lícula 'A field in England', i Edgar Wright, creador de 'Zombie party', es desmarca amb 'The world's end'. Mortal de necessitat.

Un cartell amb segones
Sitges ha estat la pila baptismal de molts directors joves que encara no s'havien fet un nom. Sense anar més lluny, Oriol Paulo va inaugurar l'edició del 2012 amb la seva pel·lícula debut, 'El cuerpo', que li va donar una consagració exprés. Aquest any no hi ha tanta opera prima, però el programa és abundant en segones i terceres pel·lícules. Dos casos flagrants són el del 'Magic, magic' de Sebastián Silva i 'Upstream' color de Shane Carruth, dues singulars animalades.

Advertising