Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Festival de Sitges 2014: Les claus del festival

Festival de Sitges 2014: Les claus del festival

Tot el que has de saber per gaudir del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya!

Maps to the Stars
Per Josep Lambies |
Advertising

El Garraf torna a bullir un any més –i ja són 47 edicions– gràcies al Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. L'oferta és inabastable inclús per al més cinèfil, així que us proposem 10 claus per gaudir del Festival sense estressar-vos. Ja ho sabeu, del 3 al 12 d'octubre, Sitges s'impregna de cinema de morts vivents, terror i caos!

Magical girl

Magical Girl

Tots els malalts que alguna vegada vam veure un capítol dels Power Rangers i ens va semblar dinamita marca Acme pensem que Carlos Vermut és més home que Conan el Bàrbar. L’any 2011 es va autoproduir la seva primera pel·lícula, 'Diamond Flash, un bufet lliure de cultura 'pulp' amb explosions i rajos ultraviolats que era la tralla. Unia l’humor corrosiu dels Venga Monjas amb les amenaces demoníaques del mico de Las Supernenas. I el resultat era isotònic. El seu segon llargmetratge, 'Magical girl', acaba de guanyar la Conxa d’Or a Sant Sebastià. És una de les perles de Sitges.

burying the ex

Zombis contra vampirs

Si l’espitxéssiu avui, què us agradaria ser? ¿Zombis o vampirs? El tema em porta de crani. Jo sempre havia pensat que m’estimava més passar l’ultratomba en la pell del comte Dràcula, clavant els ullals a Winona Ryder en un taüt a tot confort, que peregrinant com un d’aquells infectats de George A. Romero que van amb pantalons cagats. Però des que he vist 'What we do in the shadows' la vida eterna estil walking dead se’m presenta molt més excitant. De tota manera, assistiré al 'hype' xuclasangs del festival, 'Burying the ex', de Joe Dante, per desempatar.

Advertising
Rec 4

El retorn de Balagueró

Després de la segona entrega de '[Rec]', Jaume Balagueró va plantar el seu company de fatigues, Paco Plaza, i va deixar que s’ocupés tot solet del tercer volum de la franquícia. Ell se’n va anar a fer 'Mientras duermes', la del porter pervertit que li mirava el cul de resquitllada a Marta Etura a la dutxa. Va ser un èxit, sí. Però no tant com '[Rec]3', amb Leticia Dolera de núvia, que servidor pensa que és la millor de la sèrie. Ara en Balagueró ha tornat a les arrels. El quart volum l’ha dirigit en solitari, sense l’amic Plaza. És la pel·lícula que inaugura Sitges aquest divendres, a l’Auditori del Melià, a les 19 h, amb catifa vermella, fons d’armari i tota la patum que faci falta.

Adieu au langage

Estimats dinosaures

¿No us va el sang i fetge, ni el cuixa i pitram? Esteu de sort, amics abstemis: l’opció vegetariana d’aquest any és el plat bomba del menú. Em refereixo a 'Adieu au langage', el projecte 3D de Jean-Luc Godard, que va sortir de Canes airós i premiat. I aprofito que us parlo dels elefants de la indústria, per recordar-vos que David Cronenberg és un altre dels 'musts' del cartell, amb 'Maps to the stars'. Per cert, torna a treballar amb Robert Pattinson, el vampir de 'Crepuscle', que ja li havia donat grans alegries a 'Cosmópolis'. Però aquí no hi ha limusina, ni Juliette Binoche mostrant el canaló.

Advertising
Fargo

Amb la tele a tot drap

Ens van ensenyar que passar-te la tarda menjant Oreos tirat al sofà veient 'Bola de Drac' ens portaria directes a l’infern. Però és mentida: la tele mola. I pocs són els festivals de cine que han decidit deixar de marginar-la. Sitges és un d’ells. L’any passat es van celebrar uns intensius catòdics a la Sala Tramuntana que eren droga dura. I en aquesta edició encara hi ha més metralla. Entre d’altres coses, l’episodi pilot de 'Fargo', en primícia nacional, dos dies abans que el vegin els abonats de Canal+. El sarau també compta amb els primers capítols de les noves temporades de 'True detective', 'The big bang theory' i 'Utopia'. Per mi, com si se’m cremen les retines.

