Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right La sèrie B torna!

La sèrie B torna!

La cartellera s'omple de cultura pulp. Directe a la vena!

John muere al final
Per Josep Lambies |
Advertising

El cine de sèrie B torna a estar de moda. I no us parlem dels esquelets ballarins de 'Jasó i els argonautes' ni de les marcianades de Don Siegel. Aquest concepte 'pulp' fins a quotes intravenoses està vivint una segona vida, i la nostra cartellera arriba trufada de pel·lícules on hi ha monstres càrnics, armadures de plàstic com les de 'Xena, la princesa guerrera' i bassals de sang Titanlux. Bones, dolentes, us faran esclatar de riure. No us les perdeu!

Us parlem d'aquestes pel·lis:

Cine, Drama

Juegos sucios (Cheap thrills)

E.L. Katz s’estrena en la direcció amb una mena d’abotifarrament de cine 'pulp' que fa el doble joc a Haneke i Tarantino. És la història de dos paios en bancarrota que busquen diners fàcils i, durant una nit, se sotmeten a la voluntat d’un capo narcotitzat, com si fossin els concursants sense autoestima de '¿Quién dijo miedo?', que per passar de fase menjaven insectes o llepaven els pèls de la mamella d’una vaca. Un es talla el dit petit, com al final de 'Four rooms'. L’altre se’n va a fer caca al sofà de la mansió del veí. Atrapats com a 'Funny games' mentre el capo i la seva dona –l’escena que mai no vam veure del matrimoni Wallace– van posant bitllets sobre la taula.

Time Out diu
Cine, Drama

Blue Ruin

Després de la brutal 'Murder party', Jeremy Saulnier torna a la càrrega amb un altre conte ferotge de famílies que només parlen amb pistoles a la mà, herència de la tradició americana que ve d’aquell duel a trets a l’OK Corral que van escalfar cineastes com John Ford o John Sturges. Però també d’una certa tendència gòtica que procedeix d’Edgar Allan Poe o Nathaniel Hawthorne, dels seus relats sobre mansions decadents i llinatges que s’esgoten. El protagonista és un barbut brutot i una mica toia que viu en un cotxe tramant un pla de venjança.

Time Out diu
Advertising
Cine, Drama

John muere al final

Don Coscarelli és el director de la trilogia 'Phantom', una sèrie de terror passat per aigua de finals dels 70, i també de 'The beastmaster', que era com un episodi de 'Xena' però amb més cartró-pedra encara. Coses de l’edat, ara li ha donat per fer una comèdia paranormal i diarreica. Vull dir, que la gràcia està en què és un espectacle anàrquic, on les aberracions cauen a raig. El millor: l'escena en què els dos protagonistes, versió 'nerd' dels Caçafantasmes, lluiten contra un monstre carnívor format per les sobres d’una barbacoa, és a dir, botifarra i costellam, en un soterrani ple de cucs i escarabats. N’hi ha per llogar-hi cadires!

Time Out diu
Cine, Drama

Relatos salvajes

Damián Szifrón és l'home de moda aquesta temporada. De petit era un nano catòdic addicte a la televisió, amant d''Alfred Hitchcock presenta' i 'La dimensió desconeguda', que passava les nits enterrat sota una manta llegint els 'Cuentos asombrosos' de Spielberg amb una caixa d'Oreos. Per acabar-ho d'adobar, a la biblioteca de casa seva hi havia una sèrie de volums que es deien 'Relatos maestros de...'. N'hi havia de terror, policíacs, ciència-ficció... Ara, aquest univers de cultura 'lo-fi' i saldo de quiosc s'ha convertit en aquest exitàs de taquilla, 'Relatos salvajes', una pel·lícula formada sis episodis –no sé quin és més passat de voltes– on, a més, hi ha un homenatge increïble als dibuixos animats del Coiot i el Correcamins.

Time Out diu
Advertising
Cine, Acció i aventura

Antboy. El pequeño gran superhéroe

Una pel·lícula de disfresses i superherois, que sembla un subproducte d'aquell gènere domèstic que es va posar tan de moda als anys 70 i 80, els 'backyard monsters', és a dir, 'monstres del pati del darrere'. Explica la història d'un nen que passa els dies inadvertit pels seus companys d'escola, fins que un dia una formiga el mossega. I així desenvolupa poders de superheroi. Com 'Spiderman', però en versió 'trash' i rodanxona, més lluny de la Marvel que no pas de Bruce Bogtrotter. Sí, home, aquell nen de Matilda que es fotia un pastís de xocolata sencer entre pit i esquena, com si res.

