Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Jim Jarmusch és un vampir

Jim Jarmusch és un vampir

Entrevistem el director de 'Sólo los amantes sobreviven'

Jim Jarmusch
Per Tom Huddleston |
Advertising

Jim Jarmusch és un llop solitari amb pèl de guineu blanca, i du el rock a la sang. Ara estrena 'Sólo los amantes sobreviven', la seva pel·lícula de vampirs.

Què et va fer pensar que Tilda Swinton seria un bon vampir?
Els vampirs no són monstres lumpen sense consciència. Són sofisticats. La Tilda em sembla molt vampírica. És pàŀlida, ben feta, es mou amb gràcia. Quan la filmava caminant pels carrers de Tànger, m'adonava que porta a dins una mena de predador.

Tom Hiddleston va substituir en Michael Fassbender. Per què?
Al principi ho vaig sentir com un fracàs, perquè m'encanta en Michael. Ara crec que hi ha una bona raó perquè en Tom hagi acabat fent el paper. En Michael té una gran potència visceral, i en Tom hi aportava un toc més cerebral. El vaig veure al 'Midnight in Paris' de Woody Allen i vaig pensar: "No, aquest no és el meu noi". Però després el vaig conèixer a Nova York i em va semblar increïble. Era tan alt i encantador i tenia un físic tan elegant.

Per què vas utilitzar música de la teva pròpia banda, Sqürl?
Jo volia música, però el nostre pressupost era molt baix i nosaltres som una formació molt barata. I el nostre slow rock encaixava amb els personatges.

És una pel·lícula sensual. ¿Et consideres un romàntic?
No ho sé, però trobo romanticisme en paisatges desolats i postindustrials. Les ciutats a la pel·lícula són molt importants: Detroit i Tànger. Detroit és un poble fantasma. Tànger, un indret en runes, però ple de vida.

L'Adam, el vampir, diu: "No sabem una merda de fongs".
Sí, cert! Em vaig convertir en un 'amateur' de la micologia anys enrere, a Nova York, una nit, intoxicat per uns 'pappardelle' amb bolets. Vaig tenir la sensació que tots els meus òrgans es desintegraven.

Com va acabar la història?
Em van dur a un hospital. Si hi hagués arribat una hora més tard no ho hauria explicat. Després em vaig començar a informar. Vaig descobrir que el seu ADN és més pròxim al dels animals que al de les plantes.

També t'agradarà

Cine

20 pel·lis de vampirs

Els films més reeixits de la història del cinema sobre el mite del comte Dràcula i els xuclasangs. Compte amb el coll! Últimes crítiques de cine New World 'New world' s’obre amb una escena impactant, en què un home és torturat per un grup de mafiosos, que l’acusen de passar informació de les seves activitats a la policia. Presidint aquest acte violent trobem Ja-sung, l’autèntic agent infiltrat per la llei en el grup criminal. Amb aquest pròleg, Park Hoon-jung fa explícita la doble personalitat del protagonista, que observa (i executa) el cruel destí al qual ell mateix s’arrisca diàriament amb la fredor que imposa la màscara que es veu obligat a dur.La divisió clara entre la persona real i el personatge s’anirà tornant cada cop més confusa a partir del moment en què mori el líder del clan mafiós. Aquest fet desencadena un joc de trons per la successió del president, en el qual la policia pretén influir coŀlocant un home de palla que els permeti controlar el crim des de dins. Així és el ‘nou món’ al qual es refereix el títol de la pel·lícula: un entorn iŀlegal manipulat irònicament per la llei.L’escala de l’operació fa que el precari equilibri en què viu Ja-sung tremoli encara més, i el força a preguntar-se on es troba la seva veritable identitat. Després de gairebé una dècada convivint amb l’enemic, el policia dubta entre mantenir-se fidel a les fredes ordres del seu capità i obeir el vincle emocional que ha forjat amb l’agressiu gàngster que s’ha convertit en el seu germà de

