Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right La màfia és 'Cosa Nostra'

La màfia és 'Cosa Nostra'

Els divendres del mes de març, els Yelmo Icaria programen un cicle de pel·lícules sobre la màfia

Casino
Casino
Advertising

Tot i que la màfia és un dels grans problemes de moltes societats, també li ha donat grans alegries al cinema i a la televisió de mig món. Qui no recorda Don Vito i a Tony Soprano? Els cinemes Yelmo Icaria dediquen, els divendres de març, un cicle a aquesta societat secreta dedicada al crim organitzat amb les pel·lícules 'Casino', 'Promesas del Este', 'Black Rain', 'Lock and Stock' i 'Gomorra'.

També t'agradarà

Cine

El TOP 5 de la cartellera

Aquestes són les pel·lícules que no us podeu perdre Estrenes de la setmana El francotirador Clint Eastwood té 84 anys i se li’n fot tot. Ja no es molesta a dissimular el seu republicanisme recalcitrant, tant li és si l’acusen de feixista, i li rellisca que Michael Moore hagi iniciat una campanya en contra de la seva última pel·lícula per Twitter. És un falcó amb la mirada dominant i el cor de gel, un home que no es deixa doblegar per sentimentalismes. Ja el poden ajusticiar a la plaça pública, que es posarà el caputxó i bona nit. Amb tots aquests desdenys arribem al cine i ens trobem en Bradley Cooper tombat a terra, vestit de camuflatge amb l’ull enganxat a la creu del punt de mira del fusell. Al blanc de l’arma, hi ha un nen de la mà d’una dona coberta amb un vel negre i tots dos avancen entre la runa d’una ciutat caiguda. 'El francotirador' és una pel·lícula sobre la maquinària de guerra. Sobre els reclutes que entrenen posicions de resistència dins del fang o sota el raig d’una mànega d’aigua freda. Sobre el foc creuat en plena nit a Ramadi, els trets aguts del McMillan des dels terrats d’una ciutat de l’Iraq assetjada i els cascos de la munició de la metralleta saltant per la culata com granotes de plom. Basada en les memòries de Chris Kyle, el franctirador més letal dels Estats Units, un tauró de l’Armada de Bush al golf Pèrsic, responsable segons dades oficials de la mort de 160 víctimes. Les no oficials apugen la xifra fins a més de 220. L’any passat, Eastwood va frac

Cine

50 pel·lícules per al 2015

Un nou Bond, una nova guerra de les galàxies, un nou Terminator, i a més pel·lícules, de Scorsese, Spielberg i Paul Thomas Anderson... 2015 es presenta carregat de grans estrenes També t'agradarà Els cinc films que has de veure Aquestes són les pel·lícules que no us podeu perdre Estrenes de la setmana Interstellar L’última de Christopher Nolan és una història èpica, espacial, amb curvatures temporals incloses, que fa que el Gravity d’Alfonso Cuarón que admiràvem fa un any i escaig ara ens sembli poc més que un entremès per entretenir la gana mentre no arribava el plat fort. Molt més llarga, extrema, estranya i, per descomptat, exigent, 'Interstellar' és una aventura còsmica amb un toc surrealista, oníric, tot i que mai no perd de vista el més tediós del realisme. En realitat, les lliçons d’astrofísica, amb totes les seves fórmules, són poc més que una música de fons. És difícil parlar de la història sense arruïnar les múltiples sorpreses que amaga. Així que seré imprecís. Cooper, gran Matthew McConaughey, viu amb la seva família en un futur no gaire llunyà en què l’únic mitjà de subsistència és el conreu del blat de moro. Som en un món de tempestes de pols, amb vibracions apocalíptiques i una economia desarmada. És com si la Gran Depressió dels anys 30 s’hagués traslladat en el temps i reaparegut en una Terra moribunda, lunar, on la humanitat sembla que estigui a punt d’extingir-se.Una experiència brutal, tensa. Hi trobareu un oceà que s’eleva cap als astres en la més immens

Advertising
Cine, Drama

El millor de la cartellera

Cada setmana, a Barcelona trobem una extensa oferta de pel·lícules més enllà de les principals sales de cinema. Mitjançant festivals, sessions especials, cinemes que aposten pels clàssics o produccions menys majoritàries i la Filmoteca de Catalunya, la ciutat compta amb propostes cinèfiles molt interessants per descobrir films, directors i visions diferents del món i de l'art. Aquí teniu una selecció del millor cinema alternatiu de la cartellera! Gran Hotel Budapest Wes Anderson. EUA, 2014. VOSE. 100 '.   Els relats de Stefan Zweig inspiren les històries que es creuen en aquest hotel. La direcció artística li dóna a la pel·lícula un aire de conte gairebé infantil poblat per la galeria de personatges peculiars que caracteritzen el director Wes Anderson. Beer & Pizza Night: El gran Lebowski Joel Coen. EUA, 1998. VOSE. 117 '. Les sessions Beer & Pizza Night de Phenomena s'inauguren amb un dels treballs més divertits i surrealistes dels germans Coen, que van crear al personatge del Nota inspirant-se en el promotor independent que els va ajudar a distribuir la seva primera pel·lícula, 'Sangre facil'. El Nota, un vague que no fa més que anar en bata i quedar amb els seus amics a la bolera, és confós per un parell de matons amb el milionari Jeff Lebowski, amb qui només comparteix cognom. Després de la visita, decideix buscar el veritable Lebowski per arreglar les coses. Aquest li proposarà un tracte: si el Nota aconsegueix recuperar la dona del magnat, rebrà una suculenta recompensa

Cine

Les pitjors pel·lícules

Aquestes són les estrenes que heu d'evitar passi el que passi. Una estrella, i gràcies Estem acostumats a recomanar-vos les coses bones, les que no us podeu perdre. Per això anem actualitzant, setmana rere setmana, el nostre TOP5. Però sabem que el vostre temps és escàs, i que perdre els diners no fa gràcia a ningú. Per això ens veiem obligats a prevenir-vos contra certs fiascos. Tenen una estrella, perquè fa temps a la redacció de Time Out vam acordar que zero estrelles no era una opció de puntuació. Però si poguéssim... Cincuenta sombras de Grey Sempre he pensat que el boom dels llibres d'E.L. James era el fenomen Corín Tellado dels nostres temps, tres volums de novel·la rosa amb alguna escena pujada de to per desinhibir els instints sexuals de la classe púdica. Però això que n'han fet és pitjor que una història d'en Moccia, un artefacte descafeïnat que deixarà a qui vulgui experiències humides als límits de la nàusea. Tothom sap que la taquilla americana se'n guarda prou, de posar en risc els seus números, i ja ens podíem esperar que les ments pensants d'aquest fiasco històric voldrien esquivar el segell del no-apte per no perdre's una quota sensiblement elevada del seu públic potencial: la de l'espectador adolescent. Primer error. Per què em fa l'efecte que el discurset de 'Cincuenta sombras de Grey' va quedar superat l'any 76 quan Nagisa Oshima va rodar 'El imperio de los sentidos'? Per què em sembla que el dia en què Marlon Brando li va untar l'anus de mantega a Maria S

Advertising