Time Out diu
Cine, Comèdia

Justi&Cia

Entre la 'road movie' d’esperit quixotesc, la pel·lícula de superherois de barri i la faula costumista d’inequívoc sabor a cigaló, 'Justi&Cia' és matussera en la forma i visceral en el fons. Ignacio Estaregui la va rodar amb el seu subsidi d'aturat i els quatre xavos que va guanyar en un concurs de la televisió. Té mèrit, eh! Com passa sempre amb la sèrie B, està feta amb dos duros i uns quants efectes lumínics amb aspiracions a 'Encontres en la tercera fase' com els que veieu a la imatge. En el fons semblen fets en un laboratoi de revelat. Una mena de reencarnació de 'Mortadelo y Filemón' per a la trista realitat de l'Espanya de Rajoy. 

Time Out diu
Advertising
Cine, Drama

Drácula - La leyenda jamás contada

Potser no és ben bé sèrie B, però el concepte em recorda tant a l''Slave girls' de David Marchand que no puc evitar que em sagnin els ulls. Entre escenaris medievals, gestes reials i èpiques batalles muntanya amunt i avall, aquest ‘actioner’ d’efectes especials ridículs té més ganes d’agafar-se al carro de ‘Joc de trons’ que de revisar el clàssic de Bram Stoker. Fins i tot deu part del seu càsting a la sèrie de l'HBO. Som al segle XII, a Romania, on el princep Vlad ha decidit enterrar les armes i portar una vida pacífica amb la seva dona i el seu fil. Així que sí, què coi, mereix estar en aquesta llista, per les seves intencions revulsives, encara que per norma general ens facin trallar a tots.

Time Out diu
Cine, Acció i aventura

Caminando entre las tumbas

Liam Neeson és com Eli Wallach seguint una dieta estricta d'arròs bullit. I el tenim fins a la sopa! Sembla obstinat a deixar la seva empremta dins del 'thriller' contemporani, de les històries de venjança, on sempre va amunt i avall amb una pistola i pinta que les aixelles li facin olor de Rexona. Que al títol hi surtin tombes no vol dir que això sigui un John Carpenter amb vampirs i sangonera, però té un rotllo interessant. El director, Scott Frank, ens introdueix en un submón decadent i molt fosc, ple de misèria moral i horror en el qual sembla que no hi ha esperança per als homes íntegres. Així que el millor que pots fer és convertir-te en dolentot!

Time Out diu

També t'agradarà

Cine

20 vampirs de cinema!

Els films més reeixits de la història del cinema sobre el mite del comte Dràcula i els xuclasangs. Compte amb el coll! Últimes crítiques de cine Los juegos del hambre: Sinsajo -Parte 1 Era una pel·lícula condemnada al desastre, el principi del declivi de la saga. Tot semblava indicar que la idea de dividir l’últim llibre en dues parts era un pretext per allargassar la franquícia i treure’n més rendiment. I que, en el fons, les dues últimes entregues serien una llauna. Però no. La primera meitat de 'Sinsajo' és més profunda i fosca que els dos anteriors volums. Comença al Districte 13. Les manifestacions es desencadenen a tort i a dret, els rebels estan encesos, i sembla que Jennifer Lawrence, arc en mà, s’erigirà com a icona revolucionària, una mena de 'Llibertat guiant el poble'. Per què no hem de dir-ho, l’actriu està més impressionant que mai. L’aŀlegoria política ha afilat armes, i el drama 'coming-of-age' completa el seu cicle. Els pronòstics van fallar el tret. Aquesta és una experiència d’alt voltatge. Jimmy's Hall La matèria primera és pròpia d’un western, passat pel tamís del ferotge i càlid caràcter irlandès d’'El hombre tranquilo'. El mateix succeïa amb 'El viento que agita la cebada', de la qual 'Jimmy’s hall' es pot considerar una seqüela amable, perquè aquella estava tenyida, de forma més conscient, de la severitat política que dóna parlar dels orígens de l’IRA. Diguem que aquí Ken Loach es permet fins i tot flirtejar amb el melodrama romàntic, però el resultat

