Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right In-Edit 2014: l'espectador Time Out

In-Edit 2014: l'espectador Time Out

Les crítiques de les pel·lícules del festival de cinema documental musical escrites per un lector de la revista

 Frank Zappa. Phase II. The Big Note
Per Pedro F. Álvarez
Advertising

El Beefeater In-Edit està en ratxa. Porta dos anys seguits programant les pel·lícules que s'han acabat emportant l'Oscar al millor documental, 'Searching for the sugar man' el 2012 i 'Twenty feet from stardom' el 2013. Un encert que l'any passat van gaudir gairebé 30.000 espectadors. I a Time Out Barcelona volíem compartir les nostres ganes de veure totes les pel·lis de l'In-edit amb un lector. Per convertir-lo en l'espectador Time Out. El guanyador d'aquest concurs, que té a la seva disposició un passi de premsa individual de l'In-edit per veure aquells documentals que triï, és Pedro F. Álvarez. Aquí teniu les seves crítiques.

Sarah Records

My Secret World – The Story of Sarah Records

Tot bon aficionat a la música pop independent dels anys 80 i 90 es va meravellar amb l’aparició del segell de Bristol Sarah Records l’any 1987. La seva filosofia, trencadora i genuïnament 'DIY', és ben remarcada en aquest film que durant gairebé 120 minuts de metratge repassa tot el conjunt de grups amb els quals van editar música l'atípica companyia discogràfica, propietat de Clare Wadd i Matt Haynes. Els comentaris dels músics són ben apreciats durant el film i ajuden a fer-se una bona idea del que va suposar Sarah Records a la Gran Bretanya de la Thatcher i la BBC Radio 4.

Beautiful Noise
martyn goodacre

Beautiful Noise

La nostàlgia dels anys 90, el shoegaze i el rock alternatiu és meravellosament captada en aquest documental que, tot i no aprofundir especialment en cap dels grups més importants, sí que fa èmfasi en grups com The Jesus and Mary Chain, My Bloody Valentine o Cocteau Twins. En qualsevol cas, els testimonis de Robert Smith de The Cure, Billy Corgan de Smashing Pumpkins i Trent Reznor de NIN ajuden l’espectador a entendre una escena que finalment va ser capaç d’anar més enllà de les Illes Britàniques, conquerint ments musicals tot arreu del món. Imprescindible per no oblidar-nos que el noise també el van formar grups com Ride, Swervedriver o els genials Slowdive, i per entendre per què tenim encara grups com A Place To Bury Strangers.

Advertising
This is the unfinished story of The Missing Leech

This is the unfinished story of the missing leech

En Maurici Ribera, més conegut a l’escena musical catalana com The Missing Leech no és el millor músic del món des d’un punt de vista tècnic, però ja fa anys que la qualitat musical es va deixar a banda en favor de l’emoció i la sensibilitat. D’això, en Maurici, n’entén molt. 'This is the unfinished story of The Missing Leech' és un conjunt de moments de la vida d’en Maurici durant un grapat de mesos en què el music va ser acompanyat per l’equip de Plans Films, tot dirigit per Vicenç Ferreres. L'objectiu és, a través del recorregut vital d’aquest mestre d’anglès, cantautor, radiolocutor i creador del segell discogràfic El mamut traçut, que ha viatjat a països com Nova Zelanda o el Japó, mostrar-nos la seva concepció del 'leitmotiv' de la pel·lícula: l’anti-folk. Vaig tenir l’oportunitat de parlar amb en Maurici, que va arribar a l’estrena sense veure la seva pel·lícula. Quan li vaig preguntar com va rebre la idea de fer un documental sobre la seva persona, va dir: “Va ser una sorpresa molt agradable. No m’esperava una cosa així”. Sobre per què no havia vist la pel·lícula abans que la resta del públic: “M’han fet mantenir la paciència i veuré el documental el mateix dia que tothom. Estic dels nervis. Confio cegament en què respectarà els principis de la meva música/persona. Encara he d’aprendre molt!”.

