Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right L'abracadabra d'Álex de la Iglesia
Álex de la Iglesia

L'abracadabra d'Álex de la Iglesia

'Las brujas de Zugarramurdi' torna a la filosofia de dimonis i capellans d''El día de la besia'

Per Josep Lambies
Advertising

El fan número 1 d'Álex de la Iglesia és, com es podia esperar, Álex de la Iglesia. El paio es pixa de riure amb qualsevol dels seus acudits. Es recrea en totes les seves ocurrències i no té pèls a la llengua. Qui, si no ell, ficaria en una pel·lícula un retrat de la Thatcher, José Luis Moreno i el seu corb Rockefeller, la sintonia de 'Noche de fiesta' i un casalot escrostonat i ple de teranyines, perdut als afores d'un poble maleït com Zugarramurdi?

Per què Zugarramurdi?
M'obsessiona des que anava a la universitat. Zugarramurdi és un centre de bruixeria, com pot ser-ho Salem, però més important encara. Perquè va ser allà on es van generar les grans icones universals de la bruixeria, tal com es van descriure al procés inquisitorial de Logroño. Són uns documents increïbles. Expliquen com les dones es transformaven en animal, o com volaven amb escombres, o desapareixien per una finestra. Si vas a Zugarramurdi veuràs que l'assumpte és molt fort.

Fort? En quin sentit?

En el sentit més 'ikerjimenecià' del concepte. Pensa que el vestit amb què acostumem a pintar les bruixes és la roba tradicional navarresa. Abans, les dones duien un barret de pic i una mena de drap al voltant del cap. Si t'interessa el tema, Pío Baroja té un conte que es diu 'La dama de Urtubi' que crec que t'agradarà. Passa a Zugarramurdi, i parla molt bé dels rituals ocultistes que tenien lloc a les coves.

I què ho fa que el conjur del teu aquelarre sigui el 'Baga-biga-higa' de Mikel Laboa?
Ja és una cançó una mica satànica per se, tipus abracadabra. Comença amb uns números, i després hi ha una sopa de gripau, i diu "arma, tret i pum!". Sembla una locució màgica de velles fetilleres, i té la cosa aquesta de la poesia automàtica de Mikel Laboa que em fascina. I amb les 400 extres que teníem fent cors sona brutal.

I Carmen Maura comença a volar. No sé per què, a les teves pel·lícules sempre acaba suspesa en l'aire.

Sí, m'agrada penjar-la allà on puc, com un pernil. M'encanta que tingui aire sota els peus.

Al final de 'La comunidad' acabava penjada a la pota d'un dels cavalls del BBVA.

I aquest cop, quan li vaig oferir el paper, em va dir: "Ai, sí, que divertit, però sisplau, no em pengis enlloc!". I jo: "Dona, només una miqueta". I després s'ho va passar bomba, i jo li deia: "Carmen, està quedant fantàstic". I ella: "És que estic aquí penjada i no veig res". I jo: "Va, dona, deixa't, que és un momentet, ja ho veuràs".

Si m'ho permets, has tornat als orígens: com a 'El día de la bestia', tot està orientat a l'aparició del monstre final.
Aquí és la Deessa Mare, una reproducció diabòlica de la Venus de Willendorf plena de ronya. És el símbol d'una religió antiga que va ser substituïda amb violència per la societat patriarcal.

I menja i caga a gran velocitat!

Pensava en el Gargantúa, que és un nino gegant típic de les festes de Bilbao. Per dins té un tobogan, i la idea és que entres per la boca i surts pel cul. Tots els nens de Bilbao ens hi hem tirat moltes vegades.

Si no m'equivoco, a la pel·li en surt un, de Gargantúa.

No un, l'únic! El vaig demanar a l'ajuntament de Bilbao i me'l van cedir. Jo no sabia que no n'hi havia més, i quan me'l van ensenyar vaig veure que era el mateix pel qual jo em tirava quan era petit. I vaig dir-me, "hòstia!", i me'l vaig endur a Navarra.

Ja que parlem de ninos, deixa que invoqui Bob Esponja.
El principi de 'Las brujas de Zugarramurdi' em flipa. Jorge Guerricaechevarría i jo volíem donar una imatge potent de Madrid, i ens vam estar uns quants dies passejant per la Puerta del Sol. I de sobte se'ns va acudir: un atracament a un compro oro perpetrat per estàtues vivents que anessin de Mini Mouse i Bob Esponja, i de soldat i de Crist.

El Crist és Hugo Silva, el prota. Quina mala bava!

Sí, un Jesuset platejat i amb la creu que en la seva fugida cap a França acaba enfrontar-se a les bruixes em feia molta gràcia. És el nou profeta!

Crec que tothom qui va veure 'La chispa de la vida' se sentirà sorprès per aquest canvi de rumb.
No voldria que la gent pensés que torno enrere. Em venia de gust recuperar el meu instint primitiu. Ara tinc altres projectes al tinter, i molt variats. Entre d'altres coses, m'han temptat amb el remake d'una pel·lícula de Tony Leblanc. I m'entra bastant.

Recomanat

    També t'agradarà

      Advertising