Under the skin

La núvia de Frankenstein

Mai no he tingut els bemolls tan a prop de la barbeta com quan em van portar a veure 'La núvia de Frankenstein'. Imagineu-vos l’estampa: jo, escanyolit i prepúber, a punt de ser devorat per Elsa Lanchester amb túnica blanca sota una pluja elèctrica. Des d’aleshores sé que, pel que fa al cine de terror, les dones em fan venir un cangueli considerable. Aquest any la lliga de guerreres la formen Mia Gordon a 'Annabelle', Scarlett Johansson a 'Under the skin' i Rose Leslie a 'Honeymoon'. I afegeixo a la tríada una pel·lícula sèrbia: 'Nymph', de Milan Todorovic, que va d’una sirena ensangonada, atracada a les roques d’un espigó.

Advertising
pierrot lunaire

Porno punk

Segur que recordeu el pollastre que es va originar al voltant de la projecció d’'A serbian film' ara fa tres anys. Menys mal que ningú no es va abaixar els pantalons, perquè hauria estat rendir-se a la censura. No és que aquest cop tinguem res tan hardcore a la palestra, però Sitges torna a treure la llengua al puritanisme. S’hi veurà 'Pierrot lunaire', l’última del pornògraf Bruce LaBruce, icona de la contracultura canadenca, editor d’un fanzín històric un xic grotesc que es deia JD. Va passar a la Berlinale, i ara descarrega a les costes del Garraf. Consell extra: si us va el rotllo no us perdeu la creació 'queer' de Till Kleinert, 'Der samurai'. Amunt la katana!

megamuerte

Terror mediterrani

El panorama clàssic de rigor és més 'trash' que mai. D’una banda està dedicat al 'giallo' dels anys 70, la versió italiana del 'thriller' americà, més gòtica, més arriscada, i a sobre amb color de fotonoveŀla. De l’altra, al terror espanyol dels temps de les sueques, en què qualsevol ocasió era bona per fer volar sostens i ensenyar mugrons de les dimensions d’un pàmpol. Això sí que és mediterrani, i no les costellades de germanor que veieu als anuncis de cervesa.

Advertising
jesse eisenberg el doble

Jesse Eisenberg

Potser perquè des que va fer de Mark Zuckerberg a 'La xarxa social' porta la paraula 'nerd' estampada al front, ara se’m fa impossible veure’l amb el cap encabit en un barret rus i amb el nas encès de vodka. Fa de Goliadkin, el funcionari turmentat d’'El doble de Fiodor Dostoievksi'. Per acabar-ho d’adobar, és una adaptació de Richard Ayoade, actor reputat de l’elenc de 'Los informáticos'. Déu ens agafi confessats.

over your dead body

Jo vaig ser premi d'honor

De totes les peŀlis asiàtiques d’hòsties que hi haurà aquest any, em quedo amb l’'actioner' de Takashi Miike, que a sobre va ser Gran Premi d’Honor a Sitges 2013. Ens presenta 'Over your dead body', una d’aquelles creacions d’extrema brutalitat, violenta fins a l’empatx, amb fogueres, dents trencades, crits, bales i molta melsa. Això es posa interessant. Quines ganes de veure com es cusen els uns als altres a ganivetades.

També t'agradarà

Restaurants

Menjar bé a Sitges

Per saciar la gana entre pel·lícula i pel·lícula Tot sobre el Festival de Sitges Menjar a Sitges Per saciar la gana entre pel·lícula i pel·lícula Quan un assisteix al Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya ja sap que les jornades cinematogràfiques seran llargues. Perquè no us quedeu sense forces, us hem seleccionat alguns dels bars i restaurants més interessants de Sitges perquè sacieu l'apetit entre pel·lícula i pel·lícula. El Cable El Cable és ja una institució per a tot autèntic sitgetà: és el bar de tapes de tota la vida, el punt de trobada oficial. Regentat per la tercera generació de la família que li va donar vida l’any 1940, aquest emblemàtic bar de tapes continua delectant tota ànima que s’hi deixi caure amb unes braves de bandera, una truita que us convertirà en devots, i unes croquetes que ni les de l’àvia en un dels seus millors dies. I això només per començar. Continueu investigant les seves delícies casolanes amb una canya ben tirada a la mà que us quedi lliure. Us sentireu com a casa. Nem El Nem és un lloc de sorpreses. Començant perquè la seva carta de tapes i postres canvia cada mes, i continuant perquè tot el que hi trobes surt d’un colador de creació i d’una voluntat insaciable d’experimentar amb gustos i combinacions. Podeu trencar el gel tastant els ‘nems’, els tradicionals rotllets vietnamitas que dónen nom al local, i continuar el banquet sota les recomanacions del personal. Si us topeu a la carta amb el salmó marinat i l’steak tartar