Heaven Adores You

Heaven adores you

Elliott Smith és probablement una de les figures més importants del folk americà dels darrers 30 anys. La seva sensibilitat va ser el motiu de la seva fama i de la seva autodestrucció. El director, Nickolas Rossi, ha aconseguit fer un recorregut fidedigne de la vida musical d’un cantautor que es va criar a Texas i que va marxar a Portland, on es va acabar establint per motius que mai no va voler explicar. Allà, els seus inicis van estar marcats pel grup de rock Heatmiser, on era guitarrista. De mica en mica, la banda es va anar dissolent per diferències quant a la concepció del so al qual es volien dirigir; un so que s’allunyava de la necessitat artística del protagonista. Els testimonis de la pel·lícula ens ajuden a fer-nos una idea de com va ser l’ascens cap a la fama del músic, des dels seus petits concerts davant de deu persones fins a la seva nominació a l'Òscar a la millor cançó a 'Good Will Hunting'. Va ser precisament aquest ascens el que va provocar el seu descens cap a un infern que va desencadenar, finalment, un presumpte suïcidi que mai no ha estat del tot aclarit. En definitiva, és un film obligat per als fans d'Elliott Smith, perquè dibuixa una imatge prou real del que va suposar la figura d’aquest artista a la història de la música.

També t'agradarà

Música

In-Edit 2014: la nostra tria de la programació

El top 10 del Festival Intenacional de Cine Documental Musical de Barcelona El Beefeater In-Edit està en ratxa. Porta dos anys seguits programant les pel·lícules que s'han acabat emportant l'Oscar al millor documental, 'Searching for Sugar Man' el 2012 i 'Twenty feet from stardom' el 2013. Un encert que l'any passat van gaudir gairebé 30.000 espectadors. En la 12a edició, que se celebra del 23 d'octubre al 2 de novembre, el festival de documental musical de Barcelona continua apostant per multiplicar les pantalles: les tres dels cinemes Aribau, tres més a la resta d'Espanya (Madrid, Bilbao i Pamplona) i totes les que es connectin a la seva seu 'online', In-Edit.tv. Aquesta és la nostra tria per al festival d'enguany, que també homenatja el director holandès Frank Scheffer, autor de documentals sobre John Cage, Schönberg i Stravinsky. Últimes crítiques de cine Tip Top Pel·lícula literalment excèntrica (en el sentit que s’oposa a qualsevol idea de centre, políticament i estèticament), 'Tip top' és una de les apostes més radicals del darrer cine francès. La primera part presenta en to de comèdia dues inspectores de policia (Isabelle Huppert i Sandrine Kiberlain, sublims) arribades a Villeneuve per resoldre l’assassinat d’un confident àrab. La segona gira al voltant de la investigació, i proposa un trencaclosques irresoluble, a joc amb la personalitat de les protagonistes. Serge Bozon (responsable ja de 'La France', on les trinxeres de la Primera Guerra Mundial eren tractades en

Música, Dance i electrònica

El millor del Primavera Club 2014

¿Ja heu fet els deures per saber qui voleu veure a l'edició de tardor del festival Primavera Sound? No patiu: els hem fet per vosaltres JUNGLE Aquí ja hem fet tard: el hype precedeix el duo de productors londinenc que en viu s’amplia a septet al servei d’una mescla de soul, disco i funk sintètic.Per a fans de... Hot Chip o els millors Scissor Sisters. Alvvays Els canadencs són el principal reclam indie-pop del cartell. Es fan seva l’herència del C-86 amb cançons boniques i un pèl melancòliques que Molly Rankin canta com si li anés la vida.Per a fans de... Camera Obscura. East India Youth Ep, que 'Total strife forever', debut d’aquest eclèctic productor d’electrònica amb cor, va disputar el Mercury Prize al millor àlbum britànic a Damon Albarn (i a Jungle; ho veieu, com fem tard?). Al final se l'han endut els Young Fathers, a qui vam veure al BAM, així que tampoc no ens podem queixar. Però millor seguir la pista a William Doyle, premi o no. és un dels noms que més sona del cartell.Per a fans de... Caribou Fear of Men Que serveixi de punt de referència que Jessica Weiss, veu d’aquest trio entre indie-pop i dream pop de Brighton, és la teclista de la nova formació de The Pains of Being Pure at Heart.Per a fans de... Au Revoir Simone i The Pains of Being Pure at Heart, evidentment. Movement És un trio de Sidney que ha capgirat l'R&B per explorar un soul mínim, despullat i altament emocional, entre Prince i James Blake.Per a fans de... No ho endevineu? James Blake. Steve Gunn Amb