Cine

Entrevista amb David Verdaguer

El protagonista de '10.000 km' se'ns posa tendre El quadre és com de sitcom dels 90, com 'Seinfeld' o un equivalent. El Bar del Pla és a la planta baixa, i hi serveixen unes mescles de sardines adobades i mango laminat orgàsmiques, per fondre't al tamboret. En David Verdaguer s'acaba d'instaŀlar al tercer pis. El primer és d'en Roger Coma, que més que un veí ja és com família, company de fatigues, més encara des que van gravar plegats la primera temporada de 'Les coses grans'. L'un sobre l'altre. Així rutlla el món.És com quan se'n va anar a Londres a visitar la Natalia Tena, que viu en un vaixell, llarg com una canoa, amarrat en un dels afluents del Tàmesi. "Recordo que hi tenia molts gats -diu-. Com a mínim quatre, i una estava a punt de parir". No els havien presentat abans, però en David era seguidor incondicional de 'Joc de trons', i l'havia vist fent d'Osha, amb la cara com si acabés de sortir d'una carbonera i un manyoc de cabells que semblaven desconèixer els efectes del xampú. "Vam sopar al ras -explica-. Vam beure vi, vam menjar espàrrecs i manxego, i vam riure molt". Només van ser set hores. Ell havia de tornar-se'n a Barcelona, perquè tenia un assaig al Lliure.Quan va començar el rodatge de '10.000 km', ja eren bons amics. A les nits quedaven per beure gintònics i fer una partida de cartes. "Tenim un joc preferit, el cap de merda -refila en David, encenent-se una cigarreta-. Hi jugàvem tot el dia, a totes hores". I menjaven espàrrecs, com van fer aquella primera n

Advertising
Cine

Ja sabeu què coi és un zombi?

Un repàs fílmic a l'evolució de l'ésser més putrefacte i demacrat a la història del cine En termes marxistes, el zombi és escoria social, la més baixa representació del proletariat, un 'blue collar' analfabet i sense cap mena d'elegància, mecànic i alienat, condemnat a una existència miserable fins a la fi dels seus dies. El vampir és una altra cosa. El vampir és pulcre i aristocràtic. Beu en copes de cristall, du camises immaculades, brillantina fins als pèls de l'aixella, i passa les seves hores de son en un taüt d'atzabeja revestit de vellut. Però el zombi no. El zombi és un mort de gana que porta robes estripades i no ha conegut dentista ni manicura en la vida. El zombi és un vagabund que ha d'anar pidolant a cada cantonada, nòmada erràtic, per aconseguir una llenca de carn humana. Fem una revisió fílmic a l'evolució d'aquset ésser putrefacte i demacrat al llarg de la història del cine. 'White zombie' (1932) Parlant amb propietat, aquesta és la primera pel·lícula de zombis de la història. La van dirigir els germans Halperin, inspirant-se en una obra de Kenneth Webb que poc abans s'havia estrenat a Broadway sense pena ni glòria. Béla Lugosi era un tirà resident a Haití, coneixedor del vudú i la màgia negra, que es dedicava a despertar els morts amb l'única finalitat de tenir a disposició un ésser manipulable a qui tractar a cops de fuet; un ésser amb tan poques llums que ningú imaginava que pogués arribar a adquirir consciència de classe. 'Yo anduve con un zombi' (1943) I

Cine

Cagarros de cine!

Com a bons catalans, som molt de la caca. Ens vam educar cantant que la merda de la muntanya no fa pudor, encara que la remenis amb un bastó, i pensem que els excrements enllaunats de Piero Manzoni (aquí dalt) són una obra d'art. Per això ens feia tanta il·lusió que Paco León estrenés 'Carmina y amén', continuació de la seva pel·lícula del 2012 'Carmina o revienta'. Si la vau veure recordareu que hi sortia sa mare cagant-se a sobre a base de bé. Això ens ha animat a reunir d'una vegada per totes en una sola llista els tretze millors cagarros de la història del cine. Que aprofiti! Últimes crítiques New World 'New world' s’obre amb una escena impactant, en què un home és torturat per un grup de mafiosos, que l’acusen de passar informació de les seves activitats a la policia. Presidint aquest acte violent trobem Ja-sung, l’autèntic agent infiltrat per la llei en el grup criminal. Amb aquest pròleg, Park Hoon-jung fa explícita la doble personalitat del protagonista, que observa (i executa) el cruel destí al qual ell mateix s’arrisca diàriament amb la fredor que imposa la màscara que es veu obligat a dur.La divisió clara entre la persona real i el personatge s’anirà tornant cada cop més confusa a partir del moment en què mori el líder del clan mafiós. Aquest fet desencadena un joc de trons per la successió del president, en el qual la policia pretén influir coŀlocant un home de palla que els permeti controlar el crim des de dins. Així és el ‘nou món’ al qual es refereix el t

Advertising