Viatge

Restaurants del Garraf

Picnic Si busqueu un restaurant que us serveixi un bon arròs a la vegada que gaudiu d'unes meravelloses vistes al mar el Picnic us encantarà. Compta amb un espai en el que podreu menjar tapes i amb el restaurant, en el que s'elaboren plats típicament mariners, com l'arròs caldós o el suquet de rap amb gamba i cloïsses. A més, disposa d'una excel·lent carta de vins, molts d'ells elaborats a la comarca del Garraf, i carta per a celíacs. El Pou Tapes de qualitat a un preu assequible és la filosofia d'El Pou, un restaurant situat al centre de Sitges que combina els plats tradicionals amb d'altres més innovadors. Hi trobareu croquetes de rostit i pernil, albergínia amb mel de canya, pollastre yakitori o foie saltejat amb compota de poma. Guardeu, però, un racó per als postres! El tebi de xocolata amb gelat de cafè o el pastís de formatge poden ser el final perfecte per a un àpat diferent. El nom de l'establiment prové del pou original que presideix l'espai.  La Premsa Aquesta taberna és un dels tradicionals punts de trobada de Ribes, un espai amb molta història -l'edifici data del segle XIX- que al llarg dels anys ha ofert tant bon menjar com beure i ha estat molt vinculat a l'activitat cultural i associativa del poble. De caire molt informal, hi podeu demanar tapes i torrades, una de les especialitats de la casa, així com una acurada selecció de vins del territori. La Premsa també sol organitzar sopars amb maridatges al llarg de l'any i exposicions d'art. Mesón Cervantes Si sou c

Advertising
Viatge

48 hores al Garraf

Costes escarpades i gust de cava i vi Tarda dia 1: la capital des del mar Un dels atractius del Garraf és el mar que el banya, les seves platges, i les activitats nàutiques que s'hi poden portar a terme. Moltes empreses en munten. O sigui que sense pensar-nos-ho dues vegades demanem hora a Nootka Kayak Centre per a provar els caiacs de mar i fer una de les excursions que programen, la més senzilla i per la que no calen coneixements previs amb aquest tipus d'embarcació: l'anomenada La Platja Llarga. Ens servirà per conèixer tota la façana marítima de Vilanova i la Geltrú, la capital de la comarca, al mateix temps que aprenem a moure'ns amb caiac. El punt de sortida és l'Estació Nàutica del municipi, i ens dirigim cap al sud, passant per la platja de Ribes Roges, l'estàtua de Pasifae (de tres tones de bronze!), i arribant a la Platja Llarga, d'especial protecció. L'excursió inclou alguna aturada per recuperar forces. Hi haurem d'invertir tota aquesta primera tarda, ja que la sortida és de mig dia, però haurà valgut la pena! Les millors escapades per Catalunya Rutes de 48 hores per descobrir el millor de casa nostra La costa plena de penya-segats del Garraf, el parc natural d’aquesta comarca – de gran interès ecològic – i el suau Penedès cobert de vinyes marquen els eixos centrals paisatgístics de la nostra escapada. Una natura, doncs, diversa, i també un munt de racons per descobrir i activitats per fer en aquests indrets tan propers a Barcelona, encisadors, i dels que potser m

Cine, Drama

La cartellera alternativa

Cada setmana, a Barcelona trobem una extensa oferta de pel·lícules més enllà de les principals sales de cinema. Mitjançant festivals, sessions especials, cinemes que aposten pels clàssics o produccions menys majoritàries i la Filmoteca de Catalunya, la ciutat compta amb propostes cinèfiles molt interessants per descobrir films, directors i visions diferents del món i de l'art. Aquí teniu una selecció del millor cinema alternatiu de la cartellera! També t'agradarà Per fer una copa de cine Sis bars on gaudir del setè art abans (o després) d'una bona ració de crispetes Sou dels que espereu amb nervis les estrenes de la setmana? Freqüenteu la Filmoteca i us emocioneu amb els clàssics que s'hi projecten? Sigueu fans dels blocksbusters o del cinema més independent, us proposem aquells locals que cal conèixer per anar abans (o després) d'una bona ració de crispetes. Els que trieu el gènere sou vosaltres! Podeu deixar-nos més propostes als comentaris de sota. Festival de Cinema d'Autor Polaroid Bar Els ulls plorosos de l'ET, l’erotisme d’escalfador d’Eva Nassarre, l'alegria Titanlux de Cyndi Lauper i sona a la ràdio el nou single de Duncan Dhu. No cal calendari, perquè el tuf a vuitantes i a colònia Chispas se sent des d'aquí. Em vull apuntar a karate, mare, amb el senyor Miyagi i acabar d'una vegada el cub Rubik, i tornar veure un altre cop Retorn al futur. Aquesta època es captura amb Polaroids, les màquines que sense saber-ho es van avançar a la impaciència de veure com d'ample e

Advertising