Advertising
Què fer

Què fer a Barcelona al novembre

Activitats, concerts, teatre i dansa, nit... Seleccionem les millors propostes del mes Reserva als restaurants més populars Exposicions, obres de teatre i dansa, cicles de cine, activitats familiars, concerts, música clàssica... i per la nit, les millors sessions de DJ i festes per el col·lectiu homosexual. Hi ha cents de coses per fer i veure a Barcelona durant el mes de novembre. Aquesta és l'agenda cultural de la ciutat. El més vist 5 coses per fer avui Aprofita el teu temps i troba el que necessites: el millor del dia al teu abast Japonisme. La fascinació per l'art japonès Que consti que en Pere Calders ja ens havia avisat: som víctimes d’una invasió subtil. Jo mateix em vaig criar amb la Heidi i el Marco, escoltava música d’un Walkman Sony i m’afarto de sushi. Qui no ha tingut una Playstation o ha jugat al Super Mario Bros? O rigut amb 'Humor amarillo'? Doncs aquest fenomen ja dura segle i mig, com bé demostra l’exposició 'Japonisme. La fascinació per l’art japonès' al CaixaForum. Tot va començar el 1868, quan, després de segles d’aïllament, el Japó va reobrir els seus ports al comerç internacional. No avançaré esdeveniments, però al carrer de Ferran, per on ara passen la majoria de les manifestacions, hi havia fins a sis botigues de productes japonesos. I a Barcelona, dos museus dedicats a l’art japonès s’anunciaven a les guies turístiques. Hi havia grans col·leccionistes d’art japonès, com Josep Mansana, que va arribar a reunir més de 3.200 obres de gran qualitat.Deia

Cine, Drama

El millor de la cartellera alternativa de Barcelona

Cada setmana, a Barcelona trobem una extensa oferta de pel·lícules més enllà de les principals sales de cinema. Mitjançant festivals, sessions especials, cinemes que aposten pels clàssics o produccions menys majoritàries i la Filmoteca de Catalunya, la ciutat compta amb propostes cinèfiles molt interessants per descobrir films, directors i visions diferents del món i de l'art. Aquí teniu una selecció del millor cinema alternatiu de la cartellera! Demonstration Els dos dies de vaga general del 2012, 32 estudiants del Màster en Documental de Creació de la Universitat Pompeu Fabra es llancen al carrer amb les seves càmeres per enregistrar els fets des de diferents punts de vista. La badia dels àngels Jacques Demy. França, 1963. VOSC. 79'. Un modest empleat de banca s’enamora d’una jove ludòpata que va de casino en casino jugant a la ruleta. El segon llargmetratge realitzat per Demy és un descens als inferns que flirteja amb el conflicte dramàtic que generen dues passions a la llarga irreconciliables: l’amor i el joc. Estudi de models Jacques Demy. França, EUA. 1969. VOSC. 93'.   Demy recupera el personatge de Lola, amb què es va donar a conèixer en el seu debut cinematogràfic. Si al final de 'Lola' ella marxava amb el seu amant als EUA, ara la trobem sola i desenganyada a Los Angeles, pensant a tornar a França. Però, en aquesta ocasió, el protagonista del film és un home que s’enamora d’ella quan la segueix a un estudi fotogràfic de Hollywood Hills. Una de les obres més sòbries

Advertising