Cine

Pel·lícules de zombis

Un repàs fílmic a l'evolució de l'ésser més putrefacte i demacrat a la història del cine En termes marxistes, el zombi és escoria social, la més baixa representació del proletariat, un 'blue collar' analfabet i sense cap mena d'elegància, mecànic i alienat, condemnat a una existència miserable fins a la fi dels seus dies. El vampir és una altra cosa. El vampir és pulcre i aristocràtic. Beu en copes de cristall, du camises immaculades, brillantina fins als pèls de l'aixella, i passa les seves hores de son en un taüt d'atzabeja revestit de vellut. Però el zombi no. El zombi és un mort de gana que porta robes estripades i no ha conegut dentista ni manicura en la vida. El zombi és un vagabund que ha d'anar pidolant a cada cantonada, nòmada erràtic, per aconseguir una llenca de carn humana. Fem una revisió fílmic a l'evolució d'aquset ésser putrefacte i demacrat al llarg de la història del cine. 'White zombie' (1932) Parlant amb propietat, aquesta és la primera pel·lícula de zombis de la història. La van dirigir els germans Halperin, inspirant-se en una obra de Kenneth Webb que poc abans s'havia estrenat a Broadway sense pena ni glòria. Béla Lugosi era un tirà resident a Haití, coneixedor del vudú i la màgia negra, que es dedicava a despertar els morts amb l'única finalitat de tenir a disposició un ésser manipulable a qui tractar a cops de fuet; un ésser amb tan poques llums que ningú imaginava que pogués arribar a adquirir consciència de classe. 'Yo anduve con un zombi' (1943) I

Advertising
Cine

El sexe que fa fàstic

Seleccionem 20 escenes de sexe totalment execrables que ens podriem haver estalviat. Des d''Instint Bàsic' fins a 'Blade Runner', passant per 'Avatar' Quantes vegades el cinema ens sotmet a escenes explícites que preferiríem estalviar-nos? Algunes perquè estem mirant la pel·lícula en família, altres perquè arriben en un moment inadequat o bé perquè són precisament el contrari del que es podria considerar eròtic, les escenes de sexe del cine no tenen per què ser agradables de veure. Sí, n'hi ha que són un autèntic plaer per a la vista, però aquest cop no es tracta d'això. Aquí teniu 20 escenes de sexe que preferiríeu no haver vist mai! També t'agradarà Les millors escenes de sexe La relació especial que té el cine amb l'erotisme –que situa l'espectador a la posició privilegiada del 'voyeur'– ha estat objecte de diversos estudis acadèmics, sobretot per part de feministes. Tal com es va veure amb el rebombori creat per 'Nymphomaniac', la línia que separa les escenes de sexe de la pornografia és molt fina i, en algunes ocasions, poc definida. Però deixem-nos de teories per una estona i observem com fer l'amor –hetero, gai, bi...– s'ha portat a la gran pantalla durant tots els temps. Aquí teniu les escenes que han fet pujar la temperatura als cinemes. Últimes crítiques de cine El congreso Aquest és un món delirant, un Jardí de les Delícies amb incontinència, on hi ha quatre escarabats jugant al pòquer, plantes carnívores, i una versió animada de Michael Jackson està servin

Cine

Cagarros de cine!

Com a bons catalans, som molt de la caca. Ens vam educar cantant que la merda de la muntanya no fa pudor, encara que la remenis amb un bastó, i pensem que els excrements enllaunats de Piero Manzoni (aquí dalt) són una obra d'art. Per això ens feia tanta il·lusió que Paco León estrenés 'Carmina y amén', continuació de la seva pel·lícula del 2012 'Carmina o revienta'. Si la vau veure recordareu que hi sortia sa mare cagant-se a sobre a base de bé. Això ens ha animat a reunir d'una vegada per totes en una sola llista els tretze millors cagarros de la història del cine. Que aprofiti! Últimes crítiques Los juegos del hambre: Sinsajo -Parte 1 Era una pel·lícula condemnada al desastre, el principi del declivi de la saga. Tot semblava indicar que la idea de dividir l’últim llibre en dues parts era un pretext per allargassar la franquícia i treure’n més rendiment. I que, en el fons, les dues últimes entregues serien una llauna. Però no. La primera meitat de 'Sinsajo' és més profunda i fosca que els dos anteriors volums. Comença al Districte 13. Les manifestacions es desencadenen a tort i a dret, els rebels estan encesos, i sembla que Jennifer Lawrence, arc en mà, s’erigirà com a icona revolucionària, una mena de 'Llibertat guiant el poble'. Per què no hem de dir-ho, l’actriu està més impressionant que mai. L’aŀlegoria política ha afilat armes, i el drama 'coming-of-age' completa el seu cicle. Els pronòstics van fallar el tret. Aquesta és una experiència d’alt voltatge. Jimmy's H